El Congrés de Cultura Catalana ha presentat aquest divendres la Crida inicial que fixa els passos a seguir els dos pròxims anys per resoldre els principals reptes de la societat catalana. Els portaveus de la iniciativa han reivindicat la necessitat de “recuperar l’autoestima col·lectiva”, així com definir “nous lideratges” que permetin construir horitzons compartits en un context especialment “complex”.
El director del congrés, Esteve Plantada, ha explicat que es treballarà en una quarantena de reptes, dividits en diferents àmbits. Si bé el 2024 servirà per realitzar sessions i comissions de treball, el 2025 serà l’any que acollirà la programació i les ponències. “La cultura és allò que ens determina”, ha subratllat.
Generar noves il·lusions
La iniciativa popular liderada per Plantada sorgeix de l’històric Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), que segons els impulsors, va esdevenir un esdeveniment de “gran impacte” que va contribuir a dissenyar “les estructures, els consensos i les institucions sobre les quals ens hem desenvolupat com a societat en les darreres dècades”. Cinquanta anys després, el nou Congrés de Cultura Catalana es desplegarà en la seva totalitat entre el 2024 i el 2025, amb dos objectius clars: ser un espai obert de trobada on recuperar “l’autoestima col·lectiva”; i ser la llavor que generi “noves il·lusions, horitzons i lideratges”.
Segons assegura Plantada, el 2023 ha estat un any de feina que principalment s’ha basat en la captació de “recursos i talent humà”, que permetrà estructurar a partir d’aquest pròxim mes de febrer unes sessions de treball que es faran arreu dels territoris de parla catalana, com per exemple el País Valencià o les Illes Balears.
Pel que fa al 2025, serà quan es mostri la part “més visible” de la feina, amb propostes que s’hauran generat a partir dels debats i diàlegs de l’any previ. “S’ha de generar un marc de convivència i consens que ens serveixi per tenir una societat millor”, ha insistit el director, que ha avisat que l’actualitat és “complexa” i que s’hauran d’abordar grans temes com el canvi climàtic, l’auge dels radicalismes o els canvis demogràfics.
Nous lideratges entre el jovent
Un altre dels aspectes destacats implica trobar “nous lideratges” de caràcter social i, sobretot, entre els joves. Així ho ha explicat el president de la fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, que ha insistit que un dels objectius del congrés ha de ser el de buscar “nous relleus” i que la proposta ha de servir també per teixir aquesta xarxa. “És un dels ingredients i els objectius que ens plantegem”, ha afegit.
“El món ha canviat molt durant les darreres dècades, també els països catalans, i ens hem de repensar en molts sentits i donar per no definitives determinades conclusions amb les quals vivim”, ha afirmat. Per això, ha opinat que calen “generacions joves” que aportin “noves idees” pensant ja en l’horitzó del segle XXI.
En presentació de la Crida inicial, que s’ha fet aquest matí a Barcelona, també ha participat l’expert en dret Josep Ramon Barberà. Durant la seva intervenció ha afirmat que la cultura és una “bona manera” de superar l’actual context de fragilitat i, a la vegada, d’esdevenir més “resilients”. Per això, ha insistit que cal deixar enrere “el derrotisme” a partir de dos premisses: la confiança i la generositat.
