Gairebé la meitat dels estands del Saló de l’Ensenyament atenien els visitants en castellà, bé sigui de forma oral (el 47,3% del total), bé sigui a través de fullets publicitaris (46,2%). Són conclusions de l’informe d’Usos Lingüístics a la fira de l’educació que ha elaborat la Plataforma per la Llengua, i que ha presentat aquest dimecres. Els observadors es van fixar en l’atenció oral, en els fullets i en la retolació de les parades. En aquest últim aspecte, una de cada tres la tenien en castellà (35,3%), mentre que les altres dues l’oferien almenys en català (64,7%). Plataforma per la Llengua ha observat també els webs de les empreses expositores i ha comprovat que el 41,4% presenten la informació només en castellà.
L’entitat ha comparat els resultats observats amb els que va registrar l’any passat i ha constatat retrocessos en alguns àmbits. Per exemple, pel que fa a la retolació, l’any passat el 85% l’oferien almenys en català, davant del 64,7% d’aquest any.
En el cas dels fullets publicitaris, la xifra també ha fet marxa enrere, del 89% del 2023 que els oferien almenys en català al 54,7% d’aquest any. En el cas dels webs la xifra es manté en termes similars, del 59% que l’any passat l’oferien almenys en aquest idioma al 58,6% que ho fan el 2024. L’atenció oral no es compara perquè l’any passat no es va registrat aquest aspecte.
Els observadors de Plataforma per la Llengua van assistir al Saló de l’Ensenyament dos dies diferents per recollir les dades i es van fixar principalment en tres aspectes, la llengua de la informació visible i fixa als estands, la llengua dels fullets informatius i l’atenció oral de les persones dels estands. Dies després de l’observació es van buscar les pàgines web de les empreses i institucions presents al saló per veure si tenien versió en català.
Plataforma per la Llengua conclou que les dades del Saló de l’Ensenyament del 2024 pel que fa a l’ús del català són “molt pitjors en general” que les de l’any anterior. El 2023 “un gran problema” eren els webs dels centres, però retolació i fullets complien amb la premissa de ser presentats almenys en català.
L’associació esperava que aquest any la situació millorés, perquè l’informe del 2023 es va presentar al Departament d’Educació i al d’Universitats i Recerca i el problema estava “molt focalitzat”. Però “lluny d’això” la situació al seu parer ha empitjorat, un fet que atribueixen, d’una banda, a l’augment d’expositors -hi havia per exemple escoles de negocis de la Xina o universitats i centres europeus-, i de l’altra al fet que molts que l’any passat complien els paràmetres desitjables, aquest any “ho han deixat de fer”.
“Sistemàticament”, afirma l’informe, els expositors de procedència internacional no complien amb l’oferiment del català en fulletons i retolació, “cosa que significa un menyspreu per a la llengua pròpia del territori on aspiren a tenir més alumnat”, lamenta Plataforma per la Llengua.
Per tot plegat l’entitat alerta que si la tendència del Saló “és a créixer” i a tenir més expositors nous i internacionals, “que la política lingüística” de la fira educativa “sigui nul·la” pot acabar comportant “que el paisatge lingüístic sigui com més va més castellanitzat”.
És per aquest motiu que considera “urgent” regular les condicions amb els expositors i fer-los signar clàusules perquè “tota la informació” aparegui “com a mínim en català”. També demana que els centres que tenen seu a Barcelona disposin de versió en català del web per garantir els drets lingüístics de l’estudiant.
Eloi Planas, membre de l’executiva de Plataforma de la Llengua, ha assegurat que l’entitat ha detectat que el Saló de l’Ensenyament “ha patit una gran castellanització aquest 2024 envers el 2023”.
Ha posat com a exemple l’observació sobre els fullets informatius que els expositors oferien als visitants, “que han passat de no estar disponibles en català en un 11% dels casos a un 45% aquest 2024”.
A parer de Planas, els resultats de l’informe indiquen “una deixadesa i una manca de voluntat” d’aplicar polítiques lingüístiques i de potenciar el català a l’educació “tant per part dels organitzadors com dels departaments que intervenen i també d’alguns expositors fins i tot amb seu a Catalunya que no tenen cap mena d’informació en català”.
