Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) torna a l’univers de la literatura fantàstica amb la novel·la Fungus. El rei dels Pirineus (La Campana), que aquest divendres arriba a les llibreries i en què el lector es retroba amb l’esperit de La pell freda i Pandora al Congo, tot hi no ser una novel·la de la mateixa sèrie. L’obra, que l’autor planteja que tingui nous volums, es desenvolupa als Pirineus del segle XIX i la protagonitzen unes criatures sobrehumanes en forma de bolet. Sánchez Piñol posa aquests monstres al servei d’un relat que aborda com s’exerceix el poder polític, un “western hivernal” en un territori de frontera europeu enlloc d’americà, segons explica l’escriptor a l’ACN.
L’escriptor aparca temporalment la novel·la històrica i s’endinsa de nou en un món fantasiós que, segons assegura a l’ACN, “no ha deixat mai”. Una obra que parteix de l’arribada d’un militant anarquista que abusa de la beguda a una oblidada i remota vall pirinenca fugint de la policia. Per accident, aquest personatge , que s’anomena Ric-Ric, desperta unes criatures monstruoses, a qui pretén convertir en instruments per fer realitat la revolució àcrata, que bateja com la ‘Ideal’.
En el camí, coneixerà el Cassian, el cap dels contrabandistes; i la Mailís, la mestra de l’escola que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall, un territori en què “la llum humana no hi arriba”.
Sánchez Piñol concep Fungus com el primer volum d’una sèrie, una ” presentació” dels personatges, algun dels quals haurien de tenir una “gran eclosió” en el eventual segon capítol. “Però això dependrà de l’èxit que tingui entre els lectors”, bromeja.
Concepció antropològica
La novel·la està tenyida d’humor i s’esquitxa de la vessant antropològica de Sánchez Piñol, que contraposa les dues grans concepcions filosòfiques del poder. La de Nietzsche, que atorga al ‘gran líder’ capacitats sobrehumanes perquè el poble el segueixi fins a la seva fita històrica –”més similar a Joc de Trons“-, enfront a la de Marcel Mauss, en la qual l’escriptor se sent còmode.
Segons el filòsof francès, el líder no és més que un titella que actua en funció de les demandes de la base social i cau si aquests no actuen segons el seu dictat. “És una concepció més real i interessant, que planejo en el llibre”, ha reblat.
En el substrat Fungus, doncs, s’hi troba una reflexió sobre la concepció del poder i busca fer reflexionar sobre els motius que porten la societat a acatar allò que diu un líder. “Com pot ser que algú que propugna l’anarquia i llibertat absoluta acabi comportant-se com un tirà? Per què acceptem els tirans?”, insta el lector a preguntar-se. En aquest sentit, defensa la narrativa com una eina “molt útil” per respondre a aquestes qüestions.
“Tots som fungus”
Malgrat que el volum “no parla del procés”, Sánchez Piñol reconeix que admet paral·lelismes amb l’actualitat: “Agafo personatges fantàstics per parlar de coses que ens són molt tangibles”. L’autor de La pell freda va començar la novel·la el 2005, cosa que justifica el fet que no sigui un llibre sobre la situació política actual.
En aquesta línia, defensa que el poble “no és conscient del poder que té”. “Tots som fungus”, proclama a l’ACN. Així, assegura que els bolets protagonistes “tenen molt d’humans” o “els humans tenim molt de fugus” i apel·la a aproximar-se a aquests monstres “com un mirall”. “El monstre t’ho permet veure clar. Jo no parlo del jo, parlo del nosaltres”, ha conclòs.
Albert Sánchez Piñol, és un dels autors catalans més traduïts i venuts. Acumula els drets de traducció a 37 llengües de tot el globus. Antropòleg per la Universitat de Barcelona, es doctorà amb una tesi sobre els pigmeus del Congo. El 2003 publicà La pell fred, que actualment acumula més de 32 edicions i el llançà a la fama. El 2017 va ser adaptada a la pantalla gran amb relatiu èxit. També ho ha estat el seu conte El bosc. El 2012 publicà Victus, llibre sobre l’epopeia catalana del 1714.
