Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

La Generalitat alerta de grups d’ultradreta “paramilitars” que actuen en municipis de majoria independentista

“L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) ha confirmat l’existència d’una vintena de grups organitzats d’ultradreta que funcionen de forma coordinada a Catalunya amb l’objectiu d’atemptar contra la llibertat ideològica i […]

Redacció
Redacció 25/01/2019
Un manifestant d'ultradreta, a Barcelona, el dia de la Hispanitat

“L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) ha confirmat l’existència d’una vintena de grups organitzats d’ultradreta que funcionen de forma coordinada a Catalunya amb l’objectiu d’atemptar contra la llibertat ideològica i d’expressió dels ciutadans”. Així ho assegura una nota de premsa sobre el primer balanç d’activitat de l’ODCP des de la seva creació el passat octubre amb l’objectiu de “defensar els drets civils i polítics, independentment de la seva tendència i adscripció ideològica”.

Segons l’ODCP, aquests grups d’ultradreta “s’organitzen de forma paramilitar i actuen en municipis de majoria social independentista, amb la voluntat d’intimidar la població,  realitzar ocasionalment robatoris de material reivindicatiu a la via pública” (com estelades o pancartes demanant la llibertat dels presos polítics), “atacar monuments o plaques commemoratives o de suport a la independència i a seus d’entitats i cases particulars”.

En total, diuen, “els incidents d’afectació dels drets civils vinculats al catalanisme s’eleven a 328, si es tenen en compte les dades recollides en altres observatoris als que ha tingut accés l’Oficina en el període de dos anys comprès des del gener del 2017 i fins avui”. La gran majoria d’aquests incidents s’han produït a Barcelona, amb 267 casos, mentre que Girona figura en segon lloc (40 reclamacions) i Tarragona (15) en tercer lloc. Lleida tanca la llista amb 6 casos.

Una trentena de peticions d’actuació tramitades per l’ODCP

Per altra banda, des de la seva posada en funcionament a l’octubre del 2018, l’ODCP ha tramitat 30 queixes, reclamacions i peticions de ciutadans que es reparteixen en quatre tipologies principals: incidents comesos per grups d’ultradreta (36,7% dels casos); reclamacions sobre drets de participació política (30,1%); vulneracions contra el dret a l’honor (6,6%); i protestes per les actuacions dels cossos i forces de seguretat (6,6%).

Principals vulneracions dels drets civils i polítics

L’ODCP conclou en el seu Balanç que un de cada vuit ciutadans no pot exercir el dret a la participació política a causa del seu passat migratori; constata que s’ha produït un retrocés en l’exercici de la llibertat d’expressió a causa d’una lectura excessivament restrictiva d’aquest dret per part de la judicatura; posa de manifest que la ‘llei mordassa’ segueix constituint una amenaça i una limitació injustificada del dret de protesta; denuncia que s’impedeix de forma reiterada l’exercici del Dret a l’Autodeterminació recollit en el pacte Internacional pel drets civils i polítics; i alerta que augmenten exponencialment les actuacions violentes de l’ultradreta i que, a partir del mes d’octubre del 2017, s’ha incrementat la persecució judicial contra la dissidència política.

En aquest sentit, l’Oficina fa una doble crida: d’una banda, anima les víctimes d’aquestes agressions, o de qualsevol altre tipus, a fer un pas endavant i denunciar-les als jutjats i posar-les en coneixement de l’ODCP; i, de l’altra, reclama a la judicatura que dediqui l’atenció necessària a la vulneració dels drets civils i polítics.

Manifest contra les vulneracions de drets del Referèndum de l’1-O

El 20 de desembre de 2018 es va presentar el Manifest contra les vulneracions de drets del Referèndum de l’1 d’octubre del 2017. L’Oficina va reunir una vintena d’entitats, associacions i persones amb la intenció de crear un espai de trobada per unir esforços i restablir els drets vulnerats. La declaració consensuada va voler donar una visió de causa comuna en resposta a la repressió lligada als fets del dia del referèndum. En set punts, el Manifest exposa l’ofensiva antidemocràtica rebuda i remarca que la gran majoria de denúncies encara no s’han jutjat.