Edició 2105

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 30 de abril del 2024
Edició 2105

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 30 de abril del 2024

[Efemèride] Fa nou anys del tancament de Canal 9

|

- Publicitat -

El tancament de RTVV va ser un procés que es va portar a terme en novembre de 2013 mitjançant el qual la Generalitat Valenciana va clausurar el grup Radiotelevisió Valenciana. Va ser retransmès en directe i va venir precedit per un conjunt d’escàndols de manipulació periodística i censura informativa i d’endeutament.

El 9 de febrer de 2013 es va culminar l’expedient de regulació d’ocupació de la Radiotelevisió Valenciana, que va afectar 1131 treballadors del grup.  El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va declarar nul l’expedient el 5 de novembre de 2013, fet que va portar al Govern Valencià a anunciar la seua intenció de clausurar la Radiotelevisió pública, sent correspost per manifestacions multitudinàries a València, Alacant i Castelló.

Publicitat

Finalment, el Consell va aprovar el tancament a les Corts, aprofitant la majoria del Partit Popular a la cambra, i va tancar les emissions de les cadenes del grup l’endemà.

Una edició extraordinària del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicat a mitjanit del 29 de novembre va reclamar «dissoldre, liquidar i extingir l’empresa Radiotelevisió Valenciana». El primer mitjà a desaparèixer aquella mateixa nit va ser Nou Ràdio, que va seguir emetent una hora més a través de l’emissió de la segona emissora Sí Ràdio i a través d’Internet. Desenes de treballadors s’aplegaren a les portes de la seu, on efectius de la policia impediren el pas. Arran d’aquest fet, els treballadors de Nou Televisió van iniciar en directe un programa especial de resistència, on es va donar veu a col·lectius i partits polítics crítics amb el govern.

Durant la matinada diversos treballadors van poder entrar a la seu central de Radiotelevisió Valenciana, a Burjassot, tot i la barrera policial. Un cop a dins van poder evitar el primer intent de tallar les emissions. Seguidament un tècnic, natural de Gata de Gorgos i conegut popularment com a Paco «Telefunken», va ser nomenat pel Consell de la Generalitat com la «mà executora» del tancament de Canal Nou, decretat per acord extraordinari del Consell celebrat d’urgència aquella mateixa tarda. Una vegada dins i davant la pressió dels treballadors de RTVV, va desistir del seu objectiu inicial. Va abandonar la seu d’RTVV al voltant de les nou del matí en direcció a la seva població natal. Durant el matí del 29 de novembre de 2013, Paco Telefunken va ser trending topic mundial a la xarxa Twitter.

A les 10.45 h el jutjat número 1 de Paterna va ordenar el desallotjament «immediat» de la seu central d’RTVV, arran de la denúncia per «ocupació il·legal» que havien presentat els liquidadors. D’aquesta manera, el jutge va autoritzar l’ús de «la força policial» si els treballadors es negaven a abandonar el recinte voluntàriament. A les 12:19h, un tècnic escortat per policia va arribar fins al control central i va tallar l’emissió, entre crits d’«Açò és un colp d’estat». Finalment, al migdia el web d’RTVV va deixar d’estar operativa i Sí Ràdio, que durant el matí també havia retrasmès la programació crítica dels treballadors, va apagar-se a les 16:36h.

El 13 de novembre de 2014 es va admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) en la qual es demanava la reobertura d’RTVV, un posicionament defensat per PSPV-PSOE, la coalició Compromís i EUPV. El 3 de febrer de 2015 el PP esmenà la ILP, a la que li va afegir noves condicions: que es consumara la liquidació de l’ens públic, que podria durar dècades, ja que s’haurien d’amortitzar tots els actius; que «no supose la minoració de les partides als servicis públics» i «que no supose un increment de la pressió fiscal als ciutadans». En una esmena posterior, Jorge Bellver, portaveu del PPen les Corts va afegir a l’esmena la necessitat d’«eliminar l’exclusivitat de les emissions en valencià».A més a més, instà en la necessitat de «crear una comissió per a investigar la forma d’implantació del servici públic de radiotelevisió» quan es donen les condicions oportunes. A més a més, contempla la «llibertat d’elecció del model de gestió», fent obrir les portes a un model privat.  Tant com el PSPV-PSOE, la coalició Compromís i EUPV presentaran la ILP sense modificacions, recolzada a més a més per quasi 90.000 electors, el 9 de febrer de 2015, dia en què es debatrà el text.

La reobertura del canal valencià públic es produeix el 10 de juny de 2018, ja amb el nou govern valencià format per PSPV, Compromís i Podem, fruit de l’Acord del Botànic. amb el nou nom de À Punt.

 

Font: Viquipèdia

Publicitat

Opinió

Minut a Minut