Ara fa una setmana es celebrava a Nova York la 54ena sessió de la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona per revisar l’aplicació de la Declaració i la Plataforma d’Acció de Beijing, amb motiu de la celebració dels 15 anys de la Conferència Mundial sobre la Dona a Beijing el 1995.
I què és la Plataforma d’Acció de Beijing aprovada ara fa 15 anys us preguntareu alguns (molts) i algunes (menys) de vosaltres? doncs continua essent el marc normatiu més complert a nivell internacional pel que fa a la promoció de l’equitat entre dones i homes, els drets de les dones i l’apoderament de les dones, juntament amb la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dones de 1979.
Durant els darrers 15 anys s’han fet progressos, tant pel que fa a la plataforma d’acció com en cadascuna de les 12 esferes d’especial preocupació que s’hi estableixen. Malgrat tot, durant la cimera de Beijing + 15, s’han sentit veus denunciant que les millores han estat desiguals en funció dels països, i regions.
Per això, tal i com estableix l’informe ‘Recomanacions per a la participació en el procés de revisió de la plataforma d’acció: Beijing +15’ elaborat per Ajuda en Acció i InterRed amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i presentat al Parlament de Catalunya ara fa dues setmanes, aquest aniversari ha de servir per aprofundir en l’agenda de Beijing i posar èmfasi en alguns dels aspectes que continuen significant obstacles per a l’equitat entre dones i homes, per a l’apoderament de les dones i per a l’exercici dels drets humans per part de les dones.
Avui, entre els obstacles que encara hem de superar destaquen la pervivència de la violència masclista, la continuada vulneració dels drets sexuals i dels drets reproductius de les dones, la poca participació política de les dones, la dificultat en l’accés i el control dels recursos productius com la terra o el crèdit, i la la manca de visibilitat del treball reproductiu, així com l’escassa promoció de la corresponsabilitat en el treball de cura entre els homes. I la propera revisió dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM) que s’ha de celebrar durant l’Assemblea General de Nacions Unides de setembre d’enguany, ha de ser una bona oportunitat per destacar les limitacions que marquen els ODM. I es que la plataforma d’acció, tot i ser menys coneguda, té un abast molt més ampli que els ODM pel que fa a la promoció de l’equitat entre dones i homes i a la incorporació de la perspectiva de gènere.
Però la revisió de Beijing +15 ens ha de servir també per fer èmfasi en les bones pràctiques i en la feina feta durant els darrers anys des de la Generalitat de Catalunya. Perquè aquest ha estat un govern compromès amb l’equitat entre les dones i els homes i amb l’apoderament de les dones, ja sigui en les polítiques que hem impulsat a Catalunya, com en aquelles que hem desplegat als països més empobrits a través de les polítiques de cooperació al desenvolupament.
Tanmateix canviar les relacions de gènere desiguals, promoure l’equitat i contribuir a l’apoderament de les dones és un procés llarg que requereix compromís polític, recursos i expertesa. Per això és imprescindible que no ens adormim en aquesta tasca, ja que com recordava la professora, investigadora i exdirectora regional d’UNIFEM al Brasil i al Con Sud, Ana Falú, durant l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional de les Dones celebrat ahir al Palau de la Generalitat de Catalunya, “si no canviem el món a moltes dones no els hi valdrà la pena viure molts anys patint una existència plena d’injustícies i arribar a la vellesa sense ningú que les pugui cuidar”.
