Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

38. Naufragi estratègic

Molts són els articles, editorials, opinions, etcètera que l'unionisme està generant i que, potser, en 38 dies, s'haurà de començar a menjar a marxes forçades. Complerta una setmana justa dels […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 24/08/2017

Molts són els articles, editorials, opinions, etcètera que l'unionisme està generant i que, potser, en 38 dies, s'haurà de començar a menjar a marxes forçades. Complerta una setmana justa dels atemptats, la caverna mediàtica i els poders de l'Estat s'han tornat a girar contra Catalunya i l'actuació dels Mossos d'Esquadra. Avui tres diaris obrien la portada amb una informació segons la qual la policia belga hauria alertat sobre l'imam de Ripoll als Mossos, i aquests ho haurien ignorat.
 

A primera hora del matí, tant el conseller Forn (a qui també s'ha intentat insultar durant els darrers dies) com el portaveu de Govern, Jordi Turull, ho han desmentit i han explicat que es va tractar d'un contacte informal. A mitja tarda el famós correu electrònic entre el policia belga i el seu amic català, s'ha acabat de filtrar i la veritat ha saltat a la llum. La petició va ser la següent:
 

Volia demanar-te si hi ha la possibilitat de fer una recerca sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com a imam. Al fitxer adjunt hi trobaràs la seva identitat. Sé que s'està plantejant anar a Barcelona el febrer i que està casat allà. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, millor!“. A això, el Mosso va respondre que no estava registrat a cap fitxer, però que sí que hi havia una altra persona del mateix cognom que havia estat investigada en una operació contra el gihadisme el 2006 a Vilanova i la Geltrú.
 

Els mitjans cavernaris s'havien agafat a aquesta informació per mirar de tapar avui el nou naufragi d'ahir. Un dels sindicats de la policia espanyola va reconèixer ahir que haguessin passat la informació que tenien relacionada amb l'imam si els Mossos l'haguessin requerit. Però com que no la van requerir, no van pitjar el botó de compartir la informació. A banda d'aquesta afirmació tant extremadament greu, cal afegir que ahir, l'Estat espanyol es va tornar a fer enrere en la voluntat de permetre l'accés directe dels Mossos a l'Europol, com sí que el té l'Ertzaintza des que el PNB va aprovar els pressupostos generals de l'Estat amb el PP.
 

Sincerament, deixant de banda les terribles conseqüències que tothom ha deduït que aquesta marginació real ha comportat, no podem entendre com pot ser que l'Estat estigui cometent errors estratègics tant catastròfics, a menys de 40 dies del referèndum. De veritat. Avui Inés Arrimadas tornava a dir que el procés “estava mort abans dels atemptats”, però el cert és que el conflicte ha manllevat bona part de la iniciativa que li pogués quedar a l'Estat per seguir perseguint la democràcia. La imatge que ha donat Catalunya a l'exterior ha estat la que és, i ara ningú entendria que Madrid empresonés Puigdemont per voler posar les urnes. Cada vegada tenim més clar que això no passarà.
 

Dissabte, a les sis de la tarda, hi haurà una manifestació contra els atemptats, on hi serà tothom. Des de l'Estat sembla ser que s'ha intentat maniobrar per transformar el sentit d'aquesta en una espècie d'acte a favor de la unitat d'Espanya, però finalment, la cosa semblarà una manifestació d'un país veí. En qualsevol lloc normal, aquesta manifestació hauria estat enncapçalada potser sí que per la policia i els serveis d'emergències però també pel rei, i els governants. Però aquí aquest extrem s'ha rebutjat, perquè ja n'estem farts d'haver de fer el paper contra l'estat que ens oprimeix i que no ha fet res per integrar-nos, ans al contrari.
 

I encara més. Avui Mariano Rajoy no ha pogut fugir de la permanent del Congrés. El dia 30 d'agost haurà d'anar a declarar per la caixa B del PP. El pitjor de tot, ja no és només això, si no la poca qualitat moral amb la que els seus correligionaris han defensat el vot contrari a que comparegui: amb el dolor que estem patint pels atemptats, com se li acut a algú voler perdre el temps amb coses que van passar fa 20 anys. L'argument fa posar la pell de gallina, és realment sinistre.
 

Finalment, la diputada de la CUP, Mireia Boya, ens ha deixat amb una frase força inquietant, segurament referida als comuns: “Els silencis d'alguns diuen molt. Massa

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

Relacionats