Charles Baudelaire és sens dubte un dels escriptors més influents de tots els temps. Són molts els que s’han sentit sacsejats per la seva poesia i els que el tenen com un dels seus poetes de referència. La seva gran obra, Les flors del mal, ha navegat per èpoques i modes literàries amb una consolidada bona salut, i el que al seu moment es considerava una obra que atemptava greument la moral del seu temps, s’ha acabat convertint en un clàssic de referència.
Coincidint amb la celebració dels 200 anys del naixement de l’escriptor (nascut el 9 d’abril de 1821 a París), el poeta Pere Rovira presenta una nova traducció d’aquesta obra senyera, en una edició bilingüe publicada per Proa i que incorpora una quinzena de dibuixos de Juan Vida.
Aquesta nova traducció (l’anterior la va fer Xavier Benguerel el 1985) s’acompanya d’un interessant estudi introductori del mateix Rovira, una cronologia i una recopilació de perfils de Charles Baudelaire d’alguns contemporanis que el defineixen com “Esvelt, elegant, una mica furtiu, quasi esglaiador a causa de la seva actitud vagament esglaiada, altiu, d’altra banda, però amb gràcia, …” (Catulle Mendès); o bé a través de les paraules de Théodore de Banville: “Si mai la paraula seducció s’ha pogut aplicar a algú, és sens dubte a ell, ….”.
Un llibre obscè que atempta contra la moral
La primera edició del llibre es va publicar el juny de 1857, i en un procés per obscenitat el Tribunal Correccional de París censurà sis dels cent poemes originals i els condemnà per ofensa a la moral pública i als bons costums l’agost d’aquell mateix any; no seria fins el 1949 que es restituiria la totalitat del poemari. Va ser aquella primera mutilació del llibre, “que va dur el poeta a reordenar a posteriori els seus material per a la segona edició i crear-ne de nous”. Aquesta segona edició es publicaria el 1861, i és un llibre “molt superior al de 1857”, con afirma Pere Rovira. Una tercera edició, pòstuma, s’editaria el 1868, de la qual no es va poder ocupar el poeta i que aniria a càrrec de dos amics seus, i que tot i afegir vint-i-cinc poemes nous, que “no se sap si respon a les intencions de l’autor”.
El camí cap al simbolisme
Les flors del mal està considerant com un trencament amb la poesia anterior i la finestra que anuncia la que ha de venir, el simbolisme que tindria les seves arrels més evidents en aquest llibre. La influència d’aquells poemes és enorme, encara avui dia i la personalitat de Baudelaire com a poeta turmentós, de vida agitada i mort prematura als 46 anys, (el 31 d’agost de 1867, “a les onze del matí, després d’una llarga agonia, però tranquil·la i sense patiment”), el converteixen en una icona del nostre temps, i la seva tomba a Montparnasse és un lloc d’obligada visita per a molts seguidors i mitòmans.
Pere Rovira ha encarat aquesta nova traducció de Les flors del mal “de la manera que penso que s’ha de traduir un llibre com aquest: en vers i amb rima”. Per al traductor aquesta nova versió és “una manera d’agrair-li [a Baudelaire] la seva presència a la meva vida. És probablement el poeta que més m’ha interessat i el que encara em diu més coses”.
Les flors del mal. Charles Baudelaire. Traducció de Pere Rovira. Edicions Proa. Barcelona, 2021. 578 pàgines. 23,50 €. Epub, 8,99 €
