Òmnium Cultural ha amenaçat amb denunciar el Tribunal Constitucional (TC) per “paràlisi política i estratègia de dilació” pel fet de no haver tractat encara el recurs d’empara del president de l’entitat, Jordi Cuixart, contra la sentència que el va condemnar a nou anys de presó per sedició pels fets de l’1-O. Cuixart va presentar el recurs fa un any i fins que el Constitucional no el resolgui no haurà esgotat la via espanyola, pas imprescindible per saltar a l’europea. És per això que l’entitat que presideix ha exigit al tribunal que inclogui el recurs d’empara en el proper ple que celebri. Cuixart té clar que l’àrbitre de la Constitució dilata la resolució “per motius polítics”.
Els serveis jurídics d’Òmnium han enviat aquest requeriment al president del Constitucional just quan fa un any que va presentar el recurs d’empara contra la sentència del Tribunal Suprem.
L’entitat ha advertit al TC que paralitzar el recurs “vulnera” la Llei Orgànica del Poder Judicial i la que regula el mateix àrbitre, i ha recriminat al seu president que, quan elabora l’ordre del dia, “està negligint perquè no actua seguint criteris objectius i cronològics, sinó en funció d’interessos polítics i arbitraris”.
Així mateix, Òmnium li recorda que la fixació de l’ordre del dia dels plens del Tribunal Constitucional és una qüestió “governativa”, com passa amb la resta d’administracions públiques, i està subjecta a un control contenciós-administratiu que, en aquest cas, recau sobre el Tribunal Suprem.
A més, també posa de manifest que ja s’han resolt altres recursos d’empara inclosos dins la mateixa causa “que es van presentar a posteriori i contra una condemna molt menor”.
Amnistia
“Per més que intentin evitar-ho, acusarem els poders de l’Estat al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, si abans no arriba una amnistia que aturi la vulneració de drets fonamentals i permeti afrontar la resolució democràtica del conflicte”, ha indicat Cuixart.
També ha assegurat que mentre de la “corrupció borbònica n’han fet impunitat d’Estat”, el sobiranisme “continua fent de la repressió i nous judicis polítics un altaveu d’internacionalització i lluita per l’autodeterminació”.
