ACN Barcelona.-El jutjat penal número 27 de Barcelona ha absolt el conegut com a ‘l’estafador de l’amor’ d’un delicte d’estafa perquè no veu provat que enganyés el 2017 la dona que va conèixer a través d’una aplicació de cites, i que l’ha portat als tribunals. La primera cita va ser el 15 d’abril i després van seguir quedant. Ella va pagar totes les despeses per un valor que va pujar a diversos milers d’euros. A més, els dos van signar un document segons el qual ella li prestava 7.000 euros. L’endemà li va fer una transferència de 1.674. “No es pot declarar provat que ella efectués tots aquests pagaments com a conseqüència d’algun concret engany atribuïble a l’acusat ni que la transferència obeís a alguna concreta manifestació enganyosa d’ell”, apunta el jutge.
L’home li va dir que treballava en una empresa de domòtica, que feia freqüents viatges de negoci. També va mencionar que el seu pare tenia una casa i un vaixell a Mallorca. Explicava que no podia pagar res en les primeres cites perquè s’havia deixat la cartera a casa de la seva mare a Andorra. El magistrat no veu provat que l’acusat abonés una factura telefònica i comprés un dispositiu electrònic de més de 1.000 euros utilitzant de forma fraudulenta la targeta bancària de la denunciant, sinó que ella va accedir a pagar-ho. Com a prova s’aporten converses per Whatsapp que, segons la sentència, “semblen evididenciar que l’acusat està impacient per adquirir i utilitzar un ordinador, el que confirmaria la versió de l’acusat segons la qual ella no va ser aliena a la seva adquisició i fa creïble la seva versió segons la qual va ser ella qui el va pagar”. També assenyala que la denunciant va canviar la seva declaració inicial, ja que va assegurar als Mossos d’Esquadra que li va prestar a l’acusat 7.000 euros fent-li transferències puntuals, mentre que en seu judicial va reconèixer que li va fer una única transferència d’uns 1.600 euros i la resta li va anar donant en metàl·lic. Va explicar que va acceptar donar-li aquestes quantitats perquè ell li va assegurar que ja havia ordenat transferències de compensació, mostrant-li fotos de la pantalla del telèfon on es veien aquestes suposades transferències. Per compensar a la dona, l’acusat va ingressar als jutjats 800 euros primer i després 374 més.Segons el magistrat, els fets acreditats “no tenen rellevància penalment típica i no oden ser subsumits en el delicte d’estafa i en el delicte continuat d’estafa”.
