Divendres, 23 de juliol de 2021 - Edició 1093
La República

Debat, dia D.

Dilluns 25 de febrer de 2008. 22h. 15 anys després, els caps de llista de PSOE i PP a les eleccions generals s’enfronten en un debat televisiu. Aquest cop, com […]

Albert Medran
Albert Medran 24/02/2008
Dilluns 25 de febrer de 2008.
22h.

15 anys després, els caps de llista de PSOE i PP a les eleccions generals s’enfronten en un debat televisiu. Aquest cop, com llavor, el president socialista debatrà amb un cap de la oposició popular.

El debat es preveu dur, Rajoy farà de l’economia i de les negociacions amb ETA (tal i com demostren les seves declaracions avui) els seus cavalls de batalla. Zapatero segurament recorrerà a Iraq, l’11M i els drets ampliats en aquesta legislatura.

Però això ho deixem pels protagonistes, per allò que veurem un cop Manuel Campo Vidal obri el debat. Repassem ara alguns aspectes a tenir en compte per fer un bon paper en un debat electoral, a dos i per televisió.

El moderador
Ha de passar el màxim d’inadvertit possible, ser estricte quan calgui i comprensiu quan l’ocasió ho mereixi. Ha de comptar amb el respecte dels dos candidats i ha de ser neutral. El diari El Mundo, a través dels seus editorials, ha afirmat que Campo Vidal no és apte per a ser moderador perquè va ser nomenat pel càrrec per Montilla, quan era ministre. El Mundo volia que la seva subdirectora Victoria Prego fos la moderadora. Segons el rotatiu, el PSOE va colar un gol als populars.

La imatge
Cal vestir correctament, sense massa estridències. Cal tenir en compte el fons del plató a l’hora de triar corbata (al debat de Pizarro i Solbes duïen corbates massa apagades que els confonien amb el fons). Cal deixar que els professionals maquillin bé als candidats, així evitarem que ens passi com a Nixon al debat de 1960.

Cal tenir una bona postura, que no sembli que estem al sofà de casa i s’ha d’evitar moure en excés les mans. La gesticulació diu molt, el llenguatge no verbal és molt important en política. Cal acompanyar de gestos correctes el missatge, no podem crear contradiccions entre el què diem i el què fem. Zapatero haurà d’estar molt atent a la seva gesticulació, ja que sol ser més agressiu que Rajoy.

El somriure i l’humor són aliats que no es poden despreciar.

El públic objectiu
El públic del debat no és l’altre contrincant, són els espectadors que ens miren. Alguns seran votants nostres i altres del candidat advers. La majoria tindrà el vot decidit, però sempre hi haurà qui no ho estigui o no hagi decidit si anirà a votar. Això sempre és així, però en el cas actual encara té més importància. Si el PSOE vol mobilitzar als seus electors, Zapatero ho haurà de demostrar demà.

El missatge
Cal saber què volem dir, quins són els nostres missatges clau. I cal incorporar a les nostres intervencions el nostre missatge, sempre que es pugui. Repetir el missatge central tants cops com sigui possible.

Cal evitar divagar, donar respostes inconcretes. Cal seu breu i concís en les respostes, i evitar el llenguatge polític indesxifrable. Buscar exemples concrets, donar nom a les dades, és un bon exemple de tècniques a utilitzar. Com més propers siguin als ciutadans, millor.

Plantejar preguntes retòriques i respondre de forma contundent és una altra tècnica que reporta bons resultats.

És molt important preparar-se les intervencions inicial i final, i dirigir-se directament als ciutadans.