Divendres, 14 d'agost de 2020 - Edició 750
La República

Les abandonades de la Covid-19

Abandonades a casa no som ningú, organitzades som més fortes i aconseguirem que la sanitat pública d’aquest país, no ens oblidi ni abandoni. Ni ara, ni mai.

Cartes dels lectors
Cartes dels lectors 14/05/2020

Formo part d’un grup de persones que la sanitat pública en anomena COVID-19 sense PCR. Milers de persones que ens sentim abandonades pel nostre sistema sanitari i els seus protocols.

Fa 56 dies que van començar els primer símptomes, mal de coll, febrícula, infiltrats a la placa de tòrax.  Tot plegat, ben bé, no sabia si era la COVID-19 o no.  Al cap d’una setmana, el cos se’m van desmuntar. L’afonia, el mal del cap, el mal d’ossos, la febre, les taques a les cames, la pèrdua d’olfacte i de gust. I l’ofec, el pitjor dels símptomes és la manca d’aire que et deixa moltes nits sense dormir.

Vaig decidir contactar per correu electrònic amb el meu CAP, el Cap de Can Bou a  Castelldefels.  El dilluns 30 de març quan ja portava 15 dies amb símptomes em va trucar la meva metgessa. Em va demanar un placa de control i després de la placa vaig anar a l’Hospital de Viladecans ja que la placa mostrava infiltrats al pulmó esquerra.

Hospital de Viladecans en aquell moment patia una saturació dels seus serveis d’atenció  i no tenien prous PCR ni medicació de retrovirals i experimentals per a tothom. Saturava a 94% i el metge que em va atendre –i que no em va visitar- i em va dir que saturava bé, quan els índexs de saturació per ingrés era saturar <93%.  Un despropòsit. M’havia d’ofegar més.

He anat dos cops al CUAP de Castelldefels i dos cops a Viladecans, conduint el meu propi cotxe. No sabeu la por que es passa quan sense forces i amb el virus surts de casa teva i no saps si en tornaràs.

He passat 17 dies de febre a 38 ºF , sense gana, amb tots els camions del món circulant pel meu cos. Conjuntivitis, urticària, boqueres i aftes a la boca. Un cansament etern i insostenible i més quan vius sola a casa.

I la impotència arriba de cop, un dia quan portes esperant que arribin els tests a l’Atenció Primària. I llavors els maleïts protocols d’una sanitat que busca estadístiques –que no són fiables -i no la tranquil·litat dels pacients que hem estat confinats i malats més de 50 dies, diuen que les persones com jo, milers de persones com jo, no tenim dret a que ens facin un PCR per descartar que el virus segueixi actiu.

L’analítica i la serologia les he pagades de la meva butxaca i ara, que necessito saber si puc sortir de casa, si ja no infecto a la meva família i als meus amics, la sanitat pública em diu que no hi ha PCR per a mi. Per a nosaltres.

Ens hem organitzat en una plataforma, twitter @COVID19persist1 gràcies a l’article que Marc Toro va escriure al Diari ARA.

Abandonades a casa no som ningú, organitzades som més fortes i aconseguirem que la sanitat pública d’aquest país, no ens oblidi ni abandoni. Ni ara, ni mai.

Sílvia Soler i Vilagran

Relacionats