Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

Villaronga retrata “persones abocades a situacions molt difícils” al seu nou film ‘El ventre del mar’

ACN Barcelona.-El director Agustí Villaronga retrata “persones abocades a situacions molt difícils” al seu film ‘El ventre del mar’, que aquest dijous ha presentat al Festival de Màlaga. Protagonitzada per […]

Avatar
Agències 10/06/2021

ACN Barcelona.-El director Agustí Villaronga retrata “persones abocades a situacions molt difícils” al seu film ‘El ventre del mar’, que aquest dijous ha presentat al Festival de Màlaga. Protagonitzada per Roger Casamajor i Oscar Capoya, ‘El ventre del mar’ reviu el naufragi de la fragata Alliance del 1816, en una història premiada al Festival Internacional de Cinema de Moscou. “En l’home hi conviuen el bé i el mal i s’ha de saber gaudir cada moment fins i tot els dolents”, ha manifestat en roda de premsa Villaronga des de Màlaga. Basada en fets reals, la pel·lícula s’inspira en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la ‘Oceà mar’, en què l’escriptor italià Alessandro Baricco pretén entendre com s’enfronta l’ànima humana als conflictes.

La història se situa al Juny del 1816. La fragata Alliance, de la Marina francesa, embarranca en un banc de sorra davant de les costes del Senegal. L’argument gira entorn de l’horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai, d’uns 12 metres de llarg per 6 d’ample, a la deriva al mig del mar. Aquest naufragi va ser immortalitzat pel pintor francès Théodore Géricault en el famós llenç ‘El rai de la Medusa’, conservat al Museu del Louvre.Roger Casamajor i Oscar Capoya interpreten els dos protagonistes, que representen dos punts de vista oposats a l’hora d’enfrontar-se al naufragi: un oficial i un mariner, i l’actriu mallorquina Muminu Diallo fa el paper de Thérèse.Villaronga ha afirmat que la pel·lícula és una adaptació d’un text que ell va intentar adaptar al teatre en un inici. El film, ha dit Villaronga, va néixer durant la pandèmia de la covid-19 “en un moment en el qual la gent es posava a cantar als terrats o escriure poemes. Va ser com un acte de rebel·lió” tirar endavant el projecte amb la idea que la cultura no s’havia d’aturar. El director ha assenyalat que el film va néixer amb una vocació petita i casolana, i amb un pressupost petit. I van ser conscients d’això mentre escrivien el guió. “És un naufragi, però no podíem fer Moby Dick”, ha confessat. En aquest sentit, ha dit que van respectar molt la font literària i, de fet, no hi ha cap paraula que no sigui del mateix Baricco. “El pes literari és molt fort i el pes teatral també”, ha assegurat. Villaronga ha dit que a la part teatral, hi van unir imatges basades en la poètica de Baricco. El mar és fonamental en aquest film. Villaronga ha dit que el mar és com un mirall en aquesta pel·lícula. “Té una dimensió mística, molt espiritual i gairebé és com parlar d’un cel sota l’aigua. Ha assenyalat que fins i al text de Baricco aquesta idea està més reforçada. El director ha dit que aquesta és la història d’un naufragi que va tenir lloc al 1816 i que dos segles després encara hi ha aquests naufragis “desgraciadament”. En aquest film, però, el cineasta ha remarcat que no és només un naufragi de gent rodejada d’aigua, sinó “un naufragi més generalitzat, ja que parla de persones abocades a situacions molt difícils ja sigui en una frontera o en una guerra”. Segons el director, Baricco parla de buscar la veritat i ell creu que aquesta està darrera el sofriment i que qui ha viscut aquestes situacions tan dures queda per sempre inconsolable. Villaronga ha manifestat que comparteix aquest pensament i ha negat que sigui una visió pessimista de la vida: “Simplement en l’home conviuen el bé i el mal i s’ha de saber gaudir cada moment, fins i tot els dolents”.