El Tribunal Suprem ha esmenat l’Audiència Nacional i ha obligat a reobrir el cas de la filtració de dades de jutges sobiranistes que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va tancar ara fa deu anys. Els noms i les fotografies de 33 jutges favorables al dret a decidir es van filtrar des de les bases de dades de l’Estat i es van publicar al diari ‘La Razón’, maniobra que els jutges van denunciar a l’AEPD. Després que aquesta entitat tanqués la investigació van recórrer la decisió al Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional (AN), que va donar la raó a l’agència. Els magistrats van tornar a recórrer, ara al Suprem, que ara ha anul·lat les decisions de l’AN i l’AEPD i ha obligat la segona a reobrir la investigació.
El Suprem ha resolt el recurs de cassació tot recordant que en aquest supòsit no es qüestionava que les dades es van tractar sense autorització dels magistrats ni que es van filtrar a ‘La Razón’. Per això observava l’interès de la qüestió en determinar si davant d’un escenari com aquest estava justificada la decisió d’arxiu.
Al llarg de la sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, el Suprem “constata” que l’AEPD no culmina la investigació sobre tots els fets objecte de denúncia, atès que “s’obvia tota informació” relativa a una nota informativa interna elaborada per la policia amb dades personals i professionals dels magistrats “sobre la qual no s’indica res, i no consta la possible investigació de la seva autoria”.
Cal recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja havia donat la raó als magistrats en una sentència del 28 de juny del 2022, sentència a la qual el Suprem s’adscriu quan recorda: “Com indica el TEDH, és inqüestionable que les fotografies dels recurrents publicades al diari tenien l’origen en la base dades policial, a la qual només les autoritats tenen accés”.
La mateixa sentència del TEDH afirma que “tot i que no s’estableix la forma en què es va produir la filtració no hi ha altre explicació que les autoritats van permetre la filtració”.
El Suprem considera que la investigació de l’AEPD no va ser suficient, perquè per ser-ho, “era necessari que els investigadors haguessin realitzat totes les diligències oportunes per aclarir les circumstàncies en les quals es va poder accedir a les fotografies dels recurrents”. Aquesta argumentació la fa extensiva a la nota interna esmentada més amunt.
Tot plegat duu el Suprem a “considerar que la decisió d’arxiu en les circumstàncies indicades es va adoptar sense realitzar la totalitat de les diligències útils i eficaces també en relació a la nota interna o informe policial confeccionat respecte de persones el comportament de les quals no implicava cap tipus d’activitat delictiva”.
Per això opina que “no es pot sostenir, en els termes en què ho fa la Sala d’instància, que la resolució d’arxiu es trobi degudament justificada, d’acord a allò declarat pel TEDH en la sentència de 28 de juny del 2022”.
I finalment subratlla que “d’acord a allò declarat pel TEDH en la sentència de 28 de juny del 2022, no es pot sostenir que la resolució d’arxiu de la AEPD i la no iniciació d’expedient sancionador es trobi degudament justificada, quan no s’han realitzat diligències eficaces i útils per a l’aclariment de la totalitat dels fets objecte de denúncia per infracció de la LPD”.
