El Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó (TJSA) ha tancat files definitivament amb la magistrada Rocío Vargas. Aquest dimarts, el TSJA ha rebutjat la querella que cinc exconsellers de Cultura de la Generalitat (Laura Borràs, Lluís Puig, Joan Manuel Tresseras, Ferran Mascarell i Àngels Ponsa) van interposar contra la jutgessa, així com contra membres del Govern aragonès, acusant-la d’un delicte de prevaricació per la insistència en l’execució de la sentència. Els magistrats exposen en la seva resolucio que la jutgessa “actua legítimament en l’exercici de la seva funció” en acordar l’execució forçosa de la sentència, arran de “l’incompliment voluntari per part dels condemnats”. També rebutgen frontalment que l’actuació de la jutgessa “pugui suposar la comissió del delicte de prevaricació”, perquè sostenen que ella ha de complir “la seva obligació d’executar el que s’ha ordenat judicialment”, malgrat que s’hagin ignorat tots els informes, estudis i experts en conservació que desaconsellaven el trasllat per la fragilitat de les peces. Per si no n’hi hagués prou, el TSJA també amenaça amb obrir una peça separada “a l’efecte d’examinar si hi ha hagut abús de dret o mala fe processal en el querellant”, segons ha pogut saber ‘El Món’.
Els querellants acusaven la jutgessa d’Osca i els responsables polítics del Gvern aragonès, així com de l’Ajuntament de Sixena, de ser “inductors” de diversos delictes contra el Patrimoni Històric, segons l’article 321 del Codi Penal); tant la jutgessa com els responsables polítics van sol·licitar l’execució forçosa de la sentència de 2016, segons la qual el MNAC havia de restituir les pintures murals al Monestir de Sixena. Aquesta sentència de 2016 va ratificar-se fa escasses setmanes, quan la jutgessa d’Osca, ignorant els experts i els informes, va ordenar traslladar els frescos a Sixena en un termini de 56 setmanes, fet que va precipitar la querella dels exresponsables de Cultura catalans.
Els exconsellers i exconselleres de Cultura pretenien amb aquesta querella “evitar la destrucció d’unes obres universals insubstituïbles, i no parangonables amb els drets possessoris d’una comunitat religiosa, o amb la pretensió política engiponada a través d’uns supòsits drets possessoris i d’ubicació territorial en una comunitat autònoma, a través d’una voluntat política interessada i espúria expressada per la Diputació General d’Aragó i per l’Ajuntament de Villanueva de Sijena”
