Edició 2104

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 29 de abril del 2024
Edició 2104

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 29 de abril del 2024

Puigneró, sense embuts: “El principal sospitós de pagar el ciberatac durant el 9-N és el govern espanyol”

|

- Publicitat -

L’exvicepresident i exconseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha opinat sense embuts que el “principal sospitós” de pagar el ciberatac durant el 9-N és el govern espanyol. “Qui més podia tenir interès a sabotejar els webs de la Generalitat? Parlem del ciberatac més important d’Espanya i dels deu més importants del món el 2014. No és una cosa d’aficionats”, ha argumentat en una entrevista que publica el diari ‘Ara’. El 2014 Puigneró era director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació i va ser l’encarregat de coordinar la resposta al ciberatac contra la Generalitat amb motiu de la consulta independentista.

Puigneró també ha carregat contra la “deixadesa de funcions” a Espanya i ha argumentat que l’Estat ho hauria d’investigar si considera que la Generalitat és una infraestructura que forma part d’aquest. “És sorprenent i fa saltar totes les alarmes que l’Estat podria estar-hi al darrere. Que un Estat actuï contra si mateix és molt greu i en una democràcia europea no es pot permetre. Europa ha de posar fre a pràctiques abusives contra alguns dels seus ciutadans o minories nacionals. El nostre grup parlamentari mourà fitxa a Madrid i a Europa perquè s’obri una investigació. Espero que el Govern també actuï”, ha reclamat.

Publicitat

L’objecte del ciberatac: Participa2014.cat

El ciberatac no va aconseguir fer caure la pàgina oficial de la consulta, Participa2014.cat. Segons Puigneró, aquesta pàgina estava “ben protegida” i ha explicat que la van posar a Akamai, un allotjament distribuït d’una empresa americana que està en diferents servidors i que també fan servir Google o Amazon.

Puigneró ha afirmat que la Generalitat pateix ciberatacs de baixa intensitat diàriament. I que el 2017 se’n van patir perquè pretenien trobar el cens digital de l’1-O, però que no van tenir repercussió perquè la gent va poder votar i no es va aturar el referèndum.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut