Dijous, 16 de setembre de 2021 - Edició 1148
La República

Els cribratges de COVID-19 arreu de Catalunya fan aflorar mig miler d’asimptomàtics

Detecten 160 casos a Santa Coloma de Gramenet, una vintena al barri de Ca n’Oriac de Sabadell i 34 al barceloní Besòs

Avatar
Agències 21/08/2020
Pla mitjà d'una sanitària obrint una carpa del SEM a Terrassa mentre un noi accedeix a fer-se la prova PCR. Imatge del 7 d'agost del 2020 (horitzontal)
El Departament de Salut ha fet fins ara un total de 21.216 proves PCR (dades provisionals) en els cribratges de covid-19 en diverses localitats de Catalunya i ha detectat 513 positius de persones sense símptomes -asimptomàtiques, tot i que també podrien ser presimptomàtiques-, el 2,41% de les mostres analitzades. Salut ha intensificat en els darrers dies aquesta estratègia per buscar de manera més proactiva el virus entre la població amb l’objectiu de detectar de forma precoç els positius i aïllar-los, així com els contactes, per disminuir-ne la transmissió comunitària. En els cribratges dels darrers dies, s’han detectat 160 casos a Santa Coloma de Gramenet; una vintena al barri de Ca n’Oriac de Sabadell i 34 al barri barceloní del Besòs.
Un 4,2% d’asimptomàtics a Santa Coloma de Gramenet

A Santa Coloma de Gramenet, el cribratge massiu s’ha dut a terme entre el 10 i el 14 d’agost i el 17 i 18 d’agost. S’han realitzat un total de 3.888 proves PCR en els barris Llatí, Fondo i Santa Rosa i el 4,2% han estat positives en el coronavirus, de manera que s’han detectat més de 160 persones que no tenen símptomes aparents de la malaltia.

La directora executiva del Sector Sanitari Barcelonès Nord Maresme del Departament de Salut, Anna Puente, afirma que són dades “molt bones”, perquè són “tres barris amb una alta densificació de població, cosa que feia preveure una fàcil transmissió comunitària si no haguéssim detectat aquestes persones asimptomàtiques”. La detecció precoç d’aquests positius i el posterior aïllament és clau per disminuir la transmissió comunitària.

Les proves massives s’havien plantejat en els barris de Llatí i Fondo durant la setmana del 10 d’agost, però la bona rebuda del cribratge va fer que Salut i l’ajuntament decidissin prolongar-lo dos dies més, el 17 i 18 d’agost, i fer-lo extensible a Santa Rosa.

1.230 PCR a Ca n’Oriac i una vintena de positius 

En el cribratge al barri de Ca n’Oriac de Sabadell el 18 i 19 d’agost, s’han fet 1.230 PCR. L’estudi ha permès diagnosticar més d’una vintena de contagiats de covid-19 sense símptomes aparents (1,6% aproximadament).

Aquestes dades s’afegeixen a les recollides en dates anteriors als barris de Picasso i Termes. A la ciutat, s’han fet un total de 4.452 PCR en el marc de cribratges i un 1,59 % han tingut un resultat positiu (71 casos).

La població diana a qui s’adreçaven els cribratges en aquest cas eren els joves d’entre 15 i 35 anys. En estudis previs s’havia detectat que el 60% dels positius d’aquest grup d’edat en aquesta ciutat eren asimptomàtics.

34 casos al barri del Besòs

A Barcelona, al barri de El Besòs i El Maresme, es van fer un total de 1.541 proves PCR del 17 al 19 d’agost i un 2,21% han estat positives en el virus, amb 34 casos. Estaven cridats a fer-se la prova veïns sense símptomes de la malaltia que viuen a la zona delimitada pel c/ Jaume Huguet, Rambla de Prim, c/ Llull i c/ Ramon de Penyafort. També es va fer un cribratge al barri de Torre Baró, amb 835 proves PCR i un 2,75% de positius (23 casos).

Benifallet i cribratges anteriors

S’ha fet un cribratge intensiu a Benifallet (Baix Ebre) del 18 al 20 d’agost, amb un total de 648 proves PCR i 2 casos positius.

A Vilafranca del Penedès es va fer el cribratge intensiu de la població d’una àrea bàsica de salut (ABS), entre el 10 i el 14 d’agost. Es van recollir un total de 3.022 proves PCR, de les quals un 0,53% va donar positiu (16 casos).

A Terrassa, el cribratge va començar el divendres 7 d’agost i es va allargar un dia més del previst, fins el dilluns 10 d’agost. Al llarg dels tres dies de recollida de mostres (7, 8 i 10 d’agost), es van fer 3.448 proves PCR, amb un 0,87 % de positius (30 casos).

Els cribratges van començar a Ripollet (Vallès Occidental), Granollers i Torregrossa (Pla d’Urgell). A Ripollet, durant tres dies, es van fer 2.176 PCR, amb un 0,60% de positius (13 casos). Pel que fa al cribratge massiu a Granollers, s’hi van fer 1.053 proves PCR, amb 108 casos (10,26%). A Torregrossa, s’hi van fer 153 PRC, un 3,27% de les quals van ser positives (5 casos).

Més cerques sistemàtiques

Salut està fent més cribratges en altres ciutats, com els que han començat aquest divendres a l’Hospitalet de Llobregat, Reus i Granollers, juntament amb les Franqueses del Vallès i Canovelles. Els cribratges de covid-19 són una estratègia que Salut va posar en pràctica a principis d’agost per fer una cerca més activa del coronavirus entre la població en zones on hagin incrementat els contagis i pugui haver-hi un nivell alt de transmissió comunitària.

El desplegament de les proves s’adapta a les ciutats i a l’increment de casos que s’hi hagi detectat, per això algunes s’han dirigit a poblacions d’àrees bàsiques de salut (ABS) i altres a veïns de carrers concrets i fins i tot s’ha recorregut al porta a porta. Això sí, els cribratges es fan entre persones sense símptomes de la covid-19, ja que les que en tenen han de contactar amb el 061 o el centre d’atenció primària (CAP) i seguir el circuit habitual.

Després de la PCR

Després d’obtenir els resultats de les proves, és important que les persones que hagin donat positiu, encara que no tinguin símptomes, s’aïllin, i que se n’identifiquin els contactes perquè facin el mateix. Per això el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va reclamar la setmana passada al conjunt de les administracions que trobin “fórmules de suport social” que facilitin els aïllaments i quarantenes. Entre aquests mecanismes, hi hauria hotels socials, serveis d’ajuda a domicili, subministrament d’aliments o recollida de productes farmacèutics, entre altres.

En els cribratges, col·laboren l’atenció primària, vigilància epidemiològica, hospitals i Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), entre altres. La difusió boca a boca amb mediadors i agents de carrer, proporcionats pels ajuntaments, i la col·laboració d’actors comunitaris com líders veïnals, ha fet possible que la gent perdés la por a fer-se la prova, assenyalen des de la conselleria en un comunicat. Les oficines de farmàcia també s’han adherit a la xarxa comunitària.