Els economistes alerten que els fons europeus no seran “suficients” per “compensar” les diferències entre estats
Les desigualats entre els estats de la Unió Europea (UE) a l’hora d’ajudar les empreses per superar la crisi per la covid-19 provoca que hi hagi una “gran possibilitat de distorsió” del mercat únic. Un any després que la Comissió Europea flexibilitzés les regles per donar ajudes a companyies per ajudar-les a superar la crisi, l’expert del ‘think tank’ nord-americà German Marshall Fund Jacob Kirkegaard assegura en una entrevista a l’ACN que el fet que Alemanya acapari el 51,3% de les ajudes aprovades per l’executiu europeu en el marc de la pandèmia “representa una potencial distorsió del mercat únic” perquè “això posa les empreses alemanyes en una posició avantatjosa respecte a les dels altres països”.
“Quan hi ha quantitats molt grans d’ajudes d’estat donades per diferents estats hi ha un gran potencial de distorsions”, coincideix l’expert de la Universitat de Maastricht Phedon Nicolaides, que recorda que la normativa en ajudes d’estat està destinada a “minimitzar” aquest risc però que la seva flexibilització per la pandèmia l’incrementa.
La Comissió Europea va adoptar el 19 de març del 2020 el marc legal que dona “màxima flexibilitat” als governs per donar ajuts a empreses en situació vulnerable per la crisi. Només un dia després l’executiu comunitari suspenia les regles fiscals per la crisi i suprimia així els objectius de dèficit i deute el 2020 i el 2021. Inicialment, la flexibilitat en ajudes d’estat acabava a finals de l’any passat, però s’ha ampliat fins al desembre del 2021.
Segons l’expert del ‘think tank’ econòmic Bruegel Zsolt Darvas, la flexibilització de les normes per donar ajudes d’estat tindrà “un efecte en el mercat únic”. “Poques empreses alemanyes seran insolvents, mentre que n’hi haurà més que ho siguin a països com Espanya i Itàlia”, afirma Darvas, que afegeix que “tampoc es pot culpar Alemanya” d’haver donat molts ajuts.
Alemanya acapara el 51,3% dels ajuts a empreses
La Comissió Europea, encarregada d’aprovar els ajuts que els estats donen a les companyies després de comprovar que no afecten la competència en el mercat únic, ha autoritzat 540 mesures dels governs europeus que sumen uns 3,1 bilions d’euros. Del total d’ajuts aprovats, el 51,3% són d’Alemanya, que en arribar la crisi tenia els comptes amb superàvit, mentre que països més afectats com Itàlia o Espanya tenien més dèficit i més deute.
Després d’Alemanya, l’estat que més ajuts ha donat és Itàlia amb el 14,7% del total i França ocupa el tercer lloc amb el 13,9%. Les ajudes notificades per Espanya representen el 4,8% del total i són principalment a través d’avals i garanties.
Segons dades de la Comissió Europea, dels 2,3 bilions aprovats entre el març i finals de juny només s’han gastat uns 360.000 milions d’euros. En aquest sentit, fonts comunitàries admeten que hi ha “diferències significatives” pel que fa a les ajudes atorgades pels diferents estats. Amb tot, subratllen que el marc temporal per a la flexibilització de les normes inclou una “salvaguarda important per evitar que els ajuts portin a distorsions indegudes de la competència i la igualtat de condicions en el mercat únic”. Per exemple, asseguren les mateixes fonts, les recapitalitzacions, que “tenen efectes més distorsionadors”, “només són possibles si no hi ha una altra solució alternativa”.
D’altra banda, des de la Comissió Europea assenyalen al fons de recuperació, de 750.000 milions d’euros, com l’element que contribuirà “de manera immediata i efectiva” a “restaurar la igualtat de condicions en el mercat únic”. Un any després de l’esclat de la pandèmia, el fons de recuperació encara no està operatiu i, com a mínim, no ho estarà fins l’estiu.
