Dijous, 14 de Novembre de 2019 - Edició 475
La República

Siri Hustvedt: “El moviment ‘Me too’ no ha de ser entès com una resistència puritana al sexe”

ACN Barcelona.-La ciutat de Nova York dels anys 70 és el teló de fons que Siri Hustvedt teixeix a la seva nova novel·la, ‘Records del futur’, per reflexionar sobre el […]

Avatar
Agències 21/10/2019

ACN Barcelona.-La ciutat de Nova York dels anys 70 és el teló de fons que Siri Hustvedt teixeix a la seva nova novel·la, ‘Records del futur’, per reflexionar sobre el patriarcat i el rol de la dona a l’art. L’autora ha elogiat a la presentació del llibre a Barcelona la capacitat del moviment ‘Me too’ de crear un nou llenguatge i context per referir-se a “actes sexuals violents” que pateixen les dones, com ara tocaments al transport públic. Hustvedt ha refusat vincular el feminisme a la correcció política i ha assegurat que “si hi hagués igualtat de gènere”, la situació s’hauria de poder “capgirar” i les dones haurien de poder “grapejar” impunement els homes. “El ‘Me too’ no ha de ser entès com una resistència puritana al sexe”, ha conclòs.

Tres dies després de rebre a Oviedo el Premi Princesa d’Astúries de Literatura, Hustvedt ha arribat a Barcelona per presentar aquest dilluns ‘Records del futur’, una novel·la que narra com una jove aspirant a escriptora viatja de Minnesota a Nova York amb la idea d’escriure el seu primer llibre. En una ciutat curulla de cultura, la protagonista, S.H., passarà els dies llegint i espiant les converses i moviments de la seva veïna Lucy, fins que aquesta acabarà irrompent en la seva vida durant una violenta nit.Uns anys més tard, una S.H. ja adulta evoca aquell primer any que va passar a Nova York i el posa a mercè d’un diàleg amb el present, marcat per l’ascens al poder de Donald Trump i el moviment ‘Me too’. S.H. és un personatge que beu de Hustvedt i, en certa manera, s’hi assembla, però l’autora subratlla que no es tracta d’una autoficció ni d’unes memòries.El feminisme i el “monstre de tres caps”Durant la presentació de la novel•la, l’escriptora ha assegurat que la cultura i els mitjans de comunicació són “màquines de castigar” que perpetuen certs estereotips i ha recomanat aturar aquesta tendència “pensant detingudament i amb compassió”.”Als Estats Units hi ha un monstre molt antic que té tres caps: el racisme, la misogínia i la xenofòbia”, ha denunciat Hustvedt, que ha vist en el feminisme interseccional –”del que ara se’n para molt”– una poderosa eina per a plantar-li cara.Una “jerarquia patriarcal”Husvedt ha recordat un moment concret de la seva novel·la en el qual una nena recita de memòria els ossos del cos al seu pare, que la felicita i li diu que “serà una gran infermera”. Aquestes paraules deceben la petita, que aspira a ser doctora, i sent molta frustració. L’autora ha precisat que l’actitud del pare no respon a l’odi o a una voluntat de ferir la seva filla, sinó a una “jerarquia patriarcal” que la societat té interioritzada. Així, l’escriptora ha explicat que la idea d’una dona “amb autoritat”, com ara una doctora, pot ser vista com “una forma d’emasculació” per a molts homes heterosexuals. “Tots s’han esforçar a mantenir la seva masculinitat, i penso que a la cultura no hi ha prou debat sobre això”, ha lamentat. ‘Records del futur’ arriba a les llibreries amb pàgines d’il·lustracions fetes per la mateixa Hustvedt, també poeta i assagista. Els dibuixos funcionen com un paratext, un relat paral·lel a través de línies hiperbòliques i caricaturesques.

Relacionats