Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

El document que es carrega el procés independentista

Aquest matí a primera hora encara hi havia algun il·lús que esperava una renúncia d’Artur Mas. El president de la Generalitat en funcions podia -pot encara materialment- fer el gest […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 05/01/2016

Aquest matí a primera hora encara hi havia algun il·lús que esperava una renúncia d’Artur Mas. El president de la Generalitat en funcions podia -pot encara materialment- fer el gest que molta gent espera, però en realitat no té perquè fer-lo si la Candidatura d’Unitat Popular, que és la força minoritària no pensa cedir en res, malgrat ser només 10. Aquest és el raonament bàsic que ha dut Mas a acabar de trencar la baralla i explicar que el dia 11, si no hi ha un miracle, signarà a contracor el decret de convocatòria d’eleccions que podria ben bé certificar igualment la seva fi com a president de Catalunya.
 

I just en el moment en què tothom feia càbales sobre què diria avui Mas, apareix el document que ho destapa tot. A les 8:30h Mònica Terribas mostrava a la llum pública un document estratègic de la CUP aprovat diumenge en el qual de forma absolutament inesperada l’esquerra anticapitalista deixa via lliure perquè el torpede Colau impacti contra la nau sobiranista i l’enfonsi, esdevenint còmplices actius.
 

Així, quan només faltava rematar la centrada i fer el gol de la nostra vida, aquesta centrada no arriba i ens acabem fent un autogol històric: la CUP, o almenys el sector que s’ha imposat, ha retrocedit voluntàriament i contra tot pronòstic de pantalla: de la independència unilateral al referèndum pactat amb Espanya (que és el que reclama Podemos), en aquest moment crític. Por a guanyar la revolució?
 

Aquesta espècie de full de ruta aprovat diumenge parla de “[…] la proposta tàctica de referèndum unilateral de independència a Catalunya com a sortida tàctica pel moment actual”. Després es contradiu amb el següent punt tot llençant un atac dur contra CDC: “Confrontrar el paper de CDC com a agent que pretén liderar i subjugar el procés independentista als interessos d’un sector de la burgesia que prioritzarà sempre els principis a la legalitat per sobre de la ruptura democràtica amb l’Estat i amb qualsevol instància estatal i internacional […]”. Finalment el document conclou: “Començar a treballar en l’articulació d’una candidatura popular i de base que pugui articular el conjunt de l’esquerra catalana a les properes eleccions al Parlament i que tingui com a elements programàtics fonamentals el referèndum unilateral […]”.
 

Aquesta aliança amb En Comú Podem (Colau, Iglesias), és la que ha començat a defensar Endavant a través d’Anna Gabriel els darrers dies, a qui també ja s’acusa d’haver manipulat alguns vots de la mateixa reunió de diumenge. Recordin que aquesta darrera reunió ja va suposar la renúncia d’Antonio Baños, la qual cosa deu tenir algun significat.
 

I amb tot això, quina pretenien que fos la resposta d’Artur Mas quan ha comparegut a les 13:30h? Renunciar? Sempre podrem dir que “D’acord, però el sacrifici, el país…”. Sí, però no a qualsevol preu i més d’avant d’una organització que en realitat no ha buscat l’acord, ni la predisposició a tolerar qui pensa diferent, com demostra aquest document. Com ha dit el president, el document busca excloure CDC del procés. I això té una conseqüència fatal: carregar-se la transversalitat que havíem construït, el valor més preuat d’aquest procés democràtic que ha tret al carrer milions de persones d’ideologies diverses. El president s’ha expressat en termes molt durs, i això ha crispat encara més el sector de la CUP que ha pogut imposar els seus 1.515 vots als altres 1.515.
 

Mas ha deixat anar que “Amb 10 diputats no es pot fer la hiperrevolució de les superesquerres”, i en relació a ell ha deixat clar que “la presidència de la Generalitat no és una subhasta de peix”. Amb això volia fer entendre que la CUP ha comès l'error de dividir l'eix nacional del d'esquerra-dreta (com fan els partits unionistes) i, a més, ha decidit prioritzar per l'eix esquerra-dreta i convertir això en una lluita de classes que ara està fora de lloc. El candidat de Junts pel Sí ha llistat-les totes les ofertes que s’han fet a la CUP, i ha dit que la resposta sempre ha estat ‘No’, una negativa constant amb la que han topat com si fos un mur granític. Mas ha dit que en temes programàtics es podrien haver arribat a entendre però que la immaduresa dels representants de la CUP ho ha impedit. El president ha afegit que si es va a eleccions encara tindrà més coses a dir, però que respectarà el termini que encara resta fins l’11 de gener.
 

Mas ha estat dur, però ha estat capaç de reconèixer la feina i la dedicació d’aquells que si que han treballat honestament per l’acord. S’ha referit diverses vegades a Baños a qui li ha agraït el gest de plegar. L’ex cap de llista de la CUP deia aquest matí que volia sentir que no s’havia traït a sí mateix, en una entrevista a RAC1, i Mas ha afegit una cosa molt interessant que hauria de portar a la reflexió als anticapitalistes nouvinguts. L’encara president ha volgut deixar palès el seu convenciment que amb la CUP de la legislatura passada segurament hi hagués hagut acord, perquè la trajectòria dels tres diputats que avui guarden un silenci gairebé sepulcral va ser en tot moment de compromís nacional, de ser conscients del valor del que hi havia entre mans i, en canvi, la nova CUP no ha sabut assumir que s’ha fet gran i que, arribaria un moment que serien decisius. Segurament molta gent va votar la CUP de la sandàlia i les llums i els taquígrafs de David Fernández –un cervell privilegiat-, sense adonar-se que, en realitat, es presentaria una altra CUP.
 

S’hi podran posar tots els peròs possibles, sobretot els que encara desitgem que arribi un acord in extremis intentant pensar fórmules imaginatives, com per exemple la que avui proposava Joan Puig de repescar la idea de fer una assemblea de 72 diputats i votar secretament un candidat; però diumenge sembla que es va trencar alguna cosa més que una legislatura que, paradoxalment, havia de trencar amb tot i conduir-nos cap a la llibertat. Personalment, jo que posaria una escombra de president si calgués, he notat que Mas seguia venent-nos aquesta il·lusió, tal i com s’havia compromès JxSí, i aquesta part de la CUP, en canvi, s’ha fet enrere i ara ens ven una cosa que no ens engresca gens, i que crèiem haver superat el 27S: la ruptura amb l’Estat espanyol, un concepte que tant clar semblava que històricament tenien els antisistema. Al final, però, la història acabarà posant cadascú al seu lloc i, com va recordar ahir Junqueras, tothom s’haurà de preguntar si va fer el màxim que va estar a les seves mans per tirar això endavant.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats