Dimarts, 20 d'octubre de 2020 - Edició 817
La República

El Gobierno exhumarà Franco abans del 25 d’octubre

L’executiu avisarà la família del dictador de la data exacta amb 48 hores d’antelació i no descarta fer el trasllat de les restes en helicòpter

Avatar
Agències 11/10/2019
Un franquista al Valle de los Caídos/ ACN

El govern espanyol exhumarà Francisco Franco del Valle de los Caídos abans de divendres 25 d’octubre. El Consell de Ministres ha aprovat establir un “espai de temps” que va des d’aquest divendres fins al 25 d’octubre per traslladar les restes del dictador al cementiri del Pardo. L’executiu espanyol ha explicat que avisarà la família del dictador, i també els mitjans de comunicació, de quina serà la data i l’hora exacta amb 48 hores d’antelació. En roda de premsa a Moncloa, la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ha assegurat que el trasllat es farà amb “absolut respecte” i amb la “major discreció”. Els mitjans de comunicació no podran estar presents durant l’exhumació ni l’inhumació a l’interior dels recintes però sí podran estar a l’exterior. L’executiu de Pedro Sánchez no descarta “en absolut” fer el trasllat en helicòpter i ha admès que contemplen “tots” els mitjans de transport, tant aeris com terrestres.

Les restes del dictador es traslladaran amb el mitjà de transport que el govern espanyol determini que és “tècnicament més segur” i generi “menor incomoditat per als ciutadans”. La vicepresidenta ha dit que no volen “arribar més enllà del límit del dia 25” perquè l’exhumació no coincideixi amb la campanya electoral del 10-N i ha argumentat que no donen la data exacta perquè abans volen acabar de tancar els detalls tècnics per dur a terme l’exhumació.

Fonts de Moncloa han afirmat que no volen esgotar el termini que han fixat per a l’exhumació i calculen que es podria fer entre el 18 i el 22 d’octubre. Segons Calvo, necessiten “dies” per assegurar que el Valle de los Caídos estigui tancat i hi hagi les condicions de seguretat i tècniques necessàries per exhumar Franco. La vicepresidenta ha explicat que quan l’operatiu previst per traslladar-lo s’hagi acabat de definir ho comunicarà al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè doni el vistiplau definitiu. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, actuarà com a notaria durant l’exhumació.

Calvo ha dit que l’executiu té una “satisfacció extraordinària” perquè l’exhumació “suposa tancar amb dignitat” allò que “no era digne”. Sobre l’oposició del prior del Valle de los Caídos a l’exhumació, Calvo ha argumentat que ha d’acatar la llei. “No tenim cap temor” que pugui impedir l’entrada al recinte, ha dit la vicepresidenta, ja que el Suprem els ha donat “autorització més que suficient” per procedir a l’exhumació.

Llum verda del Suprem

L’anunci de Calvo arriba després que aquest mateix dijous el Tribunal Suprem donés llum verda definitiva a l’exhumació. El Suprem ja havia avalat el decret de l’executiu espanyol del 15 de març que aprova el trasllat de Franco al Pardo en una sentència emesa el 30 de setembre en la qual la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa va desestimar la totalitat del recurs de la família del dictador, que vol impedir-ho. Aquest dijous, el Suprem va donar llum verda definitivament al trasllat, a petició de l’Advocacia de l’Estat, en aixecar la suspensió cautelar que encara pesava sobre l’exhumació pels recursos pendents de resoldre de la Fundació Francisco Franco, l’Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina.

A més, aquesta setmana l’alt tribunal també ha determinat que el prior del Valle de los Caídos no pot impedir l’exhumació per molt que reiterés per carta la seva negativa a deixar entrar a la basílica per exhumar el dictador apel·lant a la “inviolabilitat” de l’espai religiós. El Suprem també va defensar que només l’alt tribunal pot paralitzar el trasllat de les restes independentment de la causa pendent sobre la llicència d’obres al jutjat contenciós-administratiu 3 de Madrid. A banda, el Suprem ja havia determinat a la sentència que no calia llicència municipal per exhumar-lo, ja que és una obra menor.

