ACN Barcelona – TV3 ha esdevingut el primer mitjà generalista català en el qual les tertúlies d’actualitat política i social són paritàries. Segons l’informe de pluralismes del trimestre maig-juliol del 2023 elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), la cadena va registrar un total de 587 participacions en les tertúlies, de les quals el 50,9% van ser protagonitzades per dones. Pel que fa al conjunt de la programació (informatius i programes) de ràdios i de televisions, la norma és encara la infrarepresentació de les dones, amb l’única excepció del canal infantil i juvenil SX3, que en el període setembre-desembre del 2022 va arribar a la paritat. El 3/24 també ha assolit la paritat i s’ha arribat al 50,8% de presència de dones.
En la resta de mitjans, la situació de les tertúlies és encara menor. A Catalunya Ràdio va registrar un 42,1% de dones tertulianes; a RAC1, un 41,0%; a Betevé, un 35,1%, i a TVE Catalunya, un 32,1%. Les dades s’extreuen de l’informe ‘Els pluralismes i la diversitat en els continguts de la televisió i de la ràdio lineals. Maig-juliol del 2023’.
Els estudis, que elabora de manera permanent el Consell, inclouen, en aquest cas per tercer cop, un monogràfic sobre un tema específic. La temàtica analitzada ha estat l’impacte dels processos electorals en els continguts i respon al fet que en el trimestre analitzat s’hi van celebrar dues convocatòries electorals: les eleccions locals del 28 de maig de 2023 (28M) i les eleccions al Congrés i al Senat del 23 de juliol de 2023 (23J).
Pèrdua de presència durant les campanyes electorals
Una segona conclusió que es desprèn de l’informe és que la presència de les dones en la informació política, que des de fa 20 anys manté una tendència ascendent, experimenta una baixada puntual en cada campanya electoral. La veu de les dones polítiques, que en els dotze mesos previs als comicis se situava entre el 40% i el 45%, va experimentar una davallada important durant les campanyes electorals, amb l’única excepció de Betevé durant les eleccions municipals del 28M, on la presència de les dones es va mantenir en valors molt similars.
Pel que fa a la resta de mitjans (i també en el cas de Betevé en les eleccions del 23J), el patró va consistir en una pèrdua al voltant de 5 punts percentuals pel que fa a la presència de dones polítiques. El mitjà amb la baixada més acusada va ser RAC1, que partia d’una mitjana del 44% de dones en la informació política en els dotze mesos anteriors i que va registrar un 35,4% en els 15 dies de la campanya de les eleccions municipals i un 36,2% en les generals. Aquest efecte és una constant que persisteix en la majoria de comicis celebrats en la darrera dècada, segons ha confirmat el CAC examinant la sèrie històrica d’informes. La disminució s’explica perquè en la cobertura de cada campanya electoral l’interès informatiu es fa recaure sobretot en la capçalera de les llistes electorals, unes posicions rarament ocupades per dones.
La consellera responsable de gènere del CAC, Laura Pinyol, ha destacat que per primer cop les tertúlies de TV3 i del 3/24 siguin paritàries és una “molt bona notícia que ens indica el camí a seguir”. “L’octubre del 2022 el Consell es va lamentar que les tertúlies, la composició de les quals la decideix la direcció del programa, no reflectissin la realitat del país. I de la mateixa manera que aleshores vam esmentar en particular el cas del programa ‘Els matins’, que era on s’apreciava la desviació màxima en favor dels homes, ara ens complau felicitar-los per haver redreçat la situació, amb un 53% de dones”, ha afegit. Alhora, s’ha referit a la disminució de al presència durant les campanyes, una correcció que “implicaria més responsabilitat per part dels partits a l’hora de designar els caps de llista”.
Rutines en la cobertura de les campanyes
Una tercera conclusió de l’informe, també en relació amb el monogràfic sobre els processos electorals, és la constatació que l’atenció dels mitjans augmenta únicament i exclusivament durant els quinze dies de campanya, però no, en canvi, durant el període oficiosament conegut com a precampanya (que va des del dia en què es publica el decret de convocatòria d’eleccions fins al dia en què comença la campanya).
L’informe desmunta la creença segons la qual l’atenció mediàtica pels candidats es dispara de manera immediata el dia en què es convoquen eleccions. Les dades indiquen, de fet, que la cobertura mediàtica de les ràdios i televisions durant la precampanya és bastant similar al període no electoral. Per exemple, TV3, que en els dotze mesos anteriors va dedicar als continguts d’actualitat política i social el 54,1% del temps total de la programació, durant la precampanya del 28M només va augmentar aquest concepte 1,8 punts percentuals. En una línia similar, el creixement d’aquests continguts durant la precampanya del 23J va ser de només 1,3 punts percentuals.
Una quarta conclusió, que es desprèn de l’anàlisi de les campanyes electorals dels darrers 13 anys, és que el temps dedicat a la cobertura de les campanyes electorals s’ha mantingut estable, sense més variacions que els moments en què hi ha hagut una gran intensitat política, com les 8 convocatòries entre el 2015 i el 2019, que van coincidir amb el debat entorn del model de relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol. Així, els mitjans generalistes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio) presenten valors dedicats a les campanyes que basculen entre el 10% i el 20% del temps total dels informatius, amb pics només en els períodes de més debat polític. TVE Catalunya, per la seva banda, es mou entorn del 25% i RAC1, que té la política com un dels eixos informatius, està entre el 20% i el 30%, amb pics del 40%.
