Irom Chanu Sharmila té 44 anys. Fa setze que és en vaga de fam. De fet és la vaguista de fam que més ha allargat la seva protesta a tot el món. Va iniciar-la el 2 de novembre de l'any 2.000. Índia va aprovar una legislació extraordinària, l'any 1.958, i va cometre nombrosos excessos a territoris on l'autoritat de Nova Delhi era contestada. Sharmila, una meitei, va implicar-se en els moviments pacifistes de la seva nació, el Manipur. El 2 de novembre una desena de meiteis van ser assassinats per les forces policials de l'Índia quan esperaven un autobús. Sharmila va començar, tres dies després, la seva protesta.
El Manipur és un territori del nord-est de l'Índia. Té uns 22.0000 quilòmetres quadrats i diverses ètnies hi conviuen. Dels dos milions i mig, llargs, d'habitants, els meiteis suposen uns 900.000. Prop de 700.000 són de diversos grups tribals (kuki, naga i fins a 29 tribus). Un nombre similar són immigrants bengalins utilitzats per Nova Delhi per a transformar la situació demogràfica. Des de l'any 1.964 existeix una insurgència nacional. La va iniciar l'United National Liberation Front (UNLF). A aquest s'hi van afegir el Revolutionary People's Front (RPF) i el PREPAK a finals de la dècada dels anys setanta. Posteriorment han sorgit faccions armades comunistes com el Partit Comunista de Kangleipak, dividit en onze grups, o el KYKL, que lluita contra la corrupció. El darrer grup important, maoista, es va fundar l'any 2.011.
Més enllà de les faccions armades, el problema del Manipur és el menyspreu dels diferents governs de l'Índia cap a la població autòctona. Sharmila ha demanat, els darrers setze anys, que la llei de “poders policials especials” sigui retirada. Objectivament, el text, deixa impunes constants abusos policials. Immediatament després d'iniciar la vaga de fam, “la dama de ferro”, com és coneguda, fou detinguda. La van acusar de voler suïcidar-se. Sota custòdia judicial va ser intubada i alimentada artificialment. Des de llavors ha estat alliberada en incomptables ocasions, i ha continuat sense menjar ni beure. Quan la seva salut es deteriorava tornava a ser detinguda per la policia i alimentada a la força mitjançant tubs. Ella ha declarat que la guia l'exemple de Mahatma Gandhi.
Al voltant d'aquesta icona de la resistència no violenta s'han aplegat, sobretot, dones. Dones com les que l'any 2.004 es van manifestar nues davant d'una caserna amb la pancarta “L'exèrcit hindi ens viola”. I foren detingudes. O dones com les que el 2.011 van formar una cadena humana i una vaga de fam de 24 hores per a que la demanda de Sharmila fos escoltada.
El 26 de juliol Irom Sharmila va anunciar que feia un gir a la seva protesta. El 9 d'agost abandonarà la vaga de fam per a poder presentar-se a les eleccions de l'any 2.017 al Manipur. El punt del seu programa serà la retirada de la legislació especial que atorga poders extraordinaris a la policia. Mentrestant continua la insurgència armada. El juny de 2.015 la guerrilla de l'UNLF, el PREPAK i RPF, que des de 1.999 actuen en un front comú, va protagonitzar la pitjor emboscada patida per l'exèrcit hindi amb vint morts. El darrer atac important, el maig, d'enguany, ha tingut els mateixos protagonistes i han mort a sis militars.
Són dues vies, la no violenta i l'armada, que, de moment, porten a un mateix resultat: la indiferència del govern central. Sharmila, però, creu que ara pot fer una passa més: “He pres aquesta decisió per a canviar el meu moviment, he arribat a la conclusió que cal canviar el sistema de l'administració per a poder ser escoltada. Per això m'implico en política i la meva lluita, ara, continuarà d'aquesta manera.”
