El Tribunal de Comptes espanyol finalment s’ha rendit i ha decidit aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas i una trentena d‘exalts càrrecs del Govern investigats i represaliats per les despeses del referèndum del Primer d’Octubre i per l’acció exterior de la Generalitat durant aquell període. El tribunal espanyol obeeix així, tot i que amb tres mesos de retard, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la qual deixava ben clar i català que la llei d’amnistia ha d’aplicar-se en un termini de dos mesos, ja que no contradiu el dret de la UE.
La resolució del tribunal espanyol arriba tres mesos després d’haver rebut l’aval del TJUE, que el passat mes de juliol va concloure que la llei d’amnistia era conforme al dret de la UE. En aquella sentència, el TJUE pràcticament obligava el Tribunal de Comptes a aplicar la norma del perdó, tot subratllant que la llei no perjudica els interessos econòmics de la UE i no contradiu la llei antiterrorista, tal com sostenia el tribunal espanyol des del 2024. A més a més, el TJUE també deixava clar que les despeses vinculades al Procés independentista i al referèndum són amnistiables precisament perquè no van perjudicar les finances de la Unió Europea.
En la sentència d’aquest dimecres, la consellera de comptes del tribunal encarregada del cas, Elena Hernáez, admet que no s’ha pogut acreditar l’ús inegut de fons de la UE per a la causa independentista, i el més important, constata que els fets investigats s’incluen en l’àmbit d’aplicació de la llei d’amnistia. Aixi, Hernáez, que ha justificat el retard en l’aplicació de l’amnistia pels dubtes que tant el tribunal com l’organització espanyolista Societat Civil Catalana tenien sobre la procedència dels fons emprats per a organitzar l’1-O, finalment atorga l’amnistia als presos polítics represaliats per l’1-O, entre els quals Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas, Toni Comín, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Lluís Puig, Francesc Homs i Raül Romeva. Cap cap d’ells no haurà d’abonar els 5 milions d’euros que els reclamava el tribunal, tot i haver-ne aconseguit consignar quatre a través de fiances,
