ACN Barcelona.-L’escriptora Tina Vallès, autora de ‘La memòria de l’arbre’, ha traslladat al seu món literari i a la ciutat Barcelona el personatge Palomar creat per Italo Calvino en la seva nova novel·la ‘El senyor Palomar a Barcelona’ (Anagrama). “La paraula homenatge em fa al·lèrgia, és una represa del personatge de Calvino. Ja no és el Palomar de Calvino, sinó el meu, i el trasllado tan físicament com en el temps”, assegura Vallès en una entrevista amb l’ACN. La publicació d”El senyor Palomar a Barcelona’ de Vallès coincideix amb l’arribada a les llibreries d’una altra obra, en aquest cas de literatura infantil i juvenil, de l’autora: ‘Mira’ (Animallibres).
A Vallès, li van proposar escriure articles a un mitjà i se li va ocórrer recuperar el personatge de Palomar de Calvino, que, com explica, sempre ha tingut molt present i ha rellegit sovint el llibre. “És una novel·la que em fascina que està dedicada a un personatge i és com una novel·la retrat”. Quan va acabar les col·laboracions va decidir seguir endavant amb la història de Palomar per Barcelona. Vallès va proposar a Anagrama fer-ne un llibre i l’editorial va acceptar. Vallès explica que Calvino és un autor que rellegeix i que per a ella “és molt important, però la idea de l’homenatge” li feia “una mica d’angúnia”, assegura. En el llibre de Calvino, Palomar es passejava per Barcelona i en concret visitava el Zoo, on hi havia Floquet de Neu. Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi amb la dona i la filla. I és des d’aquí, el protagonista es dedica a caminar per una ciutat que mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el que veu. El període de la novel·la va des de l’agost de 2019 al juliol de 2020. L’autora assenyala que “tot parteix d’un joc: és un dels llibres que m’he divertit més perquè m’he anat posant reptes. Posar reptes, entrebancs i constriccions quan escric em motiva molt i tot el llibre està ple de joc d’aquests tipus amb traves com l’espai o fer 52 capítols com 52 setmanes té l’any i haver de seguir el calendari”. La pandèmia esta present al llibre. “Jo el volia situar en un temps actual i quan vaig concebre el projecte abans de la pandèmia, vaig pensar que aniria de l’agost del 2019 al juliol del 2020”. Vallès tenia una llista de tots els llocs on volia portar a Palomar i de cop i volta va arribar la pandèmia, i va pensar que també havia de tancar Palomar. En aquest context, manifesta que la pandèmia va ser “la trava més grossa” perquè va significar agafar un personatge que passeja i observa, a tancar-lo a casa tres mesos a un pis del barri de Sant Antoni. Vallès explica que el seu Palomar és un home observador i pensador. “És un personatge que o mira o pensa, i no pot fer les dues coses a la vegada”. L’autora ha dit que la novel·la està plena de preguntes no només sobre la ciutat, sinó sobre el fet de viure cada dia. També és una persona que dubta molt i que juga molt amb l’atzar o si baralla. Pel que fa la imatge que es mostra de Barcelona, explica que la visió que dona Palomar de la ciutat no és idíl·lica ja que hi ha referències a desnonaments i a persones que viuen al carrer. “És un llibre que no idealitza a la ciutat, però tampoc és una crítica ferotge”. ‘Mira’Per altra banda, Vallès també ha publicat aquest setembre ‘Mira’ (Animallibres) amb il·lustracions de Mercè Galí. La Mira, la protagonista, té deu anys, és curiosa i molt crítica amb el món que l’envolta. Li agrada mirar però no que la mirin i és molt tímida. Els pares de la Mira decideixen apuntar-la a l’acadèmia del ball del poble sense consultar-li. Hi ha un pacte entre els pares i la nena de fer 10 classes i la novel·la és el compte enrere d’aquests dies. “És una novel·la sobre la timidesa quan s’acaba la infantesa i comença l’adolescència”, indica. L’autoraTina Vallès és filòloga i es dedica a l’escriptura, l’edició, la traducció i la correcció. El 2017 va obtenir el Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb La memòria de l’arbre, guanyadora també del Premi Maria Àngels Anglada 2018, del Premi Jean Monnet des Jeunes Européens 2020, finalista del Premi Mandarache 2020 i traduïda a una quinzena de llengües. És autora dels reculls de relats L’aeroplà del Raval (2006), Un altre got d’absenta (2012) i El parèntesi més llarg (2013), que va merèixer el Premi Mercè Rodoreda, i de la novel·la Maic (2011). A finals de 2020 va guanyar el Premi Folch i Torres amb la novel·la Els pòstits del senyor Nohisoc. El seu darrer llibre per a primers lectors és Mira (2021). És coeditora del portal de contes Paper de vidre i col·labora regularment a Vilaweb.
