Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

Sant Jordi 2022: Novel·les, assajos, guies i àlbums il·lustrats per posar fre al canvi climàtic

ACN Barcelona – La creixent sensibilització sobre el canvi climàtic s’ha traslladat a les lleixes de les llibreries amb propostes que aborden l’ecologia i el medi ambient. Des de l’activisme […]

Agències 11/04/2022

ACN Barcelona – La creixent sensibilització sobre el canvi climàtic s’ha traslladat a les lleixes de les llibreries amb propostes que aborden l’ecologia i el medi ambient. Des de l’activisme domèstic de l’assaig ‘I ara jo què faig? Com vèncer la culpa climàtica i passar a l’acció’ (Sembra Llibres), passant pel volum poètic ‘L’estranya terra’ (Pagès Editors), de Jordi Julià, i arribant a la popular distòpia ‘Dune’ (Mai Més Llibres), de Frank Herbert, els editors han posat fil a l’agulla per oferir respostes al lector interessat en posar fre a la crisi ecològica. Per als més menuts, destaquen volums com ‘Ecoterroristes’ (Edebé), ‘La meva primera guia sobre el canvi climàtic’ (La Galera) o la novel·la ‘Kid i la cimera dels animals’ (Flamboyant).

<strong>Ficció </strong>

<strong>’El Llibre Blau de Nebo’ </strong>(Periscopi), de <strong>Manon Steffan Ros</strong>. El petit Siôn i la seva mare sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d’una catàstrofe nuclear. Amb una reflexió profunda i emotiva sobre els vincles amb la família i l’entorn, ‘El Llibre Blau de Nebo’ s’endinsa en la importància de la memòria col·lectiva i qüestiona què fem amb la nostra identitat quan sembla que tot està perdut. 

<strong>’El nom del món és bosc’ </strong>(Raig Verd), d'<strong>Ursula K</strong>.<strong> Le Guin</strong>. La novel·la ofereix una mirada crítica a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l’ésser humà a la Terra, una defensa de la natura amb una crítica cap a la destrucció no només de l’entorn sinó d’altres cultures. 

<strong>’Dune'</strong> (Mai Més Llibres), de <strong>Frank Herbert</strong>. Primer llibre d’un cicle considerat com un dels més rellevants en ciència-ficció. En un futur indefinit, l’imperialisme i el feudalisme que governen el sistema estan a punt de ser escenari d’uns esdeveniments que canviaran el curs de la història. L’univers de Herbert serveix a l’autor per reflexionar sobre l’ecologisme, la política, el poder, el misticisme, la tecnologia i les emocions humanes.

<strong>’Dies a Birmània’ </strong>(Edicions de 1984), de <strong>George Orwell</strong>, és una novel·la que descriu la compenetració harmònica entre el protagonista i la natura, que va prenent una posició central. 

<strong>’El Ministerio del Futuro'</strong> (Minotauro), de <strong>Kim Stanley Robinson</strong>. Novel·la narrada a través de testimonis directes ficticis, centra el relat en com el canvi climàtic afectarà la humanitat les properes dècades.

<strong>’Diatomea'</strong> (La Magrana), de <strong>Núria Perpinyà</strong>. Novel·la fantàstica que ens imagina el món del futur, al segla XXIII, en què s’han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Una societat gairebé perfecta, si no fos per les contínues i devastadores inundacions que assolen la Terra.

<strong>’Les Galápagos’ </strong>(Males Herbes), de<strong> Kurt Vonnegut</strong>, és una de les novel·les més cèlebres de l’escriptor. Una faula ecologista sobre la selecció natural que assenyala el pes i les dimensions del cervell humà com la principal dificultat per a la supervivència humana. 

<strong>’Estructures profundes’ </strong>(Columna), de <strong>Jair Domínguez</strong>. L’autor crea una noveŀ la única que submergeix el lector en un univers apocalíptic en una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials.

 

<strong>No-ficció</strong>

<strong>’Ecologismo real’ </strong>(Destino). <strong>J.M. Mulet</strong>, un volum que recull per al lector tot allò que la ciència diu que pots fer per conservar el planeta.

<strong>’Refugiats climàtics'</strong> (Raig Verd), de <strong>Miguel Pajares</strong>. El llibre s’endinsa en el dilema sobre la consideració de refugiades de les persones expulsades dels seus països pel canvi climàtic. L’obra exigeix canvis en les polítiques globals que no depenguin de lobbies ni multinacionals, i formula propostes tant per a la lluita contra el canvi climàtic, com per a la gestió de les migracions.

<strong>’La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica’ </strong>(Tigre de Paper), de: <strong>Salvador Lladó Fernández</strong>. El llibre planteja de manera didàctica diferents perspectives de la crisi ecològica. 

<strong>’L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse'</strong> (Edicions 62), de <strong>Santiago Vilanova</strong>. L’assaig divulgatiu que apel·la la consciència crítica i vol combatre la desinformació i exposa l’estat de la qüestió a Catalunya. El volum alerta que si no es rectifica la gestió del territori i de l’energia, les formes de consumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, es compromet el futur. 

