Dissabte, 15 de maig de 2021 - Edició 1024
La República

Brussel·les examinarà al juliol la situació de l’estat de dret als països de la UE

La CE ja ha tancat el període de consulta a les entitats de la societat civil

Redacció
Redacció 12/04/2021
L'eurocomissari de Justícia Didier Reynders | ACN

Enllaçant amb l’anterior entrada on exposàvem la denúncia de 2500 juristes sobre el “risc greu de violació de l’Estat de Dret” a Espanya, aquest dilluns ha trascendit que  Brussel·les presentarà al juliol l’informe 2021 sobre l’estat de dret als països de la Unió Europea. Així ho ha anunciat Emmanuel Crabit, director de Drets Fonamentals i Estat de dret a la Comissió Europea, en una compareixença al comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interns del Parlament Europeu. La CE ja ha tancat el període de consulta a les entitats de la societat civil relacionades amb el sistema judicial, la corrupció i el pluralisme dels mitjans i en els pròxims mesos acabarà els contactes amb les autoritats. En l’esborrany de l’informe sobre l’examen que es va fer el 2020, l’Eurocambra reclama a l’executiu europeu que també avaluï la situació dels estats respecte als drets fonamentals i la democràcia.

La Comissió Europea va examinar per primera vegada el setembre del 2020 la situació de l’estat de dret as 27 estats membre de la UE. Una avaluació que es va centrar en la independència judicial, la corrupció, el pluralisme dels mitjans i les mesures d’emergència per la covid-19.

En l’informe sobre Espanya, la CE va criticar el bloqueig a la renovació de la cúpula judicial a Espanya i va qüestionar el nomenament de la fiscalia general de l’Estat per part del govern espanyol. També recollia les queixes d’entitats civils que veuen en perill la protecció de la llibertat d’expressió per la llei mordassa, així com agressions a periodistes. L’anàlisi incloïa les denúncies de Reporters Sense Fronteres sobre l’augment de la violència contra els periodistes a Catalunya.

L’examen no deia res sobre l’afer català ni els presos, ignorant les denúncies del Govern, el Síndic de Greuges i set entitats civils sobre vulneracions de drets relacionades amb el conflicte català i els líders independentistes empresonats. Preguntada per l’absència de l’afer català, la Comissió Europea va defensar que és una avaluació dels problemes “sistèmics” d’estat de dret i que no comenten “casos individuals”. Fonts comunitàries, reconeixien, però, que l’auditoria sí que inclou situacions puntuals que “val la pena ressaltar.