El dèficit fiscal que pateix Catalunya en mans de l’Estat espanyol és una realitat, encara que el govern espanyol i els partits espanyolistes des de la dreta fins a l’esquerra insisteixin a negar-ho i a acusar els catalans i catalanes de burgesos. En l’àmbit de les infraestructures, un dels que més ha patit la falta d’inversió, el dèficit està xifrat en quasi 50.000 milions d’euros entre els anys 2009 i 2025, concretament de 49.543 milions, segons el darrer informe de Foment del Treball presentat aquest dilluns, que calcula la inversió que Catalunya mereixeria en relació amb el seu producte interior brut (PIB) (aproximadament un 2,2%). Aquest mateix informe revela que l’execució de la inversió per part del govern espanyol en l’últim exercici va ser del 44,6%, davant el 87% de la Generalitat i el 96% de les administracions locals.
No obstant això, cal tenir en compte que les últimes dades oficials són de 2023, ja que el govern va negar-se a continuar territorialitzant-les, però tothom pot fer-se una idea del motiu, només sabent que Adif va invertir el mateix el primer trimestre de 2026 que el total invertit entre 2020 i 2025. L’informe de Foment tècnicament no mesura la inversió executada, sinó la licitació d’obres, ja que serveixen com a indicador de la capacitat de les administracions d’engegar projectes; com era d’esperar, conclou que el ritme ha sigut insuficient de forma persistent durant més de 10 anys. L’estudi va més enllà i apunta que executar les infraestructures que no van posar-se en marxa quan tocava tindria un cost de 58.748 milions d’euros.
El responsable de l’estudi, Lluís Moreno, que també ostenta la vicepresidència de Foment i la presidència de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, ha lamentat la manca de “cultura i ambició inversora” dels diferents governs espanyols envers Catalunya, tot recordant que “l’Estat, històricament, sempre ha estat el que ha fet una execució més baixa dels pressupostos”. Per la seva banda, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha assenyalat directament la responsabilitat de l’Estat en aquest dèficit, perquè “té una responsabilitat principal en una bona part de les infraestructures viàries, ferroviàries i marítimes”. En aquest sentit, ha lamentat que les dades suposen la confirmació d’una “nefasta gestió pública”: “És alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable, la constatació d’una nefasta gestió pública“.
