ACN Barcelona – Els ajuntaments metropolitans s’esmercen en evitar les ocupacions. Busquen solucions per als casos de necessitats socials i treballen per combatre aquells lligats a la delinqüència. Al mateix temps, l’encariment de lloguers i hipoteques els ha dut a accelerar les polítiques per promoure una oferta pública assequible per a moltes famílies que no es poden pagar un pis. Són reptes que els ajuntaments entomen com a administració més immediata, tot i lamentar que són qüestions que depenen d’un paraigües legal estatal molt més ampli. Més enduriment normatiu, compra de finques, reconversió d’espais o creació d’AREs són les principals apostes dels partits.
Segons dades dels Mossos d’Esquadra a les quals ha tingut accés l’ACN, Badalona, Mataró i Sabadell se situen per sobre la ràtio mitjana d’ocupacions. El cas més extrem és Badalona, amb 1.169,1 casos per cada 100.000 habitants, més del doble que els 448,1 de Catalunya. Des del 2019, les ocupacions anuals s’havien mantingut entre els 500 i els 580 casos, però l’any passat en van haver 634.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=36″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id36″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id36″> </label>
<div class=”code-container”><div class=”flourish-embed flourish-slope” data-src=”visualisation/13728263″><script src=”https://public.flourish.studio/resources/embed.js”></script></div><br />
</div>
</div>
Entre el 2019 i el 2021, hi va haver 439 actuacions dels Mossos a Badalona per problemes de convivència derivats d’habitatges ocupats. La xifra se situa quasi a la meitat respecte la mitjana catalana. La plataforma Sant Roc Som Badalona subscriu aquestes dades i reivindica que les ocupacions majoritàries són de “persones normals que volen viure tranquil·les”.
El president de l’entitat, Carles Sagués, demana als partits polítics que “vagin al fons” de la problemàtica per garantir el dret a l’habitatge i acabar amb els desnonaments. Assenyala els habitatges socials com a solució bàsica, però critica la “lentitud” de l’administració a l’hora de facilitar l’accés a aquests pisos. Assegura que això aboca moltes famílies a acudir al mercat negre.
Sagués ressalta que hi ha un “desfasament importantíssim” entre el mercat laboral i l’immobiliari, fet que, diu, acaba deixant sense llar moltes famílies. “S’acaba desembocant en situacions que es qualifiquen de manera despectiva com a ocupacions perilloses”, lamenta.
Les ocupacions a Badalona han estat un dels cavalls de batalla de Xavier Garcia Albiol. El regidor i candidat del PP sosté que les ocupacions derivades de necessitats socials “són minoritàries”. Considera que s’assenyala erròniament els ocupes com a víctimes, “quan en realitat ho són les persones a qui els han entrat al seu pis”.
Albiol insisteix que la “immensa majoria” d’ocupacions són conflictives i veu la nova Llei d’Habitatge aprovada al Congrés com una eina “que consolida encara més” aquests casos. Per això fa una crida a demostrar “voluntat política” des dels ajuntaments metropolitans. Afirma, però, que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és una “gran pedra a la sabata” que impedeix un consens entre els diferents colors polítics. “Si torna a governar, serà el gran fre metropolità perquè els ajuntaments puguem prendre mesures conjuntes davant aquest fenomen”, etziba Albiol.
<strong>Mataró, segona capital de comarca en ocupacions</strong>
En el cas de Mataró, hi ha més de 760 pisos ocupats per cada 100.000 habitants, un 69% més que la mitjana catalana. Això situa la ciutat maresmenca com la segona capital de comarca amb una ràtio més alta, després de Figueres. Des del 2018, les ocupacions han anat a l’alça, disparant-se especialment el 2022: hi va haver 75 casos nous més que l’any anterior. Les intervencions dels Mossos per incidents de convivència vinculats a ocupacions se situen per sota la mitjana catalana.
L’alcalde i candidat a la reelecció amb el PSC, David Bote, garanteix que les dades d’ocupacions conflictives d’enguany van a la baixa. “Però ni molt menys ens donem per satisfets”, avisa, tot assenyalant el patrullatge policial i la “batalla” administrativa com a eines bàsiques per combatre-les. Bote remarca que l’últim any la Policia Local ha desallotjat més d’un centenar d’immobles.
Defensa una tasca “molt dura i taxativa” contra les ocupacions i reivindica que Mataró sigui una de les ciutats que segueixi liderant un canvi legal per acabar amb aquesta qüestió “de forma definitiva”. En paral·lel, aposta per treballar polítiques proteccionistes “d’aquells veïns que estan en risc de perdre el seu habitatge”. “La porta d’entrada a un dret com és el dret a l’habitatge no pot ser un delicte”, ressalta.
Mataró i Sabadell han estat dues de les ciutats de l’associació Arc Metropolità que més han alçat la veu contra les ocupacions conflictives. A la co capital vallesana, la ràtio d’ocupacions és de 492,6 casos per cada 100.000 habitants, poc per sobre de la mitjana catalana. Des del 2019, les dades han anat fluctuant. Del 2021 al 2022, però, hi va haver un descens destacat, amb 80 casos menys. Pel que fa a les intervencions policials per conflictes de convivència, la ràtio és substancialment inferior a la mitjana.
