ACN Barcelona.-El grup valencià Zoo ha publicat aquest divendres el seu tercer àlbum, ‘Llepolies’, un disc que aferma el particular estil musical de la banda de Gandia basat en la mescla del rap i la música electrònica. “És un disc més alegre, més fresc i més hedonista”, defineix el cantant i líder de la banda, Toni Sánchez, ‘Panxo’, en una entrevista amb l’ACN. L’àlbum inclou dotze temes i manté el rerefons de missatge polític i reivindicatiu que caracteritza el grup, aquest cop de manera més genèrica. “No ens ve de gust esclavitzar-nos en un discurs determinat fil per randa”, reflexiona el cantant. ‘Llepolies’ és el primer disc autoproduït dels valencians sota el segell discogràfic i editorial ZOO Rècords.
El grup va començar ara fa set anys i actualment se situa com una de les novetats més potents de la música moderna i electrònica. Així, els dos primers avançaments del disc, ‘Avant’ i ‘Llepolies’, van acumular més de 100.000 reproduccions a Youtube en menys de 24 hores. Amb el tercer àlbum el grup ha volgut innovar, sobretot en els vents i en la veu, segons explica el seu líder, Panxo, però hi ha certs elements que es mantenen. “El rerefons de missatge polític el continuem mantenint perquè a aquestes altures ja no enganyem a ningú”, justifica el cantant. Respecte els discos anteriors, ‘Tempestes vénen del sud’ (2014) i ‘Raval’ (2017), Panxo explica que aquest cop han disposat de molt més temps i recursos per fer l’àlbum. “Hem tingut temps per revisar cançons, per descartar-ne alguna, per corregir-ne d’altres o canviar la temàtica, i això en els altres discos no ho havíem pogut fer per una qüestió de temps”, revela. A tot això el context de pandèmia no hi ha tingut res a veure, ja que la banda ja tenia previst fer-ho així des de novembre del 2019, quan es va acomiadar dels escenaris. “Ens va sortir rodó perquè la pandèmia va arribar i ens va obligar a quedar-nos a casa a acabar d’arrodonir cançons que ja teníem començades”, diu Panxo.Una de les novetats del nou disc és que el grup el va gestar mentre s’allotjava en una casa rural de Carrícola, un municipi valencià de cinquanta habitants localitzat a la vall d’Albaixa. El cantant i líder del grup revela que feia temps que tenien “la il·lusió” de fer una cosa així i en fa una valoració molt positiva, “molt millor” del que esperaven. “Era un espai propici per relaxar-se, per centrar-se únicament en la cançó i no tenir moltes distraccions”, valora el cantant. A més, expliquen que el darrer dia de l’estada van fer “jornada de portes obertes” i van convidar a amics i familiars per tal que escoltessin com anava l’àlbum. “És una sensació bonica perquè veus com l’altra persona està tenint la sensació que això sortirà bé, que està encaminat quan encara falta un any i és engrescador”, afegeix el líder de la banda. El grup ha documentat tot el procés amb un making-off disponible a Youtube. El disc combina les cançons en valencià i castellà i inclou col·laboracions amb SFDK, JazzWoman i Marala. “En un primer moment no volíem fer col·laboracions perquè ens venia de gust reivindicar-nos com a grup autònom que no necessitava això”, confessa Panxo. En aquesta línia, el cantant explica que en els altres discos seguien la lògica de fer dues o tres col·laboracions de manera obligatòria perquè era una manera de generar sinergies amb altres bandes i fer que més gent els escoltés. “Les pròpies cançons van començar a demanar-nos algunes coses”, diu sobre la decisió final d’incloure’n. Pas cap a l’autogestió’Llepolies’, el primer disc publicat sota el seu propi segell discogràfic i editorial, ZOO Rècords, també és l’àlbum que inicia el camí cap a l’autogestió de la banda de Gandia. “És fruit d’una voluntat de control sobre la nostra música, el que genera, a on arriba, com arriba i també sobre el control editorial”, explica. El grup també ho ha traslladat al marxandatge i a la fabricació dels vinils, tot fet a València. “És una filosofia política”, considera el cantant. Ara bé, això també implica que la banda creixi. Panxo explica que tot ha estat molt familiar i entre amics. “Ho vivim amb passió, cada dia treballant tots junts en una mateixa oficina i generant un ambient de treball que ho fa tot molt més eficient”, valora. Als escenaris, a banda de Panxo, el grup l’integren Arnau Jiménez, Marcos Úbeda, Hèctor Galan i Natxo Císcar. Entrades exhauridesEl disc ha sortit a la llum aquest divendres, però les entrades pels concerts fa mesos que estan exhaurides a tots els que han anunciat fins al moment (Barcelona, Girona, Madrid, Alacant, València i Manresa). “Ens sentim molt agraïdes i molt afortunades d’estar vivint això i que la gent respongui”, valora el cantant. Així mateix, assegura que la gent “s’ha fet seu el projecte i s’hi identifica”. El cantant avança que ja fa dues setmanes que estan assajant pels concerts. De fet, el primer és a Barcelona, a la Telecogresca. “Ens hem buidat molt amb el disc i ara volem gaudir amb la seva sortida i amb els concerts”, apunta el líder de la banda valenciana. Sobre com seran els directes, Panxo assegura que la pandèmia no els hi ha fet repensar el format. “Sabem que la gent estarà asseguda i sospitem que serà molt estrany per nosaltres”, diu. Pressió afegidaEl cantant també revela que tot plegat li genera “una mica” de pressió i assegura que durant el segon disc això no ho va saber gestionar. “Farà tres o quatre anys aquesta pressió em va poder i vaig estar algun temps patint i vivint el projecte d’una manera molt negativa”, diu. Malgrat tot, celebra haver-ho superat, en part gràcies a veure com estaven “consolidant el projecte”. “Crec que té molt a veure amb pors que tens a decebre a qui t’escolta, estàs molt condicionat pel que tu creus que volen de tu”, reflexiona. Amb tot, Panxo considera que la banda viu “un moment súper bonic”. “M’agradaria tirar-li tres anys més i arribar mínim als deu”, diu sobre la trajectòria del grup.
