ACN Sant Cugat del Vallès.-El Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona ha condemnat l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a adoptar mesures per acabar amb els sorolls d’un restaurant de la plaça Augusta, focus de protestes veïnals els últims vuit anys. El magistrat recorda que els veïns s’han queixat reiteradament al consistori pels problemes de descans derivats del local d’aquesta plaça cèntrica i diu que l’actuació municipal ha estat “clarament insuficient”. Segons la investigació, els nivells de soroll provinents de la terrassa i dels clients que deambulen per l’entorn són “inadmissibles”. Tot i donar la raó als veïns, el jutge desestima les indemnitzacions que demanaven, de 2.000 euros per a cada afectat.
La sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, recorda que els veïns s’han queixat reiteradament pel “malestar” que provoca la terrassa del local La Dehesa Santa Maria, a qui acusen de servir begudes fora de l’horari permès amb un aforament superior a l’autoritzat, “provocant molèsties greus i constants” de sorolls i disturbis. El jutge assenyala que les primeres queixes es remunten al 2013 i s’han anat repetint els darrers anys, especialment durant el 2019.El magistrat apunta que els veïns atribueixen els sorolls als clients del restaurant però també al seu propietari. “Els primers esvaloten constantment a plaça, intimiden els veïns que demanen respecte i utilitzen els portals com a urinari i lloc per consumir drogues”, assenyala a la sentència, mentre afirma que el propietari del local utilitza la terrassa de forma il·legal. En el mateix sentit, detalla que els veïns tenen estudis que demostren que els sorolls provocats per l’establiment “incompleixen clarament la normativa” perquè superen l’ordenança municipal de sorolls i vibracions. Segons aquests informes, els límits permesos de les 21 a les 23 h se superen en més de 6 decibels, “un increment molt considerat i greu”. A partir de les 23 h, els registres són 9 dB per damunt del que permet la normativa. El jutge afirma que els nivells són “inadmissibles”.Per tot plegat, el tribunal recorda que els veïns van demanar formalment al consistori que controlés l’aforament del local, l’emissió de sorolls i l’ocupació de la terrassa al carrer. El jutge també apunta que els veïns reclamaven a l’Ajuntament que sancionés l’establiment i s’indemnitzés cadascun dels immobles afectats amb 2.000 euros per danys morals.Davant la falta de resposta municipal, però, els veïns van impulsar el recurs contenciós administratiu amb què ara la justícia els ha donat la raó. Una denúncia que va ser impugnada per l’Ajuntament, que negava haver estat inactiu ni que s’estiguessin vulnerant drets fonamentals del veïnat. Al mateix temps, el consistori assegurava que no té competències per sancionar els locals, sinó que això ho hauria de fer el Departament d’Interior.Escoltades les parts, però, el jutge sosté que els sorolls de La Dehesa impedeixen el descans nocturn i vulneren el dret a inviolabilitat del domicili dels veïns de la plaça Augusta. Recorda que els afectats ho han denunciat a la policia, a l’Ajuntament, al síndic local i també amb diverses protestes. El jutge detalla que la policia local ha corroborat la situació, però que no ha obert cap expedient sancionador relacionat amb aquests fets. Respecte els arguments de l’Ajuntament, el jutge diu que el consistori ha d’obrir expedients per estudiar les queixes dels veïns i fer mesures de so per comprovar si els motius de protesta son certs. El magistrat considera que l’Ajuntament sí que té competències per comprovar el compliment de l’horari d’activitat i la dispersió dels veïns un cop tanca el local. “La vigilància policial no ha estat efectiva per dispersar els molestos, i s’haurien d’utilitzar mitjans més contundents”, assevera. Així, assegura que l’actuació de l’Ajuntament ha estat “clarament insuficient”. “Si davant les nombroses queixes dels veïns, el problema no s’ha solucionat, aquesta ineficàcia de l’administració s’ha d’equiparar a una inactivitat de l’Ajuntament”, afirma, i l’insta a adoptar les mesures que siguin necessàries per a què cessin les molèsties.Respecte la indemnització, el jutge descarta que el consistori hagi de pagar 2.000 euros a cada immoble afectat perquè considera que no resulta acreditada l’existència d’un dany real “greu i sostingut en el temps” que influeixi a la salut de cadascun dels veïns que han presentat el recurs.
