ACN Brussel·les – La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, no tanca la porta a treballar amb la formació dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), on hi ha partits d’extrema dreta com Vox o Germans d’Itàlia. “Dependrà molt de la composició del Parlament i de quins partits estan en cada grup”, ha apuntat en un debat electoral celebrat a Maastricht (Països Baixos), després que diversos candidats li demanessin aclarir quina era el seu posicionament respecte ECR. Davant la resposta, candidats com el socialdemòcrata i membre de l’executiu liderat per la mateixa Von der Leyen, Nicolas Schmit, han reconegut la seva “sorpresa” i li han exigit “més contundència” amb l’extrema dreta.
De fet, Schmit ha recriminat a Von der Leyen que els valors i els drets europeus “no es poden dividir en funció dels resultats polítics” i l’ha animat a manifestar clarament que “no hi ha acord possible” amb els partits d’extrema dreta. “No respectem els drets fonamentals pels quals la nostra Comissió Europea ha lluitat, […] i en alguns països on partits dins ECR estan al poder, tots aquests drets s’estan abolint”, ha apuntat.
En la mateixa línia s’ha expressat el candidat dels Verds, Bas Eickhout, qui ha lamentat que Von der Leyen només hagi tancat pactes amb Identitat i Democràcia (ID), l’altre grup d’extrema dreta dins el Parlament Europeu i que inclou formacions com Alternativa per Alemanya o la Lliga de Matteo Salvini.
En aquest sentit, Eickhout ha recordat a la presidenta de la Comissió Europea que dins ECR es troben grups com Vox, el partit francès Reconquesta o el polonès Llei i Justícia i li ha demanat “més claredat”.
On sí que Von der Leyen s’ha mostrat contundent, però, ha estat en una possible entesa amb ID. “Definitivament no”, ha respost en referència a aquests últims, a qui ha acusat de “socis de Putin” i de voler “interferir” en la política europea.
<strong>Canvi climàtic i sector agrícola</strong>
El debat celebrat aquest dilluns i organitzat per Politico i el ‘think tank’ Studio Europa de Maastricht s’ha dividit en tres grans blocs, sent el primer d’ells sobre el canvi climàtic. Tot i que els candidats de les formacions han començat parlant del Pacte Verd Europeu, la qüestió ha derivat inevitablement en la situació del sector agrícola.
Sobre aquest tema, Von der Leyen ha reivindicat la tasca de l’actual Comissió Europea i la necessitat de continuar descarbonitzant l’economia per reduir la dependència de les energies fòssils. “Som els líders mundials en energies i hem de seguir al capdavant, convençuts que és l’economia del futur”, ha defensat.
Des dels Verds, Eickhout ha apuntat que el Pacte Verd Europeu tot just es troba “al principi d’una marató” i ha subratllat la necessitat d’impulsar un fons d’inversió europeu per fomentar el desplegament de les energies netes. Al mateix temps, el candidat neerlandès ha criticat que s’hagin rebaixat algunes de les exigències de la Política Agrària Comuna (PAC) en relació amb alguns controls mediambientals.
Schmit, per la seva part, ha reclamat un escenari “més segur” per als agricultors per modernitzar el sector, mentre que la candidata de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), Marie-Agnes Strack-Zimmermann, ha volgut remarcar que “els pagesos no són enemics del canvi climàtic”.
Per part de l’Aliança Lliura Europea (ALE), la candidata Maylis Rossberg ha demanat “més integració” en el mercat únic per “obtenir més recursos” per a la transició verda, i el candidat de The Left, Walter Baier, ha culpat les grans fortunes de la contaminació -ha apuntat que l’1% de la població més rica provoca el 55% de les emissions- i ha suggerit incrementar els impostos que paguen els superrics.
El candidat d’ID, per altra banda, ha criticat la fórmula que s’està emprant per implementar el Pacte Verd Europeu i ha assegurat que només està provocant “pobresa” en el sector agrícola i que està motivant la “deslocalització”.
<strong>Defensa i seguretat</strong>
L’altre dels grans temes que ha centrat bona part de l’atenció del debat ha estat el de la política exterior i la seguretat, un apartat on bona part dels candidats han manifestat la seva posició respecte a un reforç de la capacitat militar a Europa i la creació de nous instruments per finançar-la.
En aquest punt, la discussió ha estat més intensa quan s’ha parlat del conflicte entre Israel i Palestina, on dirigents com Baier han exigit a Von der Leyen que s’imposin sancions a Tel-Aviv de la mateixa manera com s’està sancionant a Rússia.
Sobre aquesta qüestió, l’actual presidenta de la Comissió Europea s’ha limitat a dir que Israel té dret a defensar-se dins els límits del dret internacional, que cal un alto el foc, l’alliberament dels ostatges i defensa la solució dels dos estats.
També en aquest apartat, el candidat d’ID ha acusat l’actual executiu comunitari d’utilitzar el conflicte a Ucraïna com “un camuflatge” per integrar el país a la Unió Europea, tot recordant les reformes que encara ha de dur a terme el govern de Zelenski per complir amb els estàndards europeus.
Aquí, Eickhout dels Verds ha apuntat als vincles de l’extrema dreta amb Rússia i s’ha mostrat contundent. “Abans de parlar de fer neteja, netegin primer casa seva”, ha assenyalat.