Així doncs, l’executiu espanyol inhumarà Franco al panteó familiar del cementiri de Mingorrubio, a El Pardo, on està enterrada la seva dona, Carmen Polo. El panteó és de titularitat pública. Els néts de Franco volien que se l’inhumés a la cripta de la catedral de l’Almudena, on hi ha les restes de la seva filla, Carmen Franco Polo. El govern espanyol ho va rebutjar per motius de seguretat, ja que l’Almudena està a ple centre de Madrid, i perquè permetria la seva “exaltació” en un espai públic.

El Suprem va donar la raó al govern espanyol, ja que sosté que l’exhumació no és discriminatòria contra Franco donada la singularitat de la seva figura i no vulnera el dret a la intimitat de la família. L’alt tribunal considera que el dret a elegir el destí de les restes mortals dels familiars no és “un dret absolut i pot ser limitat per raons d’interès públic”, com és el cas, ja que no és una inhumació de caràcter privat.

Un procés administratiu llarg

El decret aprovat aquest divendres culmina un procés administratiu llarg, que es va veure aturat pels embats judicials de la família Franco. L’executiu espanyol va iniciar els tràmits de l’exhumació el 24 d’agost de l’any passat, poc després que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa després de guanyar la moció de censura. El Consell de Ministres va aprovar un decret per canviar el redactat de l’article 16.3 de la llei de Memòria Històrica i va indicar que només podien estar enterrats al Valle de los Caídos persones que haguessin mort en la Guerra Civil (Franco ho va fer el 1975).

Tot i que el govern espanyol esperava que el procediment fos més ràpid, es va anar retardant al·legant que calia ser “garantista” en tot moment, donant opció a la família i als altres actors implicats perquè presentessin les al·legacions que consideressin. El 15 de febrer el Consell de Ministres va ordenar l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos i va demanar a la família que comuniqués on volien enterrar-lo. Davant el desacord entre els néts de Franco i l’executiu sobre on inhumar-lo, el 15 de març l’executiu va anunciar que reinhumaria les restes del dictador al Pardo. Va ser quan la família Franco va recórrer al Tribunal Suprem per evitar que el trasllat es fes el 10 de juny, tal com va acordar l’executiu al decret recorregut.

El Suprem va paralitzar cautelarment l’exhumació i ha acabat donant la raó a l’executiu quan s’ha pronunciat sobre el fons de la qüestió. L’alt tribunal encara ha de resoldre els recursos de la Fundació Francisco Franco, l’Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina però ho farà en línia amb la sentència que avala l’exhumació.

Recurs de la família al TC

La família del dictador va presentar dijous un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra l’exhumació del dictador i va sol·licitar la paralització cautelaríssima del trasllat. És un nou intent dels néts del dictador per impedir que el govern espanyol traslladi les restes de Franco al cementiri del Pardo. Tanmateix, fonts jurídiques afirmen que això no paralitza l’exhumació. Així doncs, el govern espanyol té llum verda per traslladar les restes del dictador encara que hi hagi pendent aquest recurs al TC.

Els privilegis dels monjos 

Una cosa de la qual no s’ha parlat prou és el fet que els monjos del Valle de los Caídos cobren de l’Estat per donar missa (algunes en honor a la dictadura franquista), fer exercicis espirituals o “seguir el pensament social” uns 340.000 euros anuals. Així ho va deixar lligat el dictador Francisco Franco en un decret de 1957 que segueix vigent i que convertia els monjos de la ‘Gloriosa Orden de San Benito’ en els gestors del conjunt monumental franquista a través d’un instrument franquista i opac: la ‘Fundación de la Santa Cruz del Valle de los Caídos’.

El 2018, però, en plena batalla per l’exhumació de Franco, el Govern de Pedro Sánchez va congelar la transferència anual de 340.000 euros perquè el prior s’ha negat a presentar un pressupost d’ingressos i despeses ajustat. De fet, el Tribunal de Comptes ja va alertar en un dur informe del 2016 que no existia rendició de comptes i va detectar tot tipus de deficiències comptables en els comptes dels monjos. El 2017, i amb Rajoy encara a la Moncloa, Patrimonio Nacional (que és el patró de la Fundació de la qual són beneficiaris els benedictins) va assumir part d’aquestes recomanacions i va acordar que el 2018 es presentés un pressupost complet, cosa que, després de 60 anys rebent diners públics, els religiosos no han fet. A més, també és l’Estat el que s’encarrega del manteniment de l’abadia, la basílica, l’escolania, l’hostatgeria, la gran creu i l’esplanada.

Relacionats