ACN Brussel·les.-La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat la creació del programa juvenil ALMA, un Erasmus per “treballar temporalment” en un altre estat membre de la Unió Europea. “Inspirem-nos en els joves que canvien la nostra perspectiva del que és possible: ser el que tu vulguis, aconseguir el que vols. Aquesta és l’ànima d’Europa”, ha defensat aquest dimecres en el discurs sobre l’estat de la UE, que dona el tret de sortida al curs polític. Davant el ple del Parlament Europeu, Von der Leyen ha celebrat que més del 70% dels ciutadans de la UE ja té la pauta completa, però ha admès que la desigualtat d’accés a les vacunes a la resta del món és “el problema geopolític dels nostres temps”.
Marcant aquesta qüestió com una de les prioritats sanitàries d’aquesta legislatura, Brussel·les promet una donació extra de 200 milions de vacunes des d’ara fins a mitjans del 2022. De portes endins, Von der Leyen ha fet una crida per reforçar la campanya de vacunació davant “les preocupants divergències” en el nivell d’immunització a la UE.”Hem de fer tot el possible per evitar que es converteixi en una pandèmia dels no vacunats”, ha subratllat. Hi ha una clara divisió est-oest pel que fa a la lluita contra la covid-19, amb països com Romania o Bulgària amb menys del 40% d’inoculats per complet. En canvi, l’estat espanyol es troba entre els capdavanters en la campanya de vacunació.Amb tot, Von der Leyen ha reivindicat la feina del seu executiu durant la crisi de la covid-19 amb la compra de vacunes i l’impuls als fons de recuperació ‘NextGenerationEU’. “Hem complert”, ha dit. De cara a la nova fase de la pandèmia i del nou panorama internacional, Von der Leyen aposta per ser més “agosarats” i “determinats” a l’hora d’afrontar els reptes interns i externs del bloc.”Europa necessita una ànima, un ideal i voluntat política”, ha defensat.Estat de dret”El diàleg sempre va primer, però no és un fi en si mateix. Ha de portar a alguna cosa”, ha avisat Von der Leyen en relació amb els problemes d’estat de dret, sense mencionar cap país en concret, ni Hongria ni Polònia. Brussel·les aposta pel “diàleg i una acció determinada”: “El dret a una judicatura independent i al tracte igualitari davant la llei, siguis o no part de la majoria o la minoria, això és el que hem de defensar”. A més, la CE ha promès incloure “recomanacions més específiques” als governs europeus en el pròxim informe sobre l’estat de dret.”Una UE de Defensa”Von der Leyen ha avisat que la UE hauria de poder “fer més per si sola” en el camp de la defensa. “Ens cal una Unió Europea de la Defensa”, ha assegurat, apuntant-se a la tesi cada cop més estesa a Brussel·les, que cal reforçar la capacitat militar pròpia del club europeu, per exemple creant un petit exèrcit comú. En aquest sentit, l’exministra de Defensa d’Alemanya planteja que l’equipament militar “desenvolupat i produït a la UE” estigui exempt d’IVA. “Augmentaria la interoperabilitat i disminuiria la dependència”, ha afirmat.També ha suggerit la creació d’un “centre de situació” a Brussel·les per coordinar i posar en comú informació policial, d’intel·ligència i espacial.Més “autonomia estratègica”L’aposta per cooperar més en seguretat i defensa s’emmarca en una estratègia global del bloc europeu per ser més autònom. Des de l’inici de la pandèmia, i ara especialment amb la crisi a l’Afganistan, Brussel·les pressiona per avançar en l’anomenada “autonomia estratègica oberta”: reduir la dependència dels Estats Units i la Xina mantenint l’obertura comercial i el multilateralisme.D’aquí se’n desprèn també la proposta avançada aquest dimecres per Von der Leyen per recuperar “sobirania tecnològica”. Impulsarà una nova llei per establir “un ecosistema d’última generació de xips” en un intent per superar l’actual escassetat de semiconductors, un producte estratègic per a molts sectors. “Depenem dels xips d’última generació de l’Àsia”, ha lamentat l’alemanya, afegint: “No és només una qüestió de competència, sinó de sobirania tecnològica”.Però la rivalitat amb la Xina també es fa palesa en la voluntat de crear un nou programa europeu per invertir en infraestructures arreu del món, tal com va demanar el president dels EUA, Joe Biden, en la seva primera visita al vell continent. “Volem establir vincles, no dependències”, ha defensat Von der Leyen.La iniciativa europea arriba gairebé una dècada després que el règim xinès decidís posar en marxa la “nova ruta de la seda”, un megaprojecte d’infraestructures a l’Àsia, però també a Europa i l’Àfrica.Afganistan”Estem al costat dels afganesos”. Von der Leyen ha anunciat “un paquet de suport als afganesos” que, a part dels 200 milions d’euros ja pressupostats, comptarà amb 100 milions d’euros més. Davant les preocupacions entre alguns grups polítics per l’arribada de refugiats des de l’Afganistan, l’alemanya ha instat governs i parlamentaris a “accelerar” les converses sobre el Nou Pacte Migratori i d’Asil, bloquejat des de fa un any.ClimaDesprés d’haver presentat el macropaquet legislatiu ‘Fit for 55’ al juliol, Von der Leyen s’ha limitat a demanar als estats i l’Eurocambra que mantinguin “l’ambició” en les negociacions sobre les mesures plantejades per frenar l’emergència climàtica.En el plànol internacional, Von der Leyen ha promès 4.000 milions d’euros més per la lluita contra el canvi climàtic fora de la UE fins al 2027. Això sí, ha reclamat als Estats Units que també posin de part seva i augmentin el finançament climàtic per als països pobres i en vies de desenvolupament.Unió sanitàriaSegons Von der Leyen, la proposta per crear l’Autoritat Europea per a la Preparació i Resposta a les Emergències Sanitàries demostra que Brussel·les està complint amb la promesa d’una “Unió de la Salut”, que va fer en el darrer discurs sobre l’estat de la UE. A aquest nou organisme encara li queden mesos al davant per veure la llum i, mentrestan, l’executiu comunitari ja en proposa un altre: “una missió de preparació sanitària” dotada amb 50.000 milions d’euros per al 2027 per evitar “que una epidèmia local es converteixi en una pandèmia global”.Violència de gènereVon der Leyen ha reiterat aquest dimecres el seu compromís de presentar una llei contra la violència de gènere abans de finals d’any. “Combatrà la violència contra les dones des de la prevenció a la protecció i la persecució efectiva dels delictes, tant dins com fora d’Internet”, ha promès.