L’alcaldessa de Sabadell i candidata del PSC al 28-M, Marta Farrés, presideix l’Arc Metropolità. Recalca que les possibles línies d’actuació per garantir l’accés a l’habitatge i evitar donar peu a les ocupacions són múltiples: “Fer habitatge assequible públic, públic-privat o a través de consorcis, per exemple”.
Al mateix temps, apunta que han treballat de fons per evitar les ocupacions conflictives amb mesures que acabin beneficiant l’accés al parc públic. En aquest sentit, l’Ajuntament ha iniciat un procediment per invertir poc més de 5 milions d’euros en adquirir tres blocs on es concentren aquest tipus de casos. L’objectiu és desallotjar els veïns i destinar els immobles al lloguer social o per a casos d’emergència.
<strong>AREs, masoveria urbana i locals reconvertits</strong>
Des d’ERC entomen el fenomen de les ocupacions com “un problema de país” i asseguren que és una qüestió que s’accentua als municipis petits que tenen urbanitzacions disperses, “on la gent té por de marxar a treballar o de cap de setmana i trobar-se que li han entrat a casa”. El president dels republicans a la Diputació de Barcelona i alcaldable a Cervelló, Josep Ramon Mut, assegura que aquests casos extrems fins ara s’han resolt de forma ràpida però avisa que les ocupacions a habitatges de grans tenidors “s’han cronificat”. Demana “atacar-ho sense por”.
Pel que fa a l’accés al parc immobiliari, Mut lamenta que a municipis com Cervelló hi ha una manca evident d’oferta, ja que hi predominen les cases unifamiliars amb preus inassequibles per a la gent jove, que acaba marxant del poble. Per evitar-ho, els republicans defensen la construcció d’AREs (Àrees Residencials Estratègiques) per poder disposar d’habitatges d’una mida assequible i que una part d’aquests siguin públics.
Tenint present que les AREs són projectes a mitjà i llarg termini, ERC també aposta per la masoveria urbana com a “solució pràctica i imaginativa” per resoldre la falta de pisos. Mut sosté que és una fórmula que permet donar sortida a tot tipus d’habitatges pels quals no es troba un llogater. En comptes de marcar una renda mensual, el propietari acorda amb el masover un període d’ús del pis o la casa a canvi del seu manteniment i reforma, “i aquí els ajuntaments sí que poden intervenir directament com a garants d’aquest contracte”.
Per resoldre la manca d’habitatge també hi ha municipis que opten per reconvertir locals buits en pisos. Un dels ajuntaments que ha començat a treballar aquesta opció és el de Vilafranca del Penedès, però serà durant el proper mandat quan s’haurà de materialitzar. Per permetre aquesta reconversió cal modificar el planejament urbanístic municipal, que estableix ara que a la majoria de barris els baixos dels edificis només es poden destinar a locals, i no a pisos.
“Això no té cap sentit perquè hi ha moltes zones que són de perfil residencial i el comerç és inexistent”, explica el candidat de Junts, Aureli Ruiz, que apunta que hi ha barris on més del 50% dels locals estan inutilitzats “mentre hi ha una mancança d’habitatge assequible per a gent jove o persones que no poden assumir l’entrada d’una hipoteca”.
A part de superar la modificació del POUM, Ruiz apunta que reconvertir els locals comportarà un canvi de la densitat d’habitatge de les finques. De retruc, això afectarà el valor cadastral. Ruiz lamenta que això està alentint tot el tràmit per poder començar a reaprofitar els locals però confia que el proper Ajuntament ho pugui desencallar i assenyala el 2024 com a màxim per iniciar els primers canvis.
La intenció és que els pisos reconvertits s’incorporin a la borsa municipal d’habitatge assequible, on els lloguers estan limitats a un màxim de 400 euros mensuals i s’adjudiquen a persones que demostren solvència però no disposen de recursos suficients per assumir lloguers superiors o hipoteques.
<strong>Acabar amb els infrahabitatges</strong>
Resoldre l’emergència habitacional és un dels punts en què també es treballa a Montcada i Reixac, on s’ha actuat darrerament en un focus situat a la Muntanyeta del barri de Can Sant Joan. Allà s’ha treballat per reallotjar les famílies d’un bloc que ha estat declarat en ruïna, una tasca feta a través d’una comissió d’infrahabitatge en què hi participen diferents departaments del consistori, com el de Serveis Socials o el d’Urbanisme.
No obstant, el fenomen que més amoïna a Montcada és el del barraquisme. “És un infrahabitatge amb la pobresa més total i absoluta de persones que hi malviuen”, detalla l’alcaldessa, Laura Campos, candidata a la reelecció amb ECP. Recorda que aquesta situació s’afronta a través de la Comissió del Barraquisme, i assegura que la suma de forces de les diferents administracions que la configuren ha de servir per tenir una diagnosi general per determinar com cal reallotjar les persones que hi viuen i la posterior recuperació mediambiental de la zona ocupada.
Campos ressalta que aquesta actuació que ha d’anar més enllà de colors polítics, i que ha de centrar els seus esforços en la dignificació de la qualitat de vida de les persones per evitar desgràcies com la de gener de 2022, en què dues persones van perdre la vida intoxicades a l’interior d’una barraca.
