Dimarts, 26 de gener de 2021 - Edició 915
La República

“Por, ràbia i esperança”: la diàspora dels EUA a Catalunya, pendent del recompte Biden-Trump

Els estatunidencs residents al país, majoritàriament demòcrates, es declaren sorpresos pels bons resultats del president

Avatar
Agències 04/11/2020
Els dos candidats a la presidència dels EUA: Joe Biden (esq) i Donald Trump

Por, decepció, ràbia, angoixa. Són les sensacions de molts estatunidencs residents a Catalunya l’endemà de les eleccions presidencials del 3 de novembre, quan l’escrutini d’alguns estats claus manté viva la possibilitat que Donald Trump i el Partit Republicà governin quatre anys més. Entre la diàspora nord-americana, el suport pel Partit Demòcrata i la candidatura de Joe Biden és abrumador. De la trentena de persones que han respost a la crida de l’ACN per valorar els resultats electorals, cap s’ha declarat partidària de Trump; una ha preferit no desvelar el sentit del seu vot per por a represàlies, una altra s’ha abstingut, i una tercera ha votat el Partit Verd.

Tot i la sorpresa inicial pels bons resultats de Trump malgrat un primer mandat extremadament convuls, alguns entrevistats mantenen l’esperança que el recompte de vots acabi decantant la balança a favor de Biden.

“No he dormit en tota la nit,” assegura Andina Levin, de 31 anys, resident a Barcelona des de fa dos anys i originària de Chicago. “És més fàcil per a nosaltres que ho seguim des de lluny, però també ho estem vivint”, assegura Levin. Partidària de l’equip que formen Biden i la candidata a vicepresidenta Kamala Harris, Levin es mostra molt preocupada per la dinàmica del seu país, que considera “molt perillosa”. “És molt trist veure la reacció a les ciutats on hem nascut i crescut, i veure aquest to, ràbia, incertesa”, diu.

Jeremy Majeski, també de Chicago i director de primària a l’American School de Barcelona, explica que té amics i familiars que s’han deixat de parlar per la polarització entre demòcrates i republicans. Resident a Barcelona des de fa cinc anys, Majeski, de 40 anys, assegura que “la política té un paper central” que fa que “estiguis en un o altre bàndol i no escoltis” els teus rivals polítics.

Tot i que alguns entrevistats no descarten tornar al seu país en un futur, asseguren que una victòria de Trump fa que s’ho pensin dues vegades. És el cas de Patrick Murray, de 61 anys, irlandès de naixement però ciutadà nord-americà després de viure gairebé mitja vida a San Francisco, Califòrnia, un dels principals bastions electorals del Partit Demòcrata. “M’encanta el país, però ara té molts problemes”, assegura. Murray diu sentir-se “molt nerviós i decebut” pel devenir de les eleccions: “Trump ha fet coses terribles, però no es reflecteix en els resultats”.

Independentment dels resultats finals, una de les grans victòries del Partit Republicà ha estat mantenir el control de diversos “swing states”, anomenats així perquè el partit guanyador “balla” (és a dir, pot canviar) d’una elecció a la següent i decantar els comicis a nivell nacional. Un dels més importants és Florida, on va votar Nuria Net. Tenia esperança que la població hispana, amb molt pes a l’estat, abandonés Trump. Però no ha estat així. “Trump ha estat molt injust amb els llatins. Ens ha atacat, tret drets, ha separat famílies immigrants, ha posat nens en gàbies”, diu. Net es originària de Puerto Rico, excolònia espanyola i territori sense categoria d’estat; tot i tenir el passaport estatunidenc, per votar a les eleccions presidencials ho ha de fer des de l’estranger i per un altre estat.

Al contrari que Florida, el també “swing state” d’Arizona podria canviar de color i contribuir de forma decisiva a una victòria de Biden. Cesar Rodriguez, natural de l’estat, es declara “orgullós” davant una possible victòria demòcrata després d’anys d’hegemonia republicana. Rodriguez té 28 anys, és arquitecte i estudia un màster a Barcelona. Assegura que “no volia tornar a casa” malgrat la pandèmia i per això segueix a Catalunya: “Als Estats Units, si no tens feina no tens assistència mèdica, i ara mateix el mercat laboral pinta negre. Aquest és un dels principals motius pels quals vaig decidir quedar-me”, explica.

La pandèmia és, precisament, un dels principals motius pels quals el vot per correu ha superat tots els rècords i el recompte segueix allargant-se. Pathana Inthavong, natural de Maryland i resident a Mollet del Vallès, confiava que després de les eleccions les fronteres obririen i podria retrobar-se amb la seva família, però té por que la situació segueixi igual. “Tinc molta ansietat, tinc família que viu allà, fa temps que no puc anar-hi ni ells venir-me a veure. Vaig tenir un nadó fa poc i amb la situació de la covid encara no hem pogut viatjar”, explica.

Mentre el recompte en alguns estats claus segueix en marxa, alguns nord-americans com la Susan Williams se senten esperançats. “Els resultats estan exactament com esperàvem. No és cap sorpresa que ni Biden ni Trump hagin guanyat encara. Sí, tinc por; però també esperança, estic molt positiva”, assegura. Tampoc li sorprèn que l’encara president s’hagi autoproclamat guanyador quan el recompte encara no havia finalitzat i hagi amenaçat amb presentar un recurs al Tribunal Suprem. “Ha estat així aquests darrers quatre anys; no esperava que canviés aquesta nit. Però em fan molt mal les coses que diu. És contrari als Estats Units. Però tot ell és molt anti-EUA”, explica.

Independentment de qui resulti vencedor, alguns entrevistats coincideixen en assenyalar que el camí fins a la investidura prevista pel gener és llarg i tortuós. Per a l’Angelica Fell, de 25 anys, aquesta és la primera vegada que viu unes eleccions des de l’estranger. Professora d’anglès resident al barri de Sants, reconeix que està “nerviosa i preocupada” per les possibles manifestacions, guanyi qui guanyi. “Si el proper president és Biden, penso que les manifestacions seran encara més violentes, perquè Trump té molt poder”, diu.

Relacionats