Dilluns, 25 de gener de 2021 - Edició 914
La República

Aquestes són les cites de la Bíblia que han inspirat a Oriol Junqueras

Ahir Nació Digital va publicar, Els puristes, un article d’Oriol Junqueras que és una mena de continuació de l’Oda a l’amistat, el seu últim article on establia paral·lelismes entre la […]

Joan Vila i Boix
Joan Vila i Boix 19/10/2018
Una pancarta que porta escrit 'Free' amb la cara d'Oriol Junqueras

Ahir Nació Digital va publicar, Els puristes, un article d’Oriol Junqueras que és una mena de continuació de l’Oda a l’amistat, el seu últim article on establia paral·lelismes entre la qüestió republicana i l’Oda a l’alegria feta famosa per Beethoven. Si el primer tenia una forta càrrega laica. En l’últim article Junqueras és submergeix en l’Evangeli segons Lluc.

En la continuació que suggereix el líder dels republicans, s’estableix una línia de defensa contra els qui el van criticar en l’últim article. D’aquesta manera es proposa una lluita política no-pura que cerqui en l’aprovació de l’altre el seu triomf. L’articulista ho justifica fent servir la paràbola del setanta de Jesús. A l’Evangeli segons Lluc, el redemptor envia a setanta dels seus deixebles a predicar la bona nova. Un número que expressa el simbolisme universal de la missió i la seva il·lusió. Ni Jesús va tenir mai cap intenció de sortir d’Israel, ni Lluc sabia quants deixebles havia tingut. Fonts dels Caputxins de Sarrià afirmen a La República, que aquest passatge és una metàfora per expressar la universalitat del missatge del messies, però que (contràriament al que es pugui pensar) no conté cap intensió d’una predicació real.

Junqueras cita la història dels setanta deixebles. Un passatge en el qual es descriu com el salvador forma parelles i les envia a anunciar els evangelis: “I els digué: “Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir segadors als seus sembrats”. (Lluc, 10,2).

L’evangeli segons Lluc, compta amb una gran tradició política. Charles Chaplin el feu servir per donar veu al seu personatge. Però no recorda el passatge 10, sinó el 17, d’una gran profunditat emancipadora: “La vinguda del regne de Déu no es pot sotmetre a càlculs. No dirà: Mireu-lo aquí, mireu-lo allà. Adonin-se que el regne de Déu està entre vostès”. (Lluc, 17:22-37). Chaplin interpreta així els mots: “En el capítol disset de Sant Lluc està escrit que el regne de Déu es troba dins de l’home, no d’un home o d’un grup d’homes, sinó de tots els homes! A vosaltres! Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat ‘Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui lliure i bella, de fer d’aquesta vida una meravellosa aventura. Per tant, en nom de la democràcia, emprem aquest poder, unim-nos tots. Lluitarem per un món nou, per un món digne, que donarà als homes la possibilitat de treballar, que donarà a la joventut un futur i als ancians seguretat”.

Per últim, Junqueras cita L’Epístola de l’Apòstol sant Pau als romans. Una carta on Pau vol explicar l’evangeli per justificar el seu viatge d’evangelització de la península Ibèrica. D’altra banda, Pau és conscient del conflicte entre cristians gentils i cristians jueus que hi ha a Roma. L’any 49 els cristians gentils van guanyar poder a la ciutat eterna, ja que Claudi va fer exiliar els cristians jueus de Roma. El vicepresident legítim cita: “si Déu està a favor nostre, aleshores qui estarà en contra nostre?” dos versos després diu: Qui acusarà els que Déu ha escollit? Déu és qui justifica”.

Així Oriol Junqueras explica com s’ha de predicar la causa republicana, alhora que fer entendre que és una causa universal, de la mateixa manera que ho són les escriptores, alhora que reafirma el seu poder pel simbolisme de l’Apòstol Sant Pau. Els cristians exiliats de Roma perden poder sobre els que s’hi han quedat. Ell en quedar-se tindria per tan més poder.lhora que fe entendre que és una causa universal, de la mateixa manera que ho són les escritpures, alhora que reafirma el seu poder pel simbolisme de l’Apostol Sant Pau. Els crisitans exilaits de Roma perden poder sobre els que s’hi han quedat. Ell en quedar-se tindria per tan més poder.

Relacionats