Per Sant Jordi es venen centenars de milers de roses de diferents mides i colors. Escoltem sovint que els catalans som poc consumidors de flors, en relació amb d’altres països del nostre entorn. Però gairebé no sentim a parlar d’on i com es produeixen els milions de roses que es venen durant aquest dia. I la immensa majoria no sabem si la rosa que regalem amaga una història de contaminació, desigualtats i explotació a Colòmbia o Equador, per exemple. Més del 60% de les roses que es venen a Catalunya són importades d’aquests i d’altres països, on sovint són cultivades en condicions d’explotació laboral, intoxicació, contaminació mediambiental i desigualtats. Colòmbia, per exemple, és el segon exportador mundial de flors.
Quan un viatger aterra a Bogotà de seguida s’adona que un mar de plàstic s’estén pel seu voltant, amagant milers de dones que cultiven flors. A Colòmbia un 80% dels llocs de treball que dóna la floricultura els ocupen les dones, sota el fenomen de la maquilització del treball, que segueix els paràmetres de les zones franques tèxtils d’Amèrica Central, famoses per vulnerar els drets de les dones treballadores. La major part de les empreses recluten dones prèvia exigència de la prova de maternitat, i els fan contractes de curta durada, no els permeten la sindicació i els exigeixen hores extres sense remunerar-les especialment. Quan alguna d’aquestes dones es queda embarassada és acomiadada.
Com en d’altres països, l’economia competitiva sobreviu gràcies a salaris indecents de 4 euros al dia, el que pagaran a Barcelona els comerciants per comprar 8 roses, un preu que no dóna per adquirir la cistella bàsica diària a Colòmbia. Un preu injust que, certament, produeix 150.000 llocs de treball directes o indirectes a Colòmbia que generen més de 500 milions d’euros, però que generen una immensa desigualtat. L’ús de plaguicides és responsable per inhalació, ingestió i contacte dèrmic d’altes taxes de malalties laborals. A més, produeix un gran impacte ambiental, contamina aigua i terra i utilitza recursos hídrics equivalents al consum de 600.000 habitants. Un fet que ens porta a preguntar-nos: quin model de desenvolupament fomentem a través del sector floricultor a Colòmbia?
Sant Jordi és un bon dia per preguntar-se quin és el preu que paguem per mantenir un model de consum compulsiu i insostenible. I per modificar els nostres hàbits de consum cap a un comportament responsable. Un canvi d’actituds al Nord és la millor garantia per assolir el veritable desenvolupament al Sud. Això comença amb una pregunta: d’on ve i i en quines condicions s’ha produït la rosa que estic a punt de comprar?
