Edició 2157

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 21 de juny del 2024
Edició 2157

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 21 de juny del 2024

Paco Mir: “Hi ha bastants dibuixos meus que després han sigut gags de Tricicle”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’ombra de Tricicle és allargada i ha “emmascarat” altres facetes professionals dels seus integrants. Paco Mir ho assumeix amb esportivitat, ara que surt a la llum un recull de la seva extensa obra com ninotaire, el llibre ‘Neuras diarias’ (Temas de hoy). Abans de fer-se actor, director i productor de teatre Mir ja dibuixava, primer com a entreteniment i després professionalment, publicant en capçaleres importants com el ‘Diario de Barcelona’, ‘El Jueves’, ‘TBO’ o ‘Interviu’. Aquesta era i segueix sent la forma primigènia del seu humor. I no s’ha dit gaire, però bastants dels seus acudits gràfics han donat peu a gags i sketchos de Tricicle, explica a l’ACN. “No era conscient d’haver treballat tant!”, diu fullejant les 400 pàgines del volum.

Paco Mir ha reunit per primera vegada en un llibre tota la seva obra gràfica, des de les primeres publicacions i inèdits datats de l’any 1977 fins a les darreres vinyetes i acudits dibuixats l’any 2022. “Jo mateix soc el primer sorprès, perquè una cosa és emmagatzemar material i l’altra quan veus la quantitat de coses que has fet; m’hi podria haver dedicat!”, bromeja en una entrevista a l’ACN.

Publicitat

I és que, de manera intermitent però sostinguda, ja s’hi ha dedicat. Les seves creacions s’han publicat a capçaleres de referència, i també han il·lustrat llibres. El seu nom i estil són coneguts entre els amants de la vinyeta i l’humor gràfic, per bé que el seu nom estigui molt més associat a Tricicle i, en segon terme, a la trajectòria com a director d’escena.

<strong>Un dibuix al dia</strong>

Diu Mir que des de fa anys i anys té l’hàbit d’intentar dibuixar un acudit al dia. Per “agilitat mental” i a manera de desafiament per algú que es considera un professional de l’acudit. Així s’explica la ingent quantitat de gags i historietes que han quedat recollides a ‘Neuras diarias. Viñetas y tiras reunidas’, un títol, d’altra banda, que no ha posat Mir però que li satisfà.

I és que l’humor de Paco Mir es pot resumir, diu ell mateix, en una mirada perplexa “davant de la vida i l’estupidesa humana”. “És fer palesa la tonteria que tots portem dintre i que, malgrat tot, seguim vius”, apunta. La quotidianitat, les coses “que ens afecten a tots”, i a vegades també la pura “pirueta intel·lectual”, aquest és l’ADN humorístic del Mir ninotaire, com bé poden intuir els espectadors de Tricicle.

<strong>Del paper a l’escenari</strong>

Mir assumeix que l’èxit sostingut del trio còmic ha ocultat altres facetes vitals i professionals dels seus integrants, en el seu cas com a director i productor teatral i, és clar, com a ninotaire. Tanmateix, les seves creacions han alimentat alguns espectacles i produccions del grup teatral. “Hi ha hagut una interrelació molt potent”, explica. “Hi ha dibuixos previs a Tricicle, publicats o no, que després han sigut gags i esketchos del Tricicle, i fins i tot pàgines per al TBO que s’han convertit en historietes de la sèrie ‘Dinamita'”, recorda.

Ja sigui per l’ombra del Tricicle o per “descuit”, com diu de broma, l’artista no havia reunit mai abans els seus dibuixos en cap recopilatori. Va ser l’editorial qui es va interessar pel material que conservava, després de llegir una entrevista on Mir comentava aquesta altra vessant professional seva. Però és que ni ell mateix era conscient d’haver “treballat tant”. “El primer sorprès amb la feinada he sigut jo!”, diu recordant les troballes que anava ensenyant a l’editor a mesura que les redescobria al seu arxiu. “Penso… m’hi hagués pogut dedicar!” (riu)… Això passa, a vegades fas coses sense ser conscient que les estàs fent bé, també ens ha passat rememorant vells espectacles del Tricicle”, conclou.

Paco Mir segueix dibuixant, com quan era un nen i copiava dibuixos de Disney en un vell llibre del seu avi, tot i que ara mateix no publica de forma habitual. I se segueix sentint un professional de la vinyeta: “No he fet del dibuix un refugi, ho faig perquè m’agrada fer riure i, sobretot, plasmar idees: m’agrada concretar les idees que estan a l’aire”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió