Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

L’ANC critica el TSJC per prohibir manifestacions durant la campanya electorals basant-se en una llei preconstitucional

Lamenten que alguns magistrats hagin buscat arguments desfasats per “animadversió política”

Redacció
Redacció 20/07/2021
Pla mitjà dels advocats de l'ANC Joaquim Fibla, Jordina Sonet, Pep Cruanyes i Patrícia Sierra, el 20-7-21 (Horitzontal).

Diversos advocats de l’ANC han criticat aquest dimarts a la tarda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi desestimat els seus recursos contra prohibicions de manifestacions durant la campanya del 14-F basant-se en una llei preconstitucional ja derogada. Segons els lletrats, alguns magistrats del TSJC han mostrat la seva “animadversió política” prohibint les mobilitzacions amb arguments ja no vigents. Per aquests advocats, el TSJC “realitza una interpretació completament restrictiva del dret de reunió i aplica una llei franquista expressament derogada des de l’any 1983”. “Volem fer constar i denunciar aquesta deriva restrictiva del dret fonamental de reunió i de la llibertat d’expressió per part del TSJC”, conclouen.

De les 15 mobilitzacions prohibides per la Junta Electoral Provincial de Barcelona, 12 ho van ser per ser considerades actes electorals i tres perquè suposadament no s’havien comunicat a la Conselleria d’Interior amb els deu dies preceptius d’antelació que preveu la llei. En set casos, el TSJC ha donat la raó a l’ANC, tot i que amb el vot particular del president del tribunal sentenciador. En els altres vuit casos, cinc han tingut vots particulars a favor de l’ANC, però tres han estat per unanimitat. Per sentenciar en contra, el tribunal fa constar que la llei del dret de reunió del 1976 preveu certs requisits no complerts per l’ANC. Però aquesta llei va ser derogada el 1983.

 

De moment els advocats han demanat aclariments en 14 de les sentències i estudien presentar recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional en nou casos, abans d’anar, si és necessari, davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

 

L’ANC també s’ha queixat que nou de les sentències han estat notificades en castellà, tot i que la formació va demanar que es redactessin en català. Igualment, al·lega que el procediment judicial hauria d’haver seguit la via urgent reservada a la protecció dels drets fonamentals com el de reunió.