<strong>’Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica. El cas de les comarques meridionals de Catalunya’ </strong>(Pagès Editors), de <strong>Sergi Saladié</strong>. L’obra recull el procés d’implantació d’energia eòlica i els conflictes que se n’han derivat. 

<strong>’Ecohéroes. 100 voces por la salud del planeta’ </strong>(RBA), de <strong>Carlos Fresneda</strong>. El volum recull les solucions que proposen més d’un centenar de científics, economistes, emprenedors i activistes per defensar el medi ambient.

<strong>’I ara jo què faig?. Com vèncer la culpa climàtica i passar a l’acció'</strong> (Sembra Llibres), d'<strong>Andreu Escrivà</strong>. L’ambientòleg i activista valencià ofereix en aquest llibre un manual per a entendre l’arrel del problema i prendre partit des de l’activisme quotidià.  

<strong>’Cal que siguem masovers del món'</strong> (Empúries), de <strong>Joandomènec Ros</strong>. L’expresident de l’IEC i catedràtic d’Ecologia busca elaborar una reflexió, des de la divulgació científica, sobre alguns aspectes fonamentals que afecten el medi ambient.

 

<strong>Poesia</strong>

<strong>’L’estranya terra'</strong>, de <strong>Jordi Julià</strong>, una obra integra una trentena de poemes dividits en tres seccions, on es parla de les transformacions del mon els darrers anys i com això ha condicionat els valors actuals dominants. Cada poema se centra en el comentari o exposició d’una observació, un petit fet o anècdota que revela les transformacions humanes de la conducta.

 

<strong>Còmic</strong>

<strong>’Mortadel·lo i Filemó contra el canvi climàtic’ </strong>(Bruguera), de <strong>Francisco Ibáñez</strong>. Nou volum d’aventures humorístiques dels Mestres de l’Humor, en què el Súper encarregarà als agents de la T.I.A. una missió on hauran de lluitar contra els efectes del canvi climàtic.

 

<strong>Infantil i juvenil</strong>

<strong>’La Terra és amiga meva'</strong> (Zahorí), de<strong> Maïa Brami</strong>, és un volum on expliquen projectes que eduquen els infants en el respecte del medi ambient i estimulen la imaginació per a la cerca d’iniciatives pròpies. 

<strong>’Ecoterroristes’ </strong>(Edebé), d’I<strong>saac Palmiola</strong>, un thriller adequat per a joves a partir de 14 anys amb compromís juvenil per aturar el canvi climàtic i protegir el medi ambient. 

<strong>’Pequeño diccionario de ecofeminismo'</strong> (Nandibú), de <strong>María González</strong> i <strong>Celia Sacido</strong>, un volum on nenes i nens parlen sobre què signifiquen algunes de les paraules per cuidar el planeta.  

<strong>’Tú puedes salvar el mundo’ </strong>(Duomo Edicions) d'<strong>Ángela Green</strong>. Repassa la trajectòria de 38 personatges inspiradors per convertir els més petits en herois de la Terra. El llibre recull 12 reptes per lluitar contra el canvi climàtic i biografies de personatges com Greta Thunberg, David Attenborough, Leonardo DiCaprio, Félix Rodríguez de la Fuente, Isatou Ceesay o la família Cousteau.

<strong>’En Blai, la Iseia i el Mataplanetes'</strong> (Club Editor), de<strong> Claude Ponti</strong>, és una faula de gran format escrita i dibuixada durant el confinament que ofereix una reflexió sobre el canvi climàtic. 

<strong>’Nona’ </strong>(El Cep i la Nansa), d'<strong>Esther Voltà</strong>. Àlbum il·lustrat que explica la història de la Nona i la seva amiga Mariona que, a través de paisatges onírics i viatges estel·lars, descobreixen una història basada en l’amistat i en el respecte pel mediambient.

<strong>’La meva primera guia sobre el canvi climàtic'</strong> (La Galera), de <strong>Jose Luis Gallego</strong>. Una guia pràctica per entendre què és el canvi climàtic i com podem actuar per ajudar a prevenir-lo.

<strong>’Kid i la Cimera dels animals’ </strong>(Flamboyant), de <strong>David Gwenaël </strong>i <strong>Simon Bailly</strong>. una novel·la infantil on tots els animals es reuneixen per fer una distribució equitativa dels recursos, vistes les mancances provocades pel canvi climàtic.

<strong>’Viure’ </strong>(Nandibú), de <strong>María González</strong>, llibre que aborda com el futur de moltes espècies, inclosa la humana, depèn dels verbs als quals dediquem el nostre temps. com destruir o cooperar; contaminar o cuidar; i acaparar o repartir.  

<strong>’Soc un arbre’ </strong>(Kókinos), de <strong>Sylvaine Jaoui</strong> i <strong>Anne Crahay</strong>, un llibre infantil sobre la vida i l’harmonia amb l’entorn.