ACN Barcelona.-L’escriptor italià Sandro Veronesi s’endinsa a la novel·la ‘El colibrí’ en la part “més fosca i angoixant” de si mateix i de les seves novel·les anteriors per trobar l’esperança i el positivisme. “La part positiva que he descobert en mi mateix no la coneixia abans i surt d’un acte de valentia petit que no té a veure amb el valor que les persones demostren ara enfrontant-se a la covid-19”, ha assegurat. En aquest sentit, considera que “anar fins aquestes parts fosques de la bodega ha estat un acte de valor”. El llibre, que va guanyar el premi italià Strega, ha estat publicat per Edicions del Periscopi en català i per Anagrama en castellà.
‘El colibrí’ és la història d’en Marco Carrera, oftalmòleg italià que exerceix a Roma que quan era petit la seva mare li deia colibrí per la seva baixa estatura i ho van solucionar amb injeccions d’hormones. Carrera rebrà un dia la visita del psicoanalista de la seva dona i l’adverteix que ella ha descobert que se segueix enviant cartes amb un amor de joventut. La vida del protagonista es veurà marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències que amenacen d’arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Veronesi admet que el llibre ‘El colibrí’ ve de la part “més fosca i més angoixant” de les meves anteriors novel·les i aquella part que havia decidit no desenvolupar. “A les novel·les anteriors també es parla de vida, de mort i de sofriment”. Veronesi destaca que va buscar en el seu interior les parts més importants que no són només els records, sinó imatges i actituds. Ha insistit en què ‘El colibrí’ sorgeix de les altres novel·les que ha escrit en els darrers anys, “en la part fosca on hi havia teranyines”. Positivisme “La part positiva que he descobert en mi mateix no la coneixia abans i surt d’un acte de valentia petit que no té a veure amb el valor que les persones demostren ara enfrontant-se a la covid-19”, assegura. En aquest sentit, ha indicat que el seu és un acte privat, però considera que “anar fins aquestes parts fosques de la bodega ha estat un acte de valor”. L’autor ha descobert una positivitat durant aquesta cerca. Ha reconegut que a la seva novel·la hi ha molta infelicitat, però ha afegit que el fet que “hi hagi optimisme i esperança ha sigut catàrquic perquè a la gent li agrada pensar i il·lusionar-se en què hi ha esperances”. “Per un escriptor és important que les coses fonamentals de la seva vida tinguin una versió literària i parlar d’altres coses és un art menor, l’art major és parlar de les coses concretes i veritables”, ha declarat. L’autor ha explicat que la veu del narrador a ‘El colibrí’ és la seva i que a vegades fa comentaris. “Aquella veu no és molt romàntica ni sentimental perquè és una veu d’escriptor i no de persona que considera l’amor des d’una òptica de cultura psicoanalista, és a dir, una forma de patologia, masoquisme i il·lusionisme, i és quan es posa la felicitat d’un en les mans d’un altre que sense voler et pot fer molt mal”. Així mateix, ha ressaltat que ‘El colibrí’ és “un llibre sobre l’amor”.L’autorVeronesi va néixer a Florència (Itàlia) l’any 1959. El 1985 va llicenciar-se en història de la restauració a la Facultat d’Arquitectura de Florència, amb una tesina sobre Victor Hugo que va rebre la màxima qualificació. La seva primera novel·la, ‘Per dove parte questo treno allegro’, va ser publicada el 1988. L’any 2006 va guanyar el premi Strega, el guardó literari més prestigiós d’Itàlia, per la novel·la ‘Caos calmo’, un reconeixement que ha tornat a obtenir el 2020 amb ‘El colibrí’ i amb el qual s’ha convertit en el segon autor que guanya dues vegades aquest premi.
