El president a l’exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha replicat amb contundència el tebi missatge institucional que el president del Govern, Salvador Illa, ha fet amb motiu de la diada de Sant Jordi. Un discurs completament alineat amb els interessos i l’agenda del govern espanyol del PSOE, que ha incidit sobretot en la convivència i l’esperit d’acollida del poble català, per tal de defensar la regularització extraordinària de persones migrants, però que ha ignorat els atacs que la cultura, el patrimoni i la llengua catalana pateix en mans de les institucions espanyoles. Precisament, Puigdemont ha retret a Illa que “callar” davant les injustícies, l’espoli o la manca d’inversions “no és superar cap confrontació”; en aquest sentit, qüestiona que Illa hagi reivindicat haver “deixat enrere el temps de la divisió” i viure avui a Catalunya “el temps de les solucions”, i procedeix a recordar l’espoli fiscal o la manca d’inversions efectives com a principals problemàtiques que generen “conflictes” a Catalunya. Segons ha dit, es pot assumir la responsabilitat de confrontar-s’hi per resoldre’ls o “callar perquè ningú no se n’adoni i intentar viure feliç en el placebo”.
Puigdemont ha anat al gra en el seu missatge de resposta al discurs d’Illa: “El “¡que se jodan!” que ens heu dedicat és tot un missatge de conciliació, i tant. Les agressions lingüístiques als catalanoparlants són tot fraternitat. Com ho deu ser l’aliança amb VOX i PP al Parlament per aturar tot el que suposi un avenç nacional. Si calles davant les injustícies, davant l’espoli o davant la manca d’inversions, això no és superar cap confrontació. Pots comprar el relat de la “normalitat” a cops de talonari i diner públic, però les raons de la confrontació es van fent més grans” rebla. El president a l’exili també recorda els pactes del PSC amb el PP “per fer veure que Barcelona és espanyolista”, així com les multes els manifestants independentistes “per espantar la dissidència”, i subratlla que aquesta “pau” que vol el PSC “no es convivència: és taxidèrmia”.
“La convivència es guanya cada dia i es fa forta resolent els conflictes que té la societat, perquè feliçment no tots pensem igual que el PSC ni els seus aliats del 155, i, òbviament, hi ha conflictes als quals ens hem de confrontar. El racisme, la violència, el masclisme, són conflictes presents a la nostra societat que ens divideixen i als quals ens hem de confrontar. El país-bassa-d’oli no existeix enlloc. És un engany, com la dolçor dels dofins i la sirena de càntic planyívol que advertia Carner. Hi ha conflicte: social, nacional, econòmic, mediambiental, lingüístic, cultural, habitacional… davant del qual pots assumir la responsabilitat de confrontar-t’hi per resoldre’l, o pots decidir callar perquè ningú no se n’adoni, i intentar viure feliç en el placebo d’aquella illa blanca que deien els savis del poema de Carner. Sabent, però, que “si hi anéssiu avui per atzar / hi trobaríeu per única llar / un trist cobert foradat, sense tanca”.
