Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

Dignitat als claustres universitaris

Els claustres universitaris de les set universitats públiques han aprovat un manifest conjunt de rebuig a les condemnes dels presos i preses polítics catalans i de la judicialització de la política

Jordi Matas
Jordi Matas Dalmases 01/11/2019
Universitats per la República / Jordi Teixidó

Els claustres universitaris de les set universitats públiques de Catalunya han aprovat, amb una majoria aclaparadora, un manifest conjunt de rebuig a les condemnes dels presos i preses polítics catalans i de la judicialització de la política. El manifest fa una crida a la mobilització pacífica, cívica i democràtica de la comunitat universitària per protestar en contra d’una sentència injusta que condemna a un total de 100 anys de presó a polítics i activistes que sempre van actuar pacíficament. A més, afirma que s’ha forçat l’ordenament jurídic amb la intenció de criminalitzar el moviment independentista i, de retruc, d’amenaçar la garantia de les llibertats i dels drets fonamentals.

Aquest pronunciament dels claustres universitaris, com a màxims òrgans de representació de les comunitats universitàries (en el cas de les universitats públiques catalanes, d’una comunitat de més de 200.000 persones), és històric perquè mai s’havien convocat i celebrat claustres extraordinaris a totes les universitats públiques per aprovar un document de consens, fet des de la base de la comunitat universitària, per defensar la llibertat, la democràcia, la justícia, la igualtat i la solidaritat. Efectivament, malgrat que tots els estatuts de les universitats públiques estableixen com a objectius fonamentals de la Universitat el respecte per les llibertats i els drets fonamentals, l’actual context de repressió política i judicial ha fet reaccionar la comunitat universitària i ha activat una de les funcions que estatutàriament tenen assignades els claustres: la de debatre i aprovar propostes de resolució sobre temes de transcendència social.

A més, els claustres han volgut esmenar el moderat i pusil·lànime comunicat dels rectors de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques davant la sentència del Tribunal Suprem, que, malgrat admetre la seva “indignació per la situació que es viu a Catalunya”, només apel·la al diàleg i a la cultura de la pau. Per tant, mentre que els rectors perseveren en una injustificable neutralitat i equidistància, que és una de les pitjors actituds que poden tenir els universitaris (sobretot si ocupen càrrecs de govern i de representació) quan es vulneren drets i llibertats, els claustres són molt més ferms en la denúncia de la involució democràtica de l’estat espanyol. L’aprovació del manifest és un veritable acte de restabliment de la dignitat de les universitats públiques i de resposta a allò que el conjunt de la societat demana que facin les universitats: reaccionar quan es donen situacions d’una gran injustícia i de repressió, i quan es lesionen els principis més elementals de l’estat de dret i del funcionament democràtic.

El manifest de les universitats públiques catalanes acaba fent cinc propostes. La primera és renovar el compromís públic amb la defensa de les llibertats i dels drets personals i col·lectius, inclòs el d’autodeterminació. La segona, exigir la immediata posada en llibertat de les persones condemnades o en presó provisional, el retorn dels que estan a l’exili i el sobreseïment dels processos penals en curs vinculats amb l’1-O. La tercera, expressar el suport a les mobilitzacions cíviques i pacífiques en favor de les persones condemnades. La quarta, rebutjar la repressió i la violència policial. La cinquena, reivindicar una cultura democràtica que respecti l’expressió de la voluntat popular. I, finalment, s’insta els òrgans de govern de les universitats a fer la màxima difusió pública d’aquesta declaració.

Aquest comunicat, que honora la institució universitària, ha estat replicat per una carta signada per uns quants professors universitaris (i per persones amb professions molt diverses i molt respectables -periodistes, empresariat, músics, alumnat, familiars d’alumnes, “mestresses de casa”, professorat de secundària, jubilats, recepcionistes, guionistes, transportistes, bombers…-) on es diu que els claustres no tenen legitimitat per aprovar declaracions polítiques. És a dir, es demana tornar al model d’universitats del franquisme on aquesta mena de manifestos estaven prohibits, i s’oblida la llarguíssima llista de declaracions polítiques que han fet els claustres universitaris des de finals de la dictadura fins avui i de la intensa activitat política que sempre s’ha desenvolupat en el marc de la universitat, fins i tot en ple franquisme. Un despropòsit de carta que demostra que l’únic que realment volen els seus signants, la gran majoria dels quals són de fora de Catalunya, és dir que estan a favor de la sentència del Tribunal Suprem i evitar que les comunitats universitàries catalanes alcin la veu per dir just el contrari.

El text conjunt aprovat pels màxims òrgans de representació de les universitats públiques catalanes és d’una gran importància acadèmica, social i política. Fer-ho en una sola setmana i a través de la sol·licitud de claustres extraordinaris demostra la vitalitat de les nostres comunitats. Fer-ho en un context de forta repressió policial contra aquells que es manifesten a favor dels drets fonamentals i les llibertats públiques demostra valentia. I una prova més d’aquesta vitalitat i valentia de la comunitat universitària és l’exemplar comportament i la noble actitud que durant aquests dies té bona part del seu alumnat. I que ningú no ho dubti, les universitats públiques catalanes estaran sempre al costat d’aquells i aquelles que defensen el pensament crític, l’educació en valors cívics i la cultura de la llibertat. Aquest és el nostre compromís.

Jordi Matas Dalmases, Catedràtic de Ciència Política de la UB

 

Relacionats