Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

Construcció social en temps de crisi

Sota aquest títol, el passat 10 de maig el Consell Econòmic i Social de Barcelona va portar a terme unes jornades de debat i reflexió. Les diferents entitats a l’entorn […]

Fundació Capmany
Fundació Capmany 14/05/2013

Sota aquest títol, el passat 10 de maig el Consell Econòmic i Social de Barcelona va portar a terme unes jornades de debat i reflexió. Les diferents entitats a l’entorn de la Taula del Tercer Sector Social així com les entitats d’economia social van reflexionar sobre el paper diferent però coincident que tenien ambdós sectors.

L’economia social és un moviment arrelat i, alhora, jove i creatiu, el tercer sector beu de les mateixes fonts amb una organització i resposta diferents. Ja fa temps que es planteja la necessitat de fer un camí conjunt en molts aspectes i enriquir-se mútuament, tenint en compte que cal una gran professionalització, encara, en molts àmbits i que l’avenç en la professionalització genera demandes econòmiques. Tanmateix l’economia social, el tercer sector i el sector no lucratiu ofereixen serveis necessaris que, ara per ara, les administracions retallen.

Partim de la base de serveis necessaris i d’una economia solidària amb grans beneficis socials i que, alhora, és una part important del PIB del país. En canvi, la reflexió comuna i consensuada, és la necessitat de visibilitzar socialment aquesta aportació social i econòmica, perquè la construcció social i la reconstrucció de l’Estat del Benestar, passen pel reconeixement de les aportacions ciutadanes i, en especial, de les entitats que fan un treball social constant, professional, entregat i compromès.

Aquest compromís social és no només necessari per a la cohesió social -amb crisi i sense- sinó del tot imprescindible. El nostre estat del benestar es basa també en allò que aporta la societat civil organitzada, de forma professional o voluntària, i cal sumar esforços. Ara les entitats estan fent aportacions importants i veuen com es retallen subvencions i es retarden pagaments i això posa en perill la pervivència del sector i, també, la precarització de la vida de moltes de les persones que hi treballen i són a l’entorn. El compromís social de les entitats es manté, les activitats també però l’ofec econòmic està afectant de prop. S’està demostrant que el treball de les entitats és del tot necessari, ens estem adaptant als nous temps, estem funcionant en xarxa i seguim amb la solidaritat ciutadana com a centre però cal que aquest compromís tingui un retorn que permeti que el sector pugui sobreviure. El tercer sector, com deia un dels ponents a la jornada, no s’entén sense un primer sector, l’administració, fort i compromès i sense un segon sector, el privat, en marxa i complicitat.