Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1065
La República

Sánchez anuncia “un gran diàleg nacional” amb tots els sectors, agents i administracions per dissenyar l’Espanya de 2050

ACN Madrid.-El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous l’inici d’un “gran diàleg nacional” mitjançant reunions bilaterals i taules rodones amb representants de les administracions, ‘think tanks’, […]

Avatar
Agències 20/05/2021

ACN Madrid.-El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous l’inici d’un “gran diàleg nacional” mitjançant reunions bilaterals i taules rodones amb representants de les administracions, ‘think tanks’, patronals, sindicats, universitats, fundacions, ONG, associacions, partits, per dissenyar “de baix a dalt” l’Espanya del 2050. Segons el president espanyol el procés “durarà mesos” i tindrà lloc als 19 territoris de l’Estat amb la participació de governs autonòmics i ajuntaments, que “tindran un paper decisiu”. Es tracta, ha dit, d’un “debat lliure i plural” on hi tinguin cabuda “totes les idees i postures” i on es dissenyi una “visió compartida” del que ha de ser la “nova Espanya”.

El president del govern espanyol ha fet aquestes manifestacions durant la presentació del document “Espanya 2050. Fonaments i propostes per a una estratègia nacional de llarg termini”. Es tracta d’un estudi de 676 pàgines elaborat per un centenar d’investigadors de prestigi que han treballat desinteressadament durant un any “amb independència i llibertat” per assenyalar els reptes i oportunitats que té l’Estat de cara al 2050.Segons el president espanyol, és un document “obert” que es completarà amb les aportacins de tots els sectors i entitats per “ampliar horitzons” i dissenyar “una estratègia nacional de llarg termini que ens permeti fixar prioritats, coordinar esforços i enfortir el disseny de la segona fase dels fons Next Generation per al 2023-2026″.”Aquest és un projecte d’Estat i tot el país ha de formar-ne part”, ha afirmat el president espanyol, perquè n’ha de sortir una “visió compartida” d’una “nova Espanya” que “il·lusioni, cohesioni i permeti pensar el futur d’una manera diferent a la forma amb què parlem del present, amb més ambició i optimisme”.L’estudi demana reformes en profunditatEntre altres, l’estudi adverteix que l’envelliment demogràfic de les pròximes dècades pot agreujar la manca de productivitat de l’Estat i fer que l’economia s’estanqui entre 2023 i 2050 amb un creixement anual del PIB d’entre el 0,3% i l’1,1%, fet que allunyaria l’economia espanyola de l’europea. Per combatre-ho, apunten els experts, cal “multiplicar esforços en I+D, accelerar la modernització del teixit productiu, fomentar les pimes, reduir traves administratives i combatre amb èxit l’economia submergida.Pel que fa a l’educació, el document recorda que el sistema educatiu espanyol té un “rendiment menor” que el de la majoria de països europeus. “Sense reformes profundes”, apunta, el 2050 “3,4 milions d’estudiants podrien repetir curs i 2,2 milions podrien abandonar prematurament l’escola”, de manera que “Espanya podria veure’s superada en aprenentatge i qualitat educativa per països com Portugal, Hongria o Letònia”. Per evitar-ho, conclou, cal impulsar la digitalització, ampliar l’autonomia dels centres educatius, transformar la carrera docent, modernitzar el currículum, crear un sistema d’avaluació eficient, reforçar mecanismes de suport als col·lectius més desafavorits i potenciar l’educació de 0 a 3 anys.Els universitaris espanyols tenen menys comprensió lectora que un Batxillerat als Països BaixosPel que fa a la formació dels treballadors, l’estudi adverteix que un 48% de la població activa són persones “sense formació professionalitzant”, és a dir amb només l’ESO o inferior, fet que perjudica la productivitat. “La nostra població adulta presenta un domini de competències bàsiques considerablement inferior als dels seus homòlegs europeus”, sosté, i “les persones amb titulació d’universitat o FP superior tenen un nivell de comprensió lectora i d’habilitat matemàtica més baix que el de graduats de Batxillerat als Països Baixos”. La solució, segons el document, és posar en marxa un sistema integral de requalificació per “actualitzar les competències de com a mínim un milió de treballadors cada any”.Canvis en l’edat de jubilacióPel que fa a l’envelliment demogràfic, adverteix que el 2050 la despesa sanitària haurà augmentat un punt del PIB i la de pensions cinc punts del PIB. Cal, apunta, “redissenyar part del sistema de salut, assegurar la suficiència del sistema de pensions, i aconseguir que les persones en edats avançades tinguin una participació cada vegada més activa a la vida econòmica i social del país”.El 88% dels ciutadans viuran a ciutatsL’horitzó del 2050 també és negatiu per a les zones despoblades. Segons el document el 2050 el 88% dels ciutadans viuran a ciutats i “l’Espanya rural perdrà gairebé la meitat dels seus habitants actuals”. L’estudi proposa “revitalitzar l’Espanya rural” mitjançant la “integració tecnològica, el transport públic i el teletreball”. També demana la construcció d’habitatge públic. El document també adverteix que si no s’adopten solucions la desertització afectarà un 70% del territori espanyol i 27 milions de persones viuran en zones amb escassedat d’aigua.El president espanyol ha afirmat que el document apunta als desafiaments que haurà d’afrontar Espanya a mitjà i llarg termini, com el canvi climàtic, l’envelliment i la transformació digital, i mostra també el potencial de l’Estat al 2050 “des de l’objectivitat de les dades”.En aquest sentit ha destacat que l’Estat pot invertir un 4% del PIB en innovació, situar-se a l’avantguarda educativa, i ser sostenible mediambientalment. També assolir un nivell de digitalització que millori la productivitat i “fer de la cohesió territorial un dels principals actius d’avantguarda a Europa”, amb un “estat del benestar robust i amb uns nivells de pobresa a la meitat” dels actuals.”Aquesta Espanya encara que sembla impossible és realment possible”, ha afirmat Sánchez, que ha recordat que el document destaca 50 objectius “de país” com “una millora de la productivitat, conquerir l’avantguarda educativa, la requalificació de la població, un avançament en sostenibilitat, un millor estat del benestar per a una societat més longeva, i un desenvolupament territorial equilibrat”.