Dimarts, 11 d'agost de 2020 - Edició 747
La República

El Suprem reconeix el dret d’una dona a computar el servei social franquista per a la jubilació anticipada

La Sala Social aplica la perspectiva de gènere i equipara un dret ja reconegut als homes pel servei militar

Redacció
Redacció 16/02/2020
Imatge del Servei Social Franquista, la "mili" de les dones

La Sala del Social del Tribunal Suprem reconeix per primera vegada el dret d’una dona a computar el temps en què va realitzar el denominat “servei social de la dona”, que era obligatori complir durant el franquisme, per arribar al període mínim de cotització exigit per a la jubilació anticipada en la mateixa forma en què es té en compte, a aquests efectes, el servei militar obligatori o la prestació social substitutòria per als homes.

Així, el tribunal aplica la perspectiva de gènere en la interpretació i aplicació de l’article 208.1.b de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) que preveu que per acreditar un període mínim de cotització a efectes de jubilació anticipada es podrà computar el període de prestació de servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria amb un límit màxim d’un any.

En una sentència donada a conèixer aquest divendres, la Sala indica que la interpretació literal d’aquest article conduiria a una violació del principi d’igualtat de tracte entre dones i homes, ja que suposaria un tracte discriminatori de les dones ja que el citat article de la LGSS no inclou el “Servei Social de la Dona”.

Li faltaven 7 dies per a computar
La resolució analitza el cas concret d’una dona que havia sol·licitat la jubilació anticipada i que li va ser denegada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per faltar-set dies per complir el mínim de cotització exigit per la llei.

En primera instància, un jutjat del Social de Barcelona sí que va donar la raó a la reclamant i va reconèixer el seu dret a accedir a la jubilació anticipada. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va revocar aquesta primera sentència estimant el recurs de l’INSS, a l’considerar que el temps que la dona va estar complint el Servei Social de la Dona no van contemplar cap obligació de les autoritats competents amb vista a una suposada afiliació, alta o cotització.

No obstant això, el Tribunal Suprem entén que el recurs de la dona ha de ser estimat en aplicació de la dimensió de gènere que vincula tots els poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial.

La Sala admet que en el nostre ordenament no hi ha cap norma que consideri com a període cotitzat a efectes d’assolir el període mínim de cotització exigit per accedir a la jubilació parcial, el període de prestació del “Servei Social de la Dona”.

Tot i això, afegeix que l’aprovació de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes (LOIEMH) persegueix la igualtat de tracte i d’oportunitats, i que és un principi informador de l’ordenament jurídic que ha d’integrar-i observar en la interpretació i aplicació de les normes jurídiques.

La sentència, amb ponència de María Luisa Segoviano, recorda que la finalitat tant de el servei militar com del “Servei Social de la Dona” va ser similar, tal com estableix el Decret nombre 378 d’octubre de 1937, com un servei obligatori per a homes i dones. En el cas d’aquestes es va establir com a “deure nacional de totes les dones espanyoles en edat de 17 a 35 anys”, i va estar en vigor fins a 1978.

Per això, la Sala conclou que resultaria discriminatori reconèixer els homes a efectes de jubilació anticipada el còmput del servei militar o la prestació substitutòria, com reconeix l’article 208.1.b de la LGSS, i, en canvi, rebutjar-ho en el cas de les dones.

Relacionats