Segurament molt pocs de vosaltres coneixereu o us sonarà la X Prize Foundation, una organització sense ànim de lucre que sota el seu lema ‘Revolució a través de la Competició’ coordina competicions públiques amb la intenció de motivar el desenvolupament tecnològic per tal de produir avenços radicals en la ciència i la tecnologia per al benefici de la humanitat. Tot i que aquesta entitat es va fundar el 1995, no va saltar a les primeres planes dels mitjans de comunicació fins que el 13 de setembre de 2007, dins dels actes del Wired Nextfest de Los Angeles, Google va anunciar el seu patrocini amb un nou repte: el Google Lunar X Prize (GLXP).
El desafiament GLXP consisteix en enviar un robot ‘rover’ a la Lluna, transmetre 1 Gb d’informació a la Terra (amb fotografies i vídeos del viatge) i recórrer 500 metres de manera coordinada per la superfície de la Lluna. A més, per tal d’afegir dificultat al repte, els projectes hauran d’ésser finançats per empreses privades sense l’ajuda de cap govern. Els primers en aconseguir-ho s’enduran un premi de 30 milions de dòlars, i de moment ja hi ha uns 20 projectes arreu del planeta, que tenen com a data límit el 31 de desembre de 2014 per resoldre la missió.
Des que el 2001, Dennis Tito va esdevenir el primer astronauta de pagament, i el 2004 Burt Rutan va construir la primera nau espacial amb finançament privat, s’ha obert una nova via en el sector espacial en el què les agències nacionals compartiran el protagonisme amb els nous actors provinents del sector privat. Aquest desafiament proposat per Google i la X Prize Foundation volen suposar un impuls a la indústria aeroespacial, un sector emergent i d’alt valor afegit que és encara petit però creixent.
En tota aquesta història hi apareix l’igualadí Xavier Claramunt i tot el seu equip, que van decidir d’acceptar el repte i esdevenir un dels 20 equips mundials, i l’únic de l’estat, en tirar endavant aquesta gran empresa. Per fer-ho van crear el Barcelona Moon Team, i es van aliar amb la UPC per tal de desenvolupar un robot ‘rove’ de sis rodes articulades que si tot va com està previst, molt aviat podria estar rodant per la superfície lunar, i esdevenir per tant, el tercer país després dels Estats Units i la Unió Soviètica, en arribar a la Lluna.
En Xavier Claramunt, arquitecte de professió, té molt clar que aquest repte suposa una oportunitat per al sector aeroespacial català i estatal, que pot generar un important nombre de llocs de treball directes, a més de desenvolupar coneixement, know-how tècnic i de gestió d’equips complexos i multidisciplinars, que permetrà encarar-se a reptes cada cop majors dins el sector. Alhora, la investigació necessària, revertirà en altres sectors de la indústria i la societat a través dels spin-offs, nous productes derivats i comercialitzables en altres camps com les telecomunicacions, l’automatització i la miniaturització de mecanismes electromecànics o el programari robust.
En Xavier i jo ens vam conèixer, com no podia ser d’altra manera, de la forma més estrambòtica i curiosa possible, i aviat ens vam explicar els nostres projectes respectius. Els meus, pobre de mi, són ben poca cosa en comparació a l’aventura d’enviar un robot a la Lluna. Malgrat tot, em va convidar a participar d’una sessió de treball del Barcelona Moon Team, que avui aquesta tarda hem fet en una sala de la UPC. De les quasi 20 persones que hi havia a la sala aportant dades pel projecte, segurament jo devia ser qui menys coses tenia a dir-hi sobre tot plegat. Conceptes com ‘estabilitat’, ‘injecció’, ‘frenada’, ‘càrrega útil’ o ‘gestió útil de l’energia’ han ocupat bona part de la conversa.
Puc dir doncs que m’ha agradat veure amb els meus propis ulls que un equip de gent, tots catalans, és capaç de conrear un projecte d’aquesta magnitud treballant en equip de manera coordinada. I no se si seran els primers dels vint equips en aconseguir col·locar el seu ‘rove’ passejant per la Lluna. Però només de pensar que la bandera catalana podria quedar al costat de la bandera americana i de la bandera soviètica en la cursa lunar, em fan estar segur que només intentar-ho ja paga la pena.
