No anem a parlar del llibre en concret «Els falciots» (Los vencejos, en l’original en castellà) de Fernando Aramburu. No entrarem en absolut a fer-ne cap valoració literària, sens dubte de categoria sabuda la trajectòria de l’autor, i ni tan sols entrarem en el fet que es dediqui una extensa entrevista a un autor en llengua castellana havent-hi com hi ha tants d’altres canals en aquesta llengua on pot rebre promoció aquesta obra i tampoc no valorarem ara si altres obres en llengua catalana podrien haver rebut un tracte semblant. Del que parlarem solament és del «cairon», del rètol explicatiu sobreposat a la imatge, l’impacte del qual pot ser més potent que el contingut de l’entrevista parlada.
El llibre «Los vencejos» apareix també en la traducció catalana «Els falciots» i l’anunci escrit, el «cairon» televisiu, en tria la forma original per fer-ne la promoció mentre que en pantalla hi apareixen les dues portades, en català i en castellà. El missatge visual que se’n desprèn és «Se n’ha fet la traducció en català, però deixeu-vos de bestieses (parafrasejant Ada Colau) i llegiu-lo en castellà».
Hi ha qui pot argumentar «sempre millor l’original, com a les pel·lícules». Hi estem d’acord. Ara bé, oi que diem «Guerra i Pau» i no pas «Война и мир»? O «Sentit i sensibilitat» i no pas «Sense and Sensibility» o «Els miserables» i no pas «Les Misérables»? Efectivament, qui llegeixi rus, anglès i francès, que en triï l’original… o que es fiï d’una bona traducció que els faci arribar més fàcilment a l’essència de l’obra. Ah! Com que el castellà el sabem tots… ja no ens cal ningú, cap traductor professional que ens ajudi. I així acabarem anomenant «vencejo» al bonic ocell anomenat falciot negre, falcia o falcija, ginjola o vinjola a les Balears i falcilla al Segrià i a la Noguera.
I així mot a mot, paraula a paraula fins que el vers de Salvador Espriu «Però hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa», del poema «Inici de càntic en el temple», ja no tindran sentit. Buenas noches i tápate.



