ACN Salomó – Des de Santa Coloma de Queralt fins a Tamarit, tot seguint el curs del riu Gaià. És el recorregut que fan una quarantena de persones durant tres dies en el marc de la XV Marxa de les Terres de Gaià. Segons l’organització, l’objectiu és defensar el cabal ecològic del riu i reivindicar-ne el patrimoni natural, a més d’enfortir el sentiment de pertinença entre territoris de la mateixa conca hidrogràfica. Després de les últimes pluges, els integrants de la marxa apunten que alguns trams del riu s’han vist beneficiats, si bé alerten que la sequera ha generat alguns problemes tècnics a l’hora d’evacuar el cabal ambiental des de la presa del Gaià. La previsió dels participants és arribar a la desembocadura del riu aquest diumenge a la tarda.
En la tercera i última etapa de la XV Marxa de les Terres de Gaià, els participants han recorregut el tram final del riu Gaià, entre Salomó i Tamarit. Alguns dels integrants de la marxa però, porten tres dies ininterromputs resseguint el curs del riu, en una iniciativa que busca donar a conèixer el patrimoni tant natural com històric associat a aquest entorn. La iniciativa va néixer ara fa quinze anys, amb un vessant més reivindicatiu; el de demanar un cabal ambiental variable per garantir la supervivència de la biodiversitat de la zona. Un cop aconseguit, la marxa s’ha mantingut al llarg dels anys per defensar-lo i alhora, reivindicar-ne la importància.
Com és habitual, la marxa s’ha dividit en trams d’uns vint quilòmetres cadascun, des del naixement del riu a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) fins a Tamarit (Tarragonès), on desemboca. Al llarg del trajecte, la quarantena de persones que hi pren part pot observar l’estat del riu Gaià. “En general, dona la sensació que el riu està més sec, amb menys cabdal i amb zones més perdudes”, ha lamentat en Pedro Ferré, un veí de Tarragona coneixedor de la zona que aquest diumenge s’ha estrenat a la XV Marxa de les Terres del Gaià.
Les últimes pluges, segons ha apuntat a l’ACN Vicent Collado, membre de l’associació mediambiental la Sínia, han afavorit especialment al tram alt. Es tracta d’una zona entre Querol i Pontils, on la sequera estava començant a provocar desconnexions puntuals d’aigua superficial. Tot i això, la manca continuada de pluges ha comportat problemes puntuals a la presa del Gaià, on es complica el desembassament d’aigua.
<strong>Una marxa per estrènyer vincles territorials</strong>
Més enllà de la qüestió mediambiental, l’organització també planteja la marxa com un nexe d’unió entre les tres comarques per on travessa el riu Gaià. Així, pretén enfortir el sentiment de pertinença entre territoris que comparteixen una mateixa conca hidrogràfica. “És una manera d’unir-nos capçalera i el final del riu, on hi ha realitats molt diferents”, ha destacat l’alcalde de Salomó, des d’on aquest diumenge s’ha encetat la darrera etapa de la marxa.
<strong>A l’espera dels resultats d’un estudi encarregat per l’ACA</strong>
Des de l’associació La Sínia es mostren expectants pels resultats d’un estudi que analitza la viabilitat de la deconstrucció de l’embassament del Gaià encarregat per l’Agència Catalana d’Aigua (ACA). El coordinador de l’entitat Héctor Hernández, ha afirmat a l’ACN que aquest projecte podria facilitar la integració paisatgística d’un embassament “sobredimensionat” i garantir la connexió de la fauna aquàtica, amb la creació d’un canal fluvial per recuperar la naturalitat plena del riu. Es tracta d’un estudi que l’entitat preveu tenir-ne les conclusions a finals d’aquest 2024 i a partir d’aquí, es pugui valorar tant l’impacte social i econòmic que podria tenir el projecte.
