El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va enviar el passat divendres una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, perquè els eurodiputats puguin utilitzar el català, el basc i el gallec a l’Eurocambra. Segons Albares, va fer aquest enviament a petició de la mateixa Metsola, amb qui va conversar divendres. “Tenim una nova oportunitat”, ha dit abans de demanar al PP que se sumi a la iniciativa, perquè aquestes llengües formen part de “la nostra identitat nacional”. “Els animo a que ho fem, perquè no veig gaire dificultat al fet que el que està reflectit a la nostra constitució i fem al Congrés es pugui fer a la Unió Europea”.
Albares ha recordat que el govern espanyol “està disposat a finançar” el cost de la iniciativa, i que perquè el català, l’euskera i el gallec es puguin utilitzar al Parlament Europeu n’hi hauria prou amb un acord de la Mesa d’aquesta cambra. Ara per ara, ha afegit, la família política socialdemòcrata hi és favorable, i “falta el Partit Popular europeu”.
Per aquest motiu ha demanat al PP que “se sumi” a aquesta petició, “perquè és la nostra identitat nacional”, i si els eurodiputats del PP ho volen “demà es podria començar a utilitzar” aquestes llengües al Parlament Europeu.
“Estic segur que tenen persones al seu partit que parlen aquests idiomes, com el seu líder”, en referència a Alberto Núñez Feijóo, “que parla gallec”.
A més, Albares ha recordat que el seu executiu també treballa per a l’oficialitat d’aquestes llengües oficials de la Unió Europea, i per això ha presentat una modificació del reglament europeu que regula el règim lingüístic.
Aquesta proposta, ha afegit, sosté que l’oficialitat no requeriria cap modificació dels tractats, que aquest seria un cas “únic” que no suposaria cap precedent jurídic per a cap altre estat ni implicaria tampoc despeses addicionals, perquè les assumiria Espanya.