La primavera del 2020 la Comissió Europea va posar sobre la taula la creació d’un instrument per donar suport a les empreses per superar la crisi. L’anomenat Instrument Europeu de Suport de Capital, però, no es va arribar a incloure en el paquet europeu per a la recuperació.
El fons de recuperació no serà “suficient”
Malgrat l’esperança de l’executiu comunitari que els fons europeus compensin les diferències en ajudes d’estat, Darvas creu que el finançament europeu no podrà “resoldre tots els problemes”, mentre Nicolaides coincideix que el fons de recuperació “no compensarà completament les diferències entre estats”.
“Contribuirà a ajudar els estats que necessiten finançament per donar suport a les empreses, però fins a quin punt pugui compensar les diferències encara s’ha de veure”, assegura l’expert de la Universitat de Maastricht, que apunta a la capacitat d’absorbir els fons com una de les claus perquè el finançament tingui l’efecte desitjat.
Per l’expert del German Marshall Fund, “hi haurà diferències enormes en com sortiran els estats membre de la pandèmia i el fons pot fer bastant en això, però segurament no suficient”.
“Hi ha l’oportunitat que sigui un èxit si els diners es gasten de manera intel·ligent, però el fons no està dissenyat per equilibrar la igualtat de condicions entre sectors i estats. Hem de ser realistes i dir que hi ha límits sobre el que pot fer un instrument macroeconòmic”, afegeix Kirkegaard.
Sobre la possible distorsió del mercat únic per les ajudes d’estat, l’eurocomissària de Competència, Margrethe Vestager, va argumentar en una intervenció a l’Eurocambra que els ajuts a les empreses alemanyes podien servir de “locomotora” per a la resta d’economies.
Tanmateix, els experts argumenten que els efectes colaterals dels ajuts alemanys no contribuiran a evitar la majoria d’efectes negatius de la pandèmia en les economies més perjudicades.
“Les conseqüències estan allà i són d’ajuda, però no poden compensar els efectes negatius que la pandèmia tindrà en les empreses d’Espanya o Itàlia”, diu Darvas,
Augment de fallides a Espanya el 2022
Malgrat que els experts consideren que la flexibilització de les normes per donar ajudes d’estat va ser una bona decisió, els tres auguren un augment de les fallides l’any que ve quan es retirin els ajuts. L’increment afectarà especialment països com Espanya o Itàlia, afirmen, i podria provocar una nova recessió, avisa Nicolaides.
En un 2020 amb un nombre de fallides baix pels ajuts a empreses, els tres experts coincideixen que els països més afectats per la pandèmia, com Espanya o Itàlia per la dependència del turisme, patiran un increment de les fallides l’any que ve.
“És un procés natural. No té sentit mantenir empreses vives artificialment”, diu Nicolaides, que avisa que cal començar ja a “calcular com gestionar la sortida d’aquestes empreses gradualment del mercat” per minimitzar els riscos per a l’economia.
La fi de la flexibilitat en ajudes d’estat
Amb l’actual marc en vigor fins al desembre del 2021, els tres experts coincideixen que cal acabar amb la flexibilització de les regles un cop s’aixequin les restriccions per la covid-19.
“Està clar que un cop la majoria de la població estigui vacunada i les restriccions acabin hi haurà menys necessitat d’intervenció de l’estat per donar liquiditat a l’economia”, diu Nicolaides, que diu que encara no es pot fixar una data perquè “depèn del que passi en els pròxims sis mesos”.
Segons Darvas, és “desitjable” que la flexibilitat es mantingui “fins que no hi hagi incertesa”, cosa que creu que passarà a la tardor. “La flexibilitat ha d’acabar tan bon punt les economies no estiguin subjectes a restriccions ni confinaments. Si no es pot viatjar, òbviament has de poder seguir donant ajudes als sectors de l’aviació i els hotels”, afegeix Kirkegaard.
