ACN Brussel·les – La candidata del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, manté la porta oberta a pactar amb la ultradreta, malgrat la pressió dels socialdemòcrates, els Verds, els liberals i l’Esquerra. En el darrer debat dels candidats a presidir l’executiu comunitari que s’ha celebrat aquest dijous a Brussel·les, Von der Leyen ha mantingut que l’únic grup amb qui no pactarà després del 9-J és amb els ultres d’Identitat i Democràcia, però s’ha ofert a “treballar” amb partits que formen part dels Conservadors i Reformistes Europeus, el grup del partit de Giorgia Meloni i del qual també forma part Vox. “No estic parlant de grups, sinó de parlamentaris”, ha dit Von der Leyen, en un gest cap a Meloni.
Von der Leyen ha apuntat que té tres línies vermelles per pactar després del 9-J. La candidata dels populars europeus ha assegurat que no pactarà amb “amics de Putin”, amb forces contràries a la UE i l’estat de dret. Amb la mà estesa cap a Meloni, l’alemanya ha admès algunes diferències amb la italiana, per exemple sobre les polítiques LGTBI, però ha remarcat que ja treballen “molt bé”. A més, ha subratllat que Meloni és “clarament proeuropea” i està “contra Putin”, remarcant així que compleix els criteris fixats per poder pactar amb ella després del 9-J.
<strong>Front comú contra l’extrema dreta</strong>
En el debat, la resta de candidats han atacat Von der Leyen per deixar la porta oberta a pactar amb l’extrema dreta després del 9-J. El candidat socialdemòcrata, Nicolas Schmit, ha lamentat “l’ambigüitat” de Von der Leyen amb les aliances postelectorals i ell mateix ha rebutjat pactar amb els ultres, que ha considerat que són forces “antidemocràtiques”. La candidata dels Verds, Terry Reintke, ha advertit tant els populars europeus com els liberals -en referència al pacte per formar govern als Països Baixos- dels riscos de “menystenir” l’extrema dreta.
Al seu torn, el representant dels liberals de Renovar Europa, Sandro Gozi, ha advertit Von der Leyen que els Conservadors i Reformistes Europeus són “absolutament contraris a Europa”. “En aquest parlament sempre direm ‘no’ a les aliances amb Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes Europeus”, ha dit Gozi, a qui la resta de candidats han retret l’aliança dels liberals amb l’extrema dreta als Països Baixos. Finalment, el candidat de l’Esquerra, Walter Baier, ha demanat a la resta de partits no incloure “els arguments” dels ultres en els seus discursos.
Cap representant dels Conservadors i Reformistes Europeus i d’Identitat i Democràcia ha participat en el debat en no haver nomenat cap candidat a presidir la Comissió Europea.
<strong>Von der Leyen vol nous recursos per a defensa</strong>
En l’àmbit de la defensa, la candidata del Partit Popular Europeu a la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea ha defensat que calen “nous recursos” a nivell europeu per destinar a la seguretat i la defensa europea. Així, ha instat els estats membre i el Parlament Europeu a treballar “junts” per crear aquests nous recursos per finançar la defensa. Juntament amb Von der Leyen, Gozi és l’altre candidat que ha defensat més enèrgicament un augment de la inversió en defensa.
Per contra, els candidats progressistes han posat l’accent en coordinar millor l’acció a nivell comunitari en defensa i gastar de forma “més eficient”. Per exemple, Reintke ha reivindicat les compres conjuntes en defensa i Schmit ha remarcat que, a banda d’en defensa, també cal invertir més en cohesió social.
Entre els candidats, el suport militar a Ucraïna ha estat gairebé unànime. Només el representant de l’Esquerra s’ha desmarcat de l’estratègia per derrotar Rússia sobre el terreny i ha apostat perquè la UE tingui un enfocament “diplomàtic” envers el conflicte.
<strong>Defensa unànime de les polítiques verdes</strong>
Malgrat formar part de dos blocs diferents, els candidats han vinculat les seves estratègies econòmiques i mediambientals, que també han relacionat amb la crisi dels agricultors. Amb el debat sobre si les polítiques verdes contribueixen al creixement econòmic o si el perjudiquen, tots els candidats han defensat que ara cal implementar l’agenda verda posada en marxa durant aquesta legislatura.
Von der Leyen ha tret pit de les seves mesures verdes i ha apostat per moure les polítiques agrícoles de la “condicionalitat als incentius”, en defensa de la rebaixa dels requisits verds als agricultors aprovada com a resposta a les protestes.
Schmit ha reivindicat que les polítiques verdes també “reforcen el creixement sostenible” i ha apostat per “grans inversions” per a la transició ecològica, com també han defensat els candidats dels Verds i l’Esquerra. En l’apartat econòmic, el candidat dels socialdemòcrates, que és comissari de Treball, ha reivindicat algunes polítiques laborals d’aquesta legislatura, com la norma sobre el salari mínim i la llei ‘rider’ europea.
Reintke ha reivindicat el “potencial” del Pacte Verd per a les empreses i la reforma de la política agrícola perquè els pagesos tinguin “ingressos justos”. “Hem de trencar la contradicció entre clima i economia”, ha dit. Al seu torn, Gozi ha demanat no caure en la “fatiga verda” i implementar les mesures verdes, mentre Baier ha afirmat que “no hi ha contradicció” entre les polítiques verdes i “‘l’eficiència” econòmica. El candidat de l’Esquerra també ha defensat “grans inversions” en la transició ecològica i ha demanat no caure en l’austeritat.
Finalment, els candidats també han abordat la qüestió migratòria. Amb el Pacte Migratori i d’Asil que s’haurà d’aplicar la pròxima legislatura, Von der Leyen ha centrat la seva intervenció en la necessitat de lluitar contra les màfies, mentre la resta de candidats han demanat tenir una estratègica “humana” amb els migrants. Schmit, Gozi, Reintke i Baier també han rebutjat acords amb tercers països com el de Tunínia. “No és una lluita contra les màfies, sinó contra els refugiats”, ha lamentat el candidat socialdemòcrata.
<strong>L’Esquerra demana sancions contra Israel</strong>
En el moment en què es parlava sobre la guerra d’Ucraïna, Baier ha lamentat que “ningú parli de Gaza i Israel” i el candidat de l’Esquerra ha demanat sancions contra Israel per “aturar la matança a Gaza”.
Sobre aquesta qüestió, Von der Leyen, preguntada pels moderadors, ha reivindicat el dret d’Israel a defensar-se. L’alemanya ha admès que la situació a Gaza és “catastròfica”, però ha subratllat que “no s’ha d’oblidar d’on ve”, en referència a l’atac de Hamàs contra Israel del 7 d’octubre.
