Carles Puigdemont ha assegurat que recorrerà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per poder assumir el mandat com a eurodiputat. En una roda de premsa al Parlament Europeu aquest dimarts, Puigdemont no ha concretat per quina via presentarà la queixa al tribunal amb seu a Luxemburg però confia que aquesta instància europea tindrà “l’última paraula” sobre la seva situació després que la JEC rebutgés que el seu advocat Gonzalo Boye recollís l’acta en nom seu i el també electe Toni Comín. El líder de JxCat ha assegurat que esperen “una decisió abans del 2 de juliol”, dia de constitució de l’Eurocambra a Estrasburg.
“És inconcebible que no estiguem a la sessió constitutiva el 2 de juliol”, ha avisat Puigdemont. Així, ha afirmat que “ningú” que no sigui ell mateix, Comín i Oriol Junqueras anirà a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg en nom seu. També ha assegurat que creu “fermament en la independència i en el fort compromís amb la democràcia” del TJUE.
Un ciutadà o empresa de la UE només pot presentar una queixa davant del TJUE en cas que una institució de la UE, per exemple l’Eurocambra o la Comissió Europea, hagi adoptat una decisió que l’afecti directament. Tanmateix, existeix la possibilitat de recórrer a Luxemburg en un cas d’omissió. És a dir, que la inacció d’una institució de la UE en una situació determinada d’àmbit europeu hagi perjudicat un particular o una empresa. En tal cas, però, cal que l’afectat reclami abans a la institució europea que actuï. L’altra via de recurs al TJUE és la presentació d’una qüestió prejudicial a través d’un tribunal estatal. Totes les instàncies judicials d’un estat membre de la UE poden preguntar dubtes sobre l’aplicació i interpretació del dret europeu al TJUE, si ho consideren oportú. Només les altes instàncies judicials en què els afectats després ja no puguin apel·lar a una altra superior estan obligades a presentar una qüestió prejudicial a Luxemburg si una de les parts ho demana. Això sí, cal que el cas estigui vinculat amb el dret de la UE.
Quan el tribunal amb seu a Luxemburg admet un cas pot decidir, si ho considera oportú, que es resolgui a través d’un procediment d’urgència que pot trigar entre dos i quatre mesos aproximadament. També existeix l’opció que el tribunal emeti un “auto provisional” si es considera que el cas és de màxima urgència. La valoració d’aquesta necessitat es fa cas per cas.
Els tribunals belgues ajornen el cas de Valtònyc fins al 24 de desembre a l’espera de l’opinió del TJUE
D’altra banda, avui s’ha conegut que els tribunals belgues han ajornat altre cop el cas de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, a l’espera de tenir resposta del Tribunal de Justícia de la UE a les qüestions plantejades pel Tribunal d’Apel·lació de Gant fa uns mesos. La nova data fixada pels jutges de Gant és el 24 de desembre, segons ha confirmat Simon Bekaert, advocat del raper. Davant de dubtes sobre l’enaltiment del terrorisme, un dels tres delictes que consten en l’euroordre contra Valtònyc, al novembre els jutges belgues van plantejar dues qüestions prejudicials al TJUE, que encara no s’ha pronunciat sobre la consulta.
L’Estat reclama el cantant per complir una pena de presó de tres anys i mig pels delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces per les lletres de diverses cançons que va escriure i pujar a Internet. Sobre els altres dos delictes, a banda d’enaltiment del terrorisme, que consten en la petició espanyola perquè Bèlgica entregui Valtònyc, el Tribunal d’Apel·lació no s’ha pronunciat, ja que per ara s’ha centrat en el primer. La justícia belga ja va dictaminar en primera instància en contra de l’extradició de Valtònyc a Espanya, però la decisió va ser recorreguda per la fiscalia flamenca en nom de l’Estat.